Càncer de mama
Parlem amb la Dra. Sara Cristina González González especialista del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari La Luz.
El càncer de bufeta és el setè càncer més freqüent en homes a nivell mundial i el desè en tots dos sexes. És un tumor més freqüent en homes, al voltant de 9 homes per cada 2 dones. La incidència i mortalitat depenen de cada país a causa dels diferents factors de risc, tècniques diagnòstiques i altres factors.
Fa alguns anys la incidència era encara més gran en homes, però actualment ha augmentat el nombre de dones que el pateixen per l'augment de l'hàbit tabaquer en elles. Habitualment solen ser pacients de mitjana edat, al voltant dels 50 anys.
L'hàbit tabaquer sol ser el principal factor de risc, al voltant d'un 50% dels casos. Les amines aromàtiques i els hidrocarburs aromàtics policíclics presents al fum són el principal factor de risc. El risc amb les cigarretes electròniques encara no s'ha pogut avaluar adequadament, encara que sí que s'han trobat carcinògens a l'orina d'aquests pacients. El segon factor de risc més important és l'exposició professional a amines aromàtiques, hidrocarburs aromàtics policíclics i hidrocarburs clorats, presents a la indústria de la pintura, metall i derivats del petroli, etc. També hi ha factors genètics, dietètics, mediambientals o l'esquistosomiasi --malaltia parasitària--, que poden influir en el seu desenvolupament.
La manifestació principal és l'hematúria monosimptomàtica, és a dir, la presència de sang en orina sense acompanyar-se de cap altre símptoma o molèstia. El/la pacient un dia al miccionar observa que micciona sang. De vegades poden presentar símptomes del tracte urinari inferior (STUI), semblants a la infecció d'orina, que no es resolen tot i realitzar múltiples tractaments.
Es pot detectar de diverses maneres. Habitualment amb una cistoscòpia, que consisteix a introduir una petita càmera a través de la uretra amb anestèsia, per valorar l'interior de la bufeta. També es pot detectar a través d'ecografia i/o citologia urinària. Si apareixen alguns d'aquests símptomes cal sol·licitar cita a un uròleg.
Les recomanacions són dieta mediterrània, exercici físic, hidratació abundant, evitar el tabac i l'exposició ocupacional als productes carcinogènics esmentats anteriorment.
El tractament principal és la resecció transuretral de bufeta. És un procediment que es fa amb anestèsia i consisteix en la resecció bipolar del tumor. Posteriorment s'analitza la mostra i en funció de les seves característiques es pot complementar amb un altre tipus de tractaments, com ara la instal·lació de mitomicina C, instil·lacions de BCG. En els casos més greus pot precisar la realització d'una exegesi completa de la bufeta i la seva substitució amb intestí. Pel que fa a les novetats, s'estan desenvolupant fàrmacs per als casos més greus de la malaltia –metastàsics– per augmentar la supervivència i millorar la qualitat de vida. Aquests fàrmacs són anticossos monoclonals dirigits contra els punts de ‘checkpoint’ de mort cel·lular programada PL1, anticossos monoclonals dirigits a la nectina-4, entre d'altres; encara que el seu ús no està estandarditzat a tots els pacients amb càncer vesical metastàtic.
La gravetat del càncer de bufeta depèn del grau d'infiltració a les capes més profundes de la bufeta. Afortunadament al voltant del 70% d'aquest tipus de tumors no presenten afectació muscular de la bufeta i això li dona més taxa de supervivència i millor qualitat de vida.
Parlem amb la Dra. Sara Cristina González González especialista del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari La Luz.
Parlem amb els doctors Venancio Chantada i Darío Vázquez-Martul, especialistes en Urologia de l'Hospital Quirónsalud A Coruña
Parlem amb el Dr. Pedro Bretcha Boix, especialista en Cirurgia General i Aparell Digestiu de l'Hospital Quirónsalud Torrevella
Parlem amb el Dr. Álvaro Rodriguez, de la unidad de cáncer de pulmón del IOB del Hospital Quirónsalud Barcelona
Parlem amb el Dr. Pedro Rodríguez Jiménez, Dermatólogo especialista en Oncología y Cirugía Dermatológica del Hospital Ruber Internacional y la Clínica Dermatològica Internacional (CDI)