La gestió de l’aigua a Espanya ja no es pot limitar a captar, tractar i abocar. Tot i que la situació dels embassaments ha millorat respecte als episodis més crítics del 2023 i el 2024, el país continua afrontant un repte estructural marcat per la irregularitat de les pluges, la pressió sobre els recursos hídrics i els efectes del canvi climàtic.
En aquest context, les ecofactories de Veolia plantegen un canvi de model: transformar les plantes depuradores tradicionals en infraestructures circulars capaces de regenerar aigua, produir energia renovable i convertir residus en nous recursos. Una evolució que permet avançar cap a una gestió més eficient, sostenible i resilient del cicle de l’aigua.
Espanya continua enfrontant-se a un desafiament de fons en matèria de disponibilitat i gestió de l’aigua. Segons les últimes dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, la reserva hídrica espanyola se situava el 19 de maig del 2026 en el 84,2% de la seva capacitat, amb 47.178 hm³ d’aigua embassada. La millora és significativa, però no elimina la vulnerabilitat estructural del sistema.
L’últim informe mensual disponible sobre sequera i escassetat també reflecteix aquesta millora conjuntural: a finals de febrer del 2026, el 2,2% del territori es trobava en unitats territorials d’escassetat en escenari d’emergència i el 2,4% en escenari d’alerta. Els principals focus es concentraven en zones del Guadiana, el Xúquer i les Conques Mediterrànies Andaluses.
En un país on l’aigua és cada vegada més estratègica, les ecofactories representen una evolució necessària del model tradicional de depuració. El seu valor no rau només a tractar aigües residuals, sinó a demostrar que aquestes aigües, juntament amb l’energia i els residus associats al procés, poden convertir-se en recursos útils.
Aquestes dades mostren una realitat amb dues cares. D’una banda, les pluges recents han alleujat la pressió sobre moltes conques. De l’altra, la gestió de l’aigua continua sent un dels grans reptes ambientals, econòmics i socials del país. La freqüència dels episodis de sequera, la demanda agrícola, urbana i industrial i la necessitat d’adaptar-se al canvi climàtic obliguen a buscar solucions que permetin aprofitar millor cada gota. És aquí on l’economia circular deixa de ser un concepte abstracte per convertir-se en una eina pràctica.
Les ecofactories són instal·lacions que van més enllà del tractament convencional d’aigües residuals. El seu objectiu no és només depurar l’aigua abans de retornar-la al medi natural, sinó recuperar valor de tot el procés. Aquest model permet regenerar aigua per a nous usos, produir energia renovable a partir dels mateixos processos de tractament i valoritzar residus que poden convertir-se, per exemple, en fertilitzants o matèries primeres útils. La depuradora deixa així de ser una infraestructura finalista i passa a funcionar com un centre de recuperació de recursos.
A la pràctica, una ecofactoria treballa sobre quatre grans eixos: aigua, energia, residus i entorn. Regenera aigua per reduir la pressió sobre fonts convencionals, avança cap a l’autosuficiència energètica i transforma subproductes del tractament en recursos aprofitables. El resultat és una instal·lació més eficient, amb menys impacte ambiental i més ben integrada en el seu entorn.
Un dels exemples més destacats és l’ecofactoria Bio Sur de Granada. Aquesta instal·lació ha aconseguit reutilitzar el 100% de l’aigua depurada, mantenint alhora el cabal ecològic del riu Genil. A més, ha assolit un balanç energètic positiu, en generar més energia de la que consumeix. Aquest tipus de resultats il·lustra el potencial del model. L’aigua tractada pot tornar a utilitzar-se en aplicacions agrícoles, urbanes o ambientals, mentre que els residus generats durant el procés poden valoritzar-se i l’energia produïda contribueix a reduir la dependència de fonts externes.
En lloc de consumir recursos per depurar aigua, la planta es converteix en una infraestructura capaç de retornar recursos al sistema.
Un altre cas rellevant és l’ecofactoria del Baix Llobregat, una instal·lació pionera a escala internacional en regeneració i reutilització de l’aigua. La seva activitat permet depurar aigües residuals i reintroduir-les en el sistema hídric, contribuint a reforçar la disponibilitat d’aigua en un territori especialment sensible a la pressió urbana, agrícola i industrial.
La regeneració d’aigua és una peça clau per a territoris amb alta demanda i recursos limitats. Permet reduir la dependència de fonts convencionals, protegir masses d’aigua naturals i augmentar la resiliència davant períodes de sequera. En zones densament poblades o sotmeses a estrès hídric, aquest tipus d’infraestructures pot marcar la diferència entre una gestió reactiva de l’escassetat i una planificació més anticipada i circular.
Les dues plantes de Sabadell formen un sistema complementari que converteix el sanejament en una palanca de sostenibilitat, reutilització i transició energètica.
