Càncer de pròstata

Per Beatriz García

¿Quina ha estat l'evolució de la incidència els darrers anys?

El càncer de pròstata segueix sent el tumor més freqüent en els homes, però hi ha hagut un augment del diagnòstic primerenc de la malaltia perquè tant el pacient com el sistema sanitari han pres consciència de com és d'important realitzar controls preventius de salut. Aproximadament un de cada vuit homes serà diagnosticat amb càncer de pròstata en el transcurs de la vida. És més propens a desenvolupar-se en homes d'edat avançada i en homes de raça negra, però la majoria dels casos es diagnostiquen entre els homes més grans de 65 anys. El diagnòstic i tractament primerenc de la malaltia garanteixen un índex més alt de curacions.

¿Quin és el perfil del pacient? ¿S'estan detectant aquests tumors en homes cada cop més joves? ¿A què es deu?

(Dr. Venancio Chantada) El perfil del pacient és cada vegada més jove, amb tumors poc agressius, fàcilment curables. Una excepció són els tumors hereditaris que suposen aproximadament el 15% de tots els tumors de pròstata. En alguna ocasió, quan un pare té aquest tumor i l'hereta el seu fill, en aquest últim sol ser en edat més jove que el seu progenitor i amb més agressivitat.

El diagnòstic en general en edats més primerenques es deu a una conscienciació més gran de tot el sistema i del pacient assumint que el diagnòstic primerenc contribueix a un índex més gran de curació.

Les dones van regularment al ginecòleg, però no hi ha la mateixa conscienciació en els homes. ¿Són efectives les revisions urològiques rutinàries? ¿En què consisteixen i a quina edat es recomana començar-les a fer?

(Dr. Darío Vázquez- Martul) Pot ser que la conscienciació en la població masculina sobre la prevenció i valoració de símptomes urinaris sigui menor, encara que cada vegada hi ha més conscienciació per part dels homes d’acudir a l'uròleg, a realitzar-se proves. És veritat que tampoc no hi ha un programa de cribratge poblacional del càncer de pròstata establert, malgrat les recents recomanacions des de l'administració europea.

Es recomana consultar amb l'uròleg davant de símptomes miccionals, força freqüents amb el pas dels anys en la població masculina i, sobretot, iniciar un control de PSA (antigen prostàtic específic) en sang a partir dels 50 anys com a mínim, rebaixant aquesta xifra als 45 o 40 anys si hi hagués antecedents familiars de càncer de pròstata o fins i tot càncer de mama.

L'edat recomanada per fer revisions periòdiques són els 50 anys, però es pot reduir fins i tot als 40 anys si hi ha diversos familiars de primer grau afectats per càncer de pròstata.

¿S'ha avançat molt en el diagnòstic i tractament d'aquest tipus de malaltia?

(Dr. Darío Vázquez-Martul) Segons dades de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM), el 2022, el càncer més freqüentment diagnosticat en homes, a Espanya, va ser el de pròstata. Aquest augment es deu a tres factors principals: la longevitat de la població i dels homes, les eines que hi ha per a la detecció del càncer de pròstata que han avançat notablement i que cada vegada hi ha més conscienciació entre els homes per acudir a l'uròleg.

Actualment podem fer un primer diagnòstic més precís gràcies a proves d´imatge com la ressonància magnètica i la biòpsia de fusió i disposem d’estudis específics per localitzar malaltia fora de la pròstata com el PET.

Progressivament, s'han introduït tractaments curatius menys invasius com la cirurgia robòtica o la teràpia focal, encara que les novetats més grans les observem en el tractament de la malaltia avançada o quan hi ha metàstasi, aquí els nous fàrmacs permeten augmentar a poc a poc la supervivència intentant que el càncer de pròstata es converteixi en una patologia “crònica” encara que no s'aconsegueixi erradicar inicialment.

¿S'han produït avenços significatius pel que fa al pronòstic i la supervivència?

(Dr. Venancio Chantada) Evidentment, sí. Actualment, les taxes de supervivència a 5, 10 i 15 anys per a tots els homes amb càncer de pròstata són gairebé del 100%, 98% i 93%, respectivament. Dit d'una altra manera, aproximadament només un de cada 41 homes morirà per càncer de pròstata. Per contra, si el càncer no és localitzat i ja ha desenvolupat metàstasi ja no té cura, però, sovint, pot tractar-se durant força temps, convertint-se així en una malaltia crònica. Moltes persones sobreviuen al càncer de pròstata, fins i tot aquelles amb malaltia avançada.

Actualment el tractament del càncer de pròstata disposa d'un ampli ventall de tractaments tant mèdics com quirúrgics, fins i tot amb radioteràpia que proporcionen una medicina personalitzada a cada perfil de pacient adoptant la fortalesa del tractament a l'agressivitat individual de cada tumor.

¿Continua existint el tabú al voltant d'aquesta malaltia? ¿Com afecta emocionalment els pacients el diagnòstic d'aquesta patologia?

(Dr. Venancio Chantada) Qualsevol tumor provoca por i recel en cada pacient per la qual cosa parlar-ne és un tabú per a la majoria dels pacients. A més, la por als tractaments oncològics i la cirurgia radical del càncer de pròstata provoquen molta por en els pacients a patir els temuts efectes secundaris de la cirurgia. Aquests possibles efectes secundaris principals de la prostatectomia radical són la incontinència urinària (manca de control de la bufeta) i la disfunció erèctil (impotència; dificultats per aconseguir i mantenir ereccions). Actualment aquestes complicacions són molt poc freqüents a causa dels avenços en la forma d'intervenció quirúrgica, menys agressiva com és la laparoscòpia convencional i encara menys si utilitzem l'assistència mitjançant robot.

Si el tipus de tumor és localitzat permet conservar unes estructures que estan per fora de la glàndula, anomenades bandeletes neurovasculars, permetent que un altíssim percentatge de pacients no pateixin ni incontinència ni alteracions sexuals, sobretot si és jove i no presenta obesitat. El pas de les setmanes després de la cirurgia en què es produeix la recuperació d'aquestes anomalies torna la tranquil·litat emocional al pacient.

Mirant el futur: ¿Com evolucionarà la R+D en aquesta àrea? ¿Quins són els principals reptes pendents?

(Dr. Darío Vázquez-Martul) En els darrers anys, el càncer de pròstata ha adquirit un protagonisme molt important en la urologia perquè han aparegut nous fàrmacs indicats per a cadascuna de les fases de la malaltia. Gràcies a això, hem arribat al punt de realitzar un tractament personalitzat, cosa que es defineix com a urologia de precisió per adequar el tipus de tractament a cada tipus de pacient, garantint uns resultats molt millors quant a supervivència i qualitat de vida.

El que ens ofereix el futur és poder identificar pacients amb més risc de patir càncer de pròstata gràcies als estudis genètics, una precisió més gran en el diagnòstic del càncer mitjançant proves d'imatge precises localitzant el tumor dins de la glàndula. Un cop diagnosticat el tumor, estudis d'imatge com el PET-TAC ens permetran determinar l'estadi exacte de la malaltia, cosa que indica si el pacient és candidat a un seguiment estret, teràpies mínimament invasives, cirurgia robòtica o tractament sistèmic amb fàrmacs d'última generació.

En el futur podrem identificar de manera precoç els pacients en risc de patir càncer, saber quins necessiten una intensificació o combinació de tractaments a causa de l'agressivitat del tumor i augmentar significativament la supervivència, fins i tot en els casos on es desenvolupen metàstