Càncer de mama
Parlem amb la Dra. Sara Cristina González González especialista del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari La Luz.
Càncer de pell no melanoma
Dr. Pedro Rodríguez Jiménez, Dermatòleg especialista en Oncologia i cirurgia dermatològica de l’Hospital Ruber Internacional i la Clínica Dermatològica Internacional (CDI) Hospital Universitario La Luz
En pensar en el càncer de pell, acostumem a pensar en el melanoma, però no és el més freqüent. ¿Quants tipus de càncer de pell hi ha?
És cert, però, són molt més freqüents els carcinomes. Parlem normalment de càncer de pell tipus melanoma i càncer de pell no melanoma. En aquest segon grup, hi ha molts tumors, però destaquen el carcinoma basocel·lular i el carcinoma epidermoide.
¿Quin és el més freqüent i quin és el perfil del pacient?
El més freqüent és el carcinoma basocel·lular, que es calcula que afectarà un 40% d'espanyols al llarg de la seva vida. El segon més freqüent és el carcinoma epidermoide, que és alhora el que genera més mortalitat. El melanoma és més agressiu, però el carcinoma epidermoide, en ser més freqüent, és el que en global mata més pacients cada any.
El perfil típic del pacient amb carcinoma basocel·lular és una persona de més de 50 anys que ha patit exposició solar crònica o intermitent intensa, i el del carcinoma epidermoide, una persona gran de pell molt clara, i és més freqüent en homes. Això sí, estem veient carcinoma basocel·lular cada vegada més en gent més jove, a partir dels 30 anys.
¿Com ha estat l'evolució de la prevalença els darrers anys?
La incidència i la prevalença van augmentant per a aquest tipus de tumors, condicionat fonamentalment per l'envelliment de la població i l'augment de l'esperança de vida.
¿Quins són els factors de risc i què es pot fer per prevenir-los?
El factor de risc fonamental al basocel·lular sembla ser la genètica i en segon lloc el sol. Com que hi podem exercir una conducta de prevenció activa és el sol, ens centrem en aquest, però és important remarcar que, malgrat protegir-nos, hi ha persones d'alt risc per herència genètica.
En el cas de l'epidermoide, però, la relació amb el sol és molt més clara i completament establerta, veiem molts més casos en pacients amb exposició solar crònica per oci o feina.
¿Quina és la importància del diagnòstic precoç en el cas del càncer de pell no melanoma? ¿Quins són els primers senyals d’alarma?
El diagnòstic precoç sempre és important perquè com més aviat diagnostiquem alguna cosa, més fàcil és solucionar-ho. El debut sol ser en forma de petita protuberància, pot simular una ferida que no cicatritza o fins i tot un petit gra que creix.
¿Quina és la seva gravetat? ¿Es pot guarir totalment el càncer de pell?
La gravetat és proporcional al moment del diagnòstic, sent el pronòstic excel·lent en general quan el diagnòstic és precoç, podent curar-se en la majoria dels casos.
¿Hi ha conscienciació sobre les revisions dermatològiques? ¿En quins casos es recomana i a partir de quina edat?
Potser cada vegada més gran. És recomanable en persones amb pell clara o amb un nombre elevat de pigues, o per descomptat quan se sospita d’alguna cosa nova que ha aparegut. Però aquí es pot dir que en alguna cosa fallem, ja que moltes vegades la població anciana, que és la que presenta més risc, no es revisa.
¿Quins són els darrers avenços en aquesta especialitat? ¿Com han canviat el diagnòstic i els tractaments?
Les noves armes en el diagnòstic precoç (dermatoscòpia digital, microscòpia confocal...) ens permeten arribar cada vegada a un diagnòstic més precoç, i els avenços terapèutics en casos avançats porten esperança a casos que abans no tenien cap solució.
De cara al futur: ¿Quins són els principals objectius o desafiaments que queden en el terreny de l'R+D?
Potser els tractaments tòpics en crema o injectables que puguem fer servir amb més èxit en casos localitzats. La pell és un òrgan accessible i nous tractaments tòpics ens permetran evitar tractaments que ara mateix fem amb cirurgia o radioteràpia.
