Càncer de mama

Per Beatriz García

¿Quina ha estat l'evolució de la incidència els darrers anys?

L'any 2022 es van diagnosticar 34.750 casos de càncer de mama, un 23% en dones menors de 50 anys. Es tracta, actualment, del càncer més freqüent en dones i la primera causa de mort per càncer en dones.

Segons les dades de REDECAN (Xarxa Espanyola de Registres de Càncer), la taxa d'incidència ajustada per edat ha mantingut un creixement anual d'un 0,9% des de l'any 2002 fins al 2020, la majoria a expenses de diagnòstics en estadis primerencs gràcies als programes de cribratge poblacional.

¿S'ha produït algun canvi en el perfil del pacient? ¿A què creu que es deuen aquests canvis?

La taxa de nous diagnòstics de càncer de mama en dones menors de 40 anys ronda entre el 4-7% del total anual del càncer de mama. Hi ha estudis que apunten a una tendència discreta a l'augment d'incidència de càncer de mama en aquest grup d'edat els darrers anys, sobretot en dones d'ètnica afroamericana, si bé la tendència a l'alça en aquest grup d'edat és discreta i en línies generals es manté la proporció per grups d’edat de manera similar. S'estan duent a terme nous estudis poblacionals en què és possible que a causa dels canvis en estil de vida (pitjor alimentació, sedentarisme i augment de consum de tòxics, juntament amb la disminució de la taxa de natalitat i embarassos) puguem confirmar aquesta tendència , però de moment hem de parlar de manera hipotètica.

¿Quins són els factors que intervenen en la seva aparició?

Els factors més establerts i ben coneguts són tots aquells que fan referència a haver estat exposada a més estímul estrogènic/hormonal femení com per exemple haver tingut la primera menstruació a edat primerenca (per sota dels 11-12 anys), i la menopausa tardana, el tractament amb teràpia hormonal substitutiva durant la menopausa, no haver tingut embarassos o una edat de primer embaràs tardana (>35 anys) pels canvis que aquest procés indueix en la glàndula mamària. Es parla també d'un augment discret del risc de la dona durant l'embaràs que només tindria impacte en dones que han tingut més de tres o quatre fills. L'embaràs, segons els darrers estudis, no augmenta el risc de recaure en dones que s'han curat després d'un tumor en estadi precoç, fins i tot en dones portadores de la mutació BRCA1 o BRCA2.

Altres factors com l'exposició a disruptors endocrins com els parabens (molt presents en la contaminació de les grans ciutats) o ftalats presents en els cosmètics estan sent investigats i a poc a poc confirmats com a fonts de risc.

Pel que fa al sobrepès, s'associa amb augment del risc de càncer de mama clarament en dones que ja han passat la menopausa i aquest augment és dubtós en dones premenopàusiques.

L'alcohol, l'elevat consum d'aliments processats i el sedentarisme també són factors que influeixen molt negativament en el risc de desenvolupar tant el càncer de mama com altres tipus de càncer.

¿Quins són els primers senyals a què cal parar atenció?

Un dels desavantatges d'aquest tipus de tumors és que moltes vegades són totalment asimptomàtics. És recomanable l'autoexploració de la mama de manera regular fora del període de la menstruació 1-2 vegades al mes i si notem canvis, hem de consultar el ginecòleg.

No obstant això, l'autoexploració no ha de substituir mai la mamografia anual de cribratge ja que hi ha una gran majoria de tumors de difícil palpació o identificació mitjançant l'autoexploració.

Per tant, el millor consell és no saltar-se mai una revisió ni una mamografia.

¿Per què és crucial el diagnòstic precoç?

Perquè ens assegura diagnosticar la malaltia en un moment en què encara la podem guarir en un elevat percentatge de casos.

¿Què ha canviat, en les darreres dècades, per a una pacient diagnosticada de càncer de mama? ¿Quins han estat els darrers avenços més significatius?

Des del punt de vista de l'oncòleg mèdic hi ha hagut una millora significativa amb nous tractaments més eficaços, si bé sobretot en la malaltia avançada, també en estadis primerencs com ara la immunoteràpia en els tumors triples negatius, l'aparició del Pertuzumab ja fa uns anys per a la malaltia de HER2 positiva, l'arribada dels inhibidors de CDK4/6 (Abemaciclib, Ribociclib i Palbociclib) a la malaltia hormonal i els anticossos immunoconjugats que han revolucionat el panorama en la malaltia avançada, amb unes taxes de resposta força superiors als tractaments tradicionals (Trastuzumab-Deruxtecan, Sacituzumab-Govitecan i altres que estan en camí i ja s'estan utilitzant en assaijos clínics com ara el Datopotamab-Deruxtecan).

¿Com ha canviat el diagnòstic i els tractaments del càncer de mama?

El diagnòstic cada vegada és més precís i es donarà de mica en mica cada vegada més importància a les firmes genètiques tumorals de manera que puguem seleccionar els tractaments més efectius per a cada tumor. La capacitat d'individualitzar el tractament per a cada pacient és el que ens porta a més èxits terapèutics i això ens ho proporcionaran anàlisis com les plataformes genètiques com ara Oncotype, HER2DX, PAM50 que actualment no podem realitzar en tots els casos però que és probable que en un futur (esperem que no gaire llunyà) estiguin a l'abast de tothom.

¿En aquests moments, quina és la taxa de supervivència?

Del global del càncer de mama al voltant del 86%. Pel que fa a les pacients amb malaltia avançada s'estima una supervivència aproximada als 5 anys al voltant d'un 35%, i de les pacients a l'estadi I (el més precoç) pot arribar fins al 97%, si bé cada cas és únic i cada persona navega en l'estadística de forma individual.

¿Queda molt per saber sobre aquesta malaltia? ¿Quines són les principals assignatures pendents?

Sí, queda moltíssim. Actualment hi ha nombroses línies de recerca obertes que van sobretot en relació a la sensibilitat de cada tipus de tumor als nous tractaments per poder seleccionar bé el pla terapèutic, també s'estan investigant els mecanismes de resistència de les cèl·lules tumorals als fàrmacs (tant tractaments dirigits com immunoteràpia) per poder-los esquivar i sobretot, seqüenciar-los de la manera més òptima per guanyar qualitat de vida i supervivència.

També s'està buscant portar els fàrmacs que han estat exitosos en la malaltia avançada en l'escenari del tractament de la malaltia precoç perquè les pacients augmentin les seves probabilitats de curació.

I finalment implementar l'exercici físic i encaixar-lo com a part quasi obligatòria per a les pacients de manera que per a la malaltia localitzada redueixi el risc de recaure i per a la malaltia metastàtica augmenti la sensibilitat al tractament i la tolerància amb més guany de supervivència i qualitat de vida.