Gràcies al seu sistema avançat de membranes MBR i a una desinfecció posterior, produeix aigua regenerada d’alta qualitat. Aquesta aigua ja es distribueix mitjançant una xarxa dual al polígon de Sant Pau de Riu Sec, on suposa el 55% del consum, i s’utilitza per a usos industrials i descàrrega de sanitaris. A més, el model s’ampliarà a altres zones de la ciutat, com Can Gambús, i es reforçarà amb el futur Pla Director de l’Aigua Regenerada.
A més de disposar, juntament amb Riu Sec, de parcs solars fotovoltaics que generen 1.350 MWh l’any, incorpora processos de codigestió i cogeneració per produir biogàs a partir de residus propis i externs. Amb això genera energia elèctrica i calor, i arriba fins a un 75% d’autoabastiment amb energia verda autoproduïda.
En conjunt, totes dues instal·lacions representen un model d’ecofactoria: depuren aigua, regeneren recursos, redueixen emissions, produeixen energia renovable i afavoreixen la biodiversitat mitjançant zones verdes, flora autòctona i refugis per a fauna.
L’autosuficiència energètica és un altre dels pilars del model d’ecofactoria. Les plantes estan dissenyades per optimitzar els seus consums i aprofitar el potencial energètic dels mateixos processos de tractament.
En el cas de Bio Sur de Granada, la instal·lació ha arribat a generar el 135% del seu consum energètic, cosa que li permet cobrir les seves necessitats i aportar excedents a la xarxa. Aquest avenç és especialment rellevant en un context en què les infraestructures de l’aigua han de reduir la seva petjada ambiental i adaptar-se a exigències més grans d’eficiència. La transformació energètica de les plantes depuradores no només redueix emissions, sinó que també millora la seva sostenibilitat econòmica. Una instal·lació capaç de generar part o tota l’energia que consumeix és menys vulnerable a la volatilitat dels preus energètics i més eficient a llarg termini.
L’evolució cap a models com les ecofactories també respon a un context regulador cada vegada més exigent. La revisió de la directiva europea sobre tractament d’aigües residuals urbanes eleva els requisits en matèria de qualitat de l’abocament, eficiència energètica i reducció de l’impacte ambiental. Això obliga les infraestructures del cicle de l’aigua a modernitzar-se. La digitalització, la sensorització en temps real i l’ús de tecnologies avançades permeten optimitzar els processos, anticipar incidències i millorar la presa de decisions.
La millora recent de les reserves hídriques no ha d’amagar el repte de fons: Espanya necessita infraestructures capaces d’adaptar-se a sequeres més freqüents, demandes creixents i exigències ambientals més grans. En aquest context, el model d’ecofactoria ofereix una resposta concreta: més reutilització, més eficiència energètica, menys residus i una gestió de l’aigua alineada amb els principis de l’economia circular.
La innovació, per tant, no és un element accessori. És la condició que permet que aquestes plantes siguin més eficients, més sostenibles i més preparades per respondre a escenaris climàtics més incerts.
Les ecofactories no només aporten beneficis ambientals. També poden generar un impacte positiu en les comunitats en què s’integren. En fomentar la reutilització de l’aigua, la producció d’energia renovable i la valorització de residus, aquestes instal·lacions contribueixen a reduir la pressió sobre els recursos naturals. Però, a més, poden convertir-se en espais de sensibilització, diàleg i col·laboració amb l’entorn local. La gestió de l’aigua és cada vegada més una qüestió compartida. Administracions, empreses, agricultors, ciutadania i indústria necessiten solucions que combinin eficiència tècnica, sostenibilitat ambiental i acceptació social. Les ecofactories se situen precisament en aquest punt de trobada.
La visió a llarg termini passa per integrar les infraestructures del cicle de l’aigua en models urbans més circulars. En aquest escenari, depuradores, plantes potabilitzadores i sistemes de reutilització deixen de funcionar com a peces aïllades i es converteixen en nodes connectats dins d’una ecociutat.
L’objectiu és optimitzar el tractament, reduir costos, minimitzar impactes i aprofitar millor els recursos disponibles. Una ciutat que regenera aigua, produeix energia a partir dels seus residus i redueix la dependència de recursos externs és també una ciutat més preparada per afrontar el canvi climàtic.
Les ecofactories de Veolia mostren com aquesta transició pot materialitzar-se en instal·lacions concretes, amb resultats mesurables i replicables. No es tracta només de depurar millor, sinó de canviar la lògica del sistema: passar de gestionar residus a recuperar recursos.
Les ecofactories permeten reutilitzar l’aigua depurada per a nous usos agrícoles, urbans o ambientals, reduint la pressió sobre els recursos convencionals.
L’aprofitament energètic dels processos de tractament permet avançar cap a plantes autosuficients i fins i tot amb balanç energètic positiu.
Els subproductes del tractament poden valoritzar-se i reincorporar-se al sistema, impulsant una gestió més circular i eficient.
La naturalització de les instal·lacions i el foment de la biodiversitat local permeten integrar millor aquestes infraestructures en el seu entorn, afavorint la presència de flora autòctona, refugis per a fauna i espais verds de valor ecològic.