A primera vista, una planta de tractament d’aigua pot semblar un espai dominat per canonades, basses, dipòsits i processos tècnics. Un lloc per depurar l’aigua i garantir que torni al medi natural en bones condicions. Tanmateix, només cal aturar-se a observar una realitat molt més viva.
Entre els canals, les zones humides i la vegetació que envolta aquestes instal·lacions apareixen bugaderes, pardals, agrons i moltes altres espècies d'aus. Algunes utilitzen aquests espais per alimentar-se; altres hi troben zones de descans o llocs adequats per reproduir-se. En determinats casos, la seva presència també aporta informació valuosa sobre la qualitat ambiental de l'entorn.
Fa deu anys, Veolia va decidir parar atenció a tota aquella vida que convivia discretament amb la seva activitat diària. Així va néixer BiObserva, un programa que va començar amb un objectiu aparentment senzill: conèixer, registrar i protegir la biodiversitat present a les instal·lacions gestionades per la companyia. Una dècada després, aquella iniciativa ha esdevingut un ampli projecte de ciència ciutadana que combina la participació dels treballadors, el coneixement científic i la gestió quotidiana dels espais. El programa es desenvolupa actualment a centenars d'instal·lacions i permet observar com evoluciona la fauna i la flora, detectar possibles riscos ambientals i prendre decisions per millorar l'entorn.
La principal singularitat de BiObserva és que bona part de les observacions no les fan investigadors externs, sinó els empleats de les instal·lacions. Després de rebre formació, treballadors que habitualment exerceixen tasques tècniques o de gestió incorporen també l'observació de la naturalesa al seu dia a dia. Amb prismàtics, fitxes d'identificació o aplicacions de registre, anoten les aus que hi troben, el lloc on apareixen i les característiques de l'entorn. Allò que per a qualsevol visitant podria ser simplement l'albirament d'un ocell es converteix, en sumar-se a milers d'observacions realitzades al llarg del temps, en informació útil per conèixer la salut d'un ecosistema.
Durant aquests deu anys, prop de 250 voluntaris i voluntàries han acumulat més de 162.000 observacions d'aus en 71 instal·lacions de tot el territori espanyol. En total, s'han identificat 269 espècies diferents, una varietat que mostra que aquests espais poden albergar una riquesa natural més gran de la que se sol imaginar. Entre les espècies més habituals figuren la bugadera blanca i el pardal comú, dues aus estretament vinculades als entorns urbans i a les zones transformades per l'activitat humana. Però els registres també inclouen nombroses aus aquàtiques, especialment rellevants a les plantes de tractament d'aigua.
Més del 24% de les espècies observades pertanyen a aquest grup. La presència continuada d'aus lligades a rius, estanys, basses i aiguamolls pot servir com a indicador de l'estat dels ecosistemes aquàtics propers. No vol dir que totes les instal·lacions siguin espais naturals intactes, però sí que algunes ofereixen aliment, refugi i condicions adequades per a espècies que depenen de l’aigua.
Les dades acumulades permeten, a més, anar més enllà de la fotografia puntual. Una observació aïllada pot tenir un valor limitat, però deu anys de registres permeten identificar tendències: saber quines espècies apareixen més sovint, comprovar si algunes deixen d'observar-se o detectar canvis en l'ús que les aus fan de cada espai. Aquesta continuïtat és precisament una de les fortaleses del programa. La biodiversitat no es comprèn només comptant espècies en un moment determinat. Per saber com es troba un ecosistema cal observar-lo durant anys, comparar estacions i analitzar com respon als canvis del clima, del paisatge o de la gestió de les instal·lacions.
BiObserva no s'ocupa únicament de les aus. En els darrers anys, el programa ha ampliat el camp d'actuació al seguiment de la flora exòtica invasora, un dels principals problemes per a la conservació de la biodiversitat. Una espècie exòtica és aquella que apareix fora de la seva àrea natural, generalment com a conseqüència directa o indirecta de l’activitat humana. No totes provoquen danys, però algunes s'expandeixen ràpidament, desplacen les espècies autòctones i alteren el funcionament dels ecosistemes.
En el marc del programa es fa un seguiment d'aquestes plantes a 710 instal·lacions. Fins ara s'han recopilat 1.387 observacions, 592 de les quals corresponen a espècies invasores considerades prioritàries. Entre les més freqüents hi ha la canya americana i el miraguà, dues plantes capaces d'estendre's amb rapidesa i ocupar grans superfícies.
La canya americana, per exemple, sol aparèixer en riberes, canals i zones humides. El creixement dens pot desplaçar la vegetació pròpia d'aquests ambients i modificar l'hàbitat disponible per a altres éssers vius. El miraguà, per la seva banda, és una planta enfiladissa que pot cobrir arbustos i arbres, dificultant-ne el creixement.
Detectar aquestes espècies a temps és fonamental. Quan una planta invasora es troba en una fase inicial, encara pot ser possible controlar-la abans que s'estengui. Per contra, un cop ocupa una superfície àmplia, la seva eliminació és molt més complexa i costosa. I per desenvolupar aquesta feina, BiObserva compta amb 232 gestors d’espècies invasores. Es tracta de tècnics de les instal·lacions que han estat formats per reconèixer les plantes, valorar el risc que representen i fer un seguiment de la seva evolució. El 86% de les observacions registrades ja han estat avaluades des del punt de vista ambiental. En el 37% dels casos analitzats s'ha considerat necessari posar en marxa un pla de control i comunicació per reduir la presència de l'espècie o avançar cap a la seva erradicació.
Així, el programa no es limita a elaborar un catàleg de plantes i animals. La informació obtinguda es tradueix en actuacions concretes sobre el terreny: modificar determinades pràctiques de manteniment, controlar l’expansió d’una planta invasora o adaptar la gestió d’una zona per afavorir la presència d’espècies autòctones.
Un altre dels aspectes rellevants de BiObserva és que les dades no romanen únicament als arxius interns de la companyia. Una part important de la informació recopilada es comparteix amb el Sistema Mundial d'Informació sobre la Biodiversitat, conegut internacionalment per les sigles GBIF.
Aquesta plataforma aplega milions de registres procedents d'institucions científiques, administracions, museus, universitats i projectes de ciència ciutadana de tot el món. L'objectiu és facilitar l'accés a la informació sobre on i quan s'han observat les diferents espècies.
BiObserva ha aportat més de 145.000 registres georeferenciats, és a dir, observacions associades a una localització concreta. Abans de publicar-se, les dades són revisades i validades per especialistes per garantir-ne la qualitat.
Aquesta informació pot ser consultada per investigadors, organitzacions ambientals, administracions públiques o qualsevol persona interessada en la biodiversitat. Els registres permeten estudiar la distribució de les espècies, analitzar-ne els moviments o conèixer com responen als canvis ambientals.
Les dades generades pel programa ja han estat citades en 129 publicacions científiques. Una xifra que demostra que les observacions fetes pels treballadors poden tenir una segona vida més enllà de les instal·lacions pròpies i contribuir a investigacions d'abast nacional i internacional.
La col·laboració amb organitzacions especialitzades en conservació i ciència ciutadana, iniciada el 2017, ha permès reforçar la metodologia del projecte i assegurar que les observacions es fan seguint criteris comuns. En un programa en què participen moltes persones i nombrosos centres, aquesta coordinació és essencial perquè els resultats siguin comparables i útils.
El programa també planteja una reflexió més àmplia sobre la relació entre l’activitat empresarial i la naturalesa. Durant molt de temps, les infraestructures industrials han estat considerades espais separats de l'entorn natural. Tot i això, fins i tot els llocs profundament transformats per l'activitat humana poden mantenir funcions ecològiques rellevants. Una planta de tractament d'aigua mai no substituirà un aiguamoll natural, però les seves basses, marges i zones verdes es poden convertir en àrees d'alimentació, descans o refugi per a diferents espècies. La manera com es gestionin aquests espais pot augmentar o reduir aquest valor ambiental.
Evitar determinades actuacions durant l’època de reproducció de les aus, conservar zones de vegetació, reduir l’ús de productes químics o controlar les espècies invasores són decisions que poden marcar una diferència. Per adoptar-les, primer cal conèixer quins éssers vius hi són presents i com utilitzen cada instal·lació. En aquest sentit, BiObserva ha contribuït a canviar la mirada dels que treballen en aquests espais. La biodiversitat deixa de ser una idea abstracta o un assumpte exclusiu de científics i naturalistes. Passa a formar part de l'experiència quotidiana dels empleats, que aprenen a reconèixer les espècies i a comprendre millor l'entorn on treballen.
Aquesta implicació personal és un dels valors de la ciència ciutadana. Observar una au, identificar una planta o seguir l’evolució duna zona concreta ajuda a generar coneixement, però també reforça el vincle de les persones amb la natura. Coincidint amb el desè aniversari, BiObserva afronta ara una nova etapa. El programa vol ampliar les col·laboracions i enfortir la relació entre empreses, administracions, entitats científiques i organitzacions socials.