Cada dia, milions d'objectes arriben al final de la seva vida útil a les llars, els comerços i les indústries. Ampolles de plàstic, envasos, restes de productes o materials que ja no tenen una funció aparent passen a formar part d'un corrent invisible que, tanmateix, defineix un dels grans desafiaments ambientals del nostre temps: què fer amb els nostres residus.
A Espanya, més del 40% dels residus acaben en abocadors. Un percentatge que és molt lluny de l'objectiu fixat per la Unió Europea per al 2035, que estableix el límit en el 10%. La resposta passa per prevenir, reutilitzar i reciclar, així com per convertir en energia aquells residus que no es puguin reciclar. Es tracta, per tant, d'aconseguir que els materials romanguin el màxim temps possible dins del sistema productiu, evitant que acabin enterrats en abocadors i aprofitant tot el seu valor potencial. És precisament en aquest punt on l'economia circular deixa de ser un concepte teòric per convertir-se en una realitat.
Veolia fa anys que treballa en aquesta transformació. La companyia ha situat la gestió sostenible dels residus al centre de la seva estratègia, desenvolupant solucions que compleixen la jerarquia dels residus i que combinen, mitjançant una aposta per la innovació tecnològica, el reciclatge de materials amb la valorització energètica d'aquells residus que fins fa poc es consideraven deixalles.
Pocs materials representen millor els desafiaments de la sostenibilitat que els plàstics. La seva versatilitat els ha convertit en un material imprescindible de la vida moderna, però també en un dels residus més complexos de gestionar a causa de la seva tipologia.
Davant d'aquesta realitat, Veolia ha desenvolupat un model integral que permet recuperar els plàstics un cop finalitzada la seva vida útil i reincorporar-los a nous cicles productius. El procés comença amb la recollida i classificació dels residus, continua amb el seu tractament i transformació i culmina amb l'obtenció de matèries primeres secundàries capaces de substituir recursos verges amb la mateixa qualitat i prestacions.
La tecnologia hi té un paper decisiu. A Espanya, una de les instal·lacions més emblemàtiques és la planta de reciclatge de plàstic PET de Veolia, a Badajoz, especialitzada en la producció de granulat reciclat de PET alimentari d'alta qualitat. Gràcies als seus avançats processos industrials, el material recuperat es pot tornar a utilitzar fins i tot en aplicacions alimentàries, demostrant que un envàs no ha de convertir-se necessàriament en un residu definitiu.
Aquest tipus d'iniciatives permeten reduir el consum de recursos naturals, disminuir la dependència de matèries primeres fòssils i reduir la petjada ambiental associada a la fabricació de nous productes.
Però no tots els residus es poden reciclar. N'hi ha una fracció que, per les seves característiques, resulta tècnicament inviable o ambientalment poc eficient de recuperar mitjançant processos convencionals.
Durant dècades, el destí habitual d'aquests materials va ser l'abocador. Tanmateix, l'evolució tecnològica ha obert noves possibilitats. La valorització energètica permet aprofitar el potencial energètic dels residus no reciclables per generar electricitat i vapor, evitant al mateix temps la seva eliminació definitiva.
La diferència és significativa. Mentre que els abocadors generen emissions de metà —un dels gasos d'efecte hivernacle amb més capacitat d'escalfament—, la valorització energètica permet reduir aquest impacte i recuperar un recurs que, d'una altra manera, es perdria.
Aquesta tecnologia, a més de produir energia capaç d'abastir indústries i llars, contribueix a disminuir la dependència dels combustibles fòssils i a reforçar la seguretat energètica en un context marcat per la transició cap a models més sostenibles.
Actualment, però, a Espanya només hi ha 11 plantes de valorització energètica. Tot i que el 2025 s'hi van tractar més de 2 milions de tones de residus no reciclables, evitant-ne el dipòsit en abocadors i transformant-los en energia, aquesta fracció representa només al voltant de l'11% dels residus municipals a Espanya. Aquesta xifra encara és lluny de la d'altres països com Alemanya, Àustria, els Països Baixos o Dinamarca, on aquest percentatge se situa entre el 30% i el 40%, i on l'abocament és pràcticament inexistent o residual dins dels seus sistemes de tractament.
Un dels projectes més representatius d'aquesta visió es troba a Catalunya. El Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme, situat a Mataró, tracta anualment més de 280.000 tones de residus i constitueix un exemple de com la tecnologia pot transformar un problema ambiental en una font de recursos.
La instal·lació combina diferents processos de recuperació i valorització, fet que permet generar energia i reduir significativament les emissions associades a l'eliminació tradicional dels residus. Més enllà de les xifres, representa un canvi de paradigma: entendre els residus no com un cost ambiental, sinó com una oportunitat per produir nous recursos.
Veolia és líder mundial en valorització energètica de residus no reciclables i gestiona 67 plantes de conversió energètica arreu del món, més de 50 de les quals es troben a Europa i dues a Espanya. Aquestes instal·lacions processen anualment més d'11 milions de tones de residus, utilitzant tecnologies avançades de depuració de gasos i sistemes de monitoratge en temps real que garanteixen operacions segures, eficients i conformes amb els estàndards ambientals més exigents.
Amb una experiència demostrada de més de 40 anys, la companyia ofereix solucions personalitzades segons el context local, amb tecnologia pròpia, integrant eficiència energètica, recuperació de recursos i un ferm compromís amb la transparència envers la ciutadania.
Però la transició cap a una economia circular no depèn únicament de la tecnologia o de l'impuls empresarial. Exigeix la implicació de tota la societat. Conscienciar sobre la necessitat de gestionar els residus de manera eficient i sostenible és el primer pas, però la col·laboració publicoprivada és una peça essencial per al desenvolupament d'infraestructures i la gestió dels serveis públics.
Paral·lelament, la companyia desenvolupa programes de sensibilització i educació ambiental adreçats a la ciutadania. Perquè l'èxit de l'economia circular també comença a les llars, on una correcta separació dels residus continua sent el primer pas perquè els materials puguin tornar a entrar en el cicle productiu.
Espanya avança cap a models de gestió cada vegada més sostenibles, tot i que encara hi ha reptes importants. Un d'ells és incrementar la demanda de materials reciclats per consolidar la viabilitat econòmica de les plantes de recuperació i accelerar la substitució de les matèries primeres convencionals. Per aconseguir-ho, les polítiques de compra pública verda, els objectius de contingut reciclat i la creixent sensibilitat ambiental de consumidors i empreses seran factors determinants durant els pròxims anys.
Així, Veolia continua apostant per la innovació com a eina per accelerar la transició. Les iniciatives centrades a potenciar el reciclatge de plàstics i afavorir-ne la reincorporació a nous processos productius reflecteixen una estratègia que combina tecnologia, sostenibilitat i visió a llarg termini.
Perquè el veritable objectiu ja no és gestionar residus. És aconseguir que deixin de ser-ho. I en aquest camí, cada ampolla recuperada, cada tona reciclada i cada quilowatt generat a partir de materials no reciclables contribueixen a construir un model econòmic més eficient, resilient i respectuós amb el planeta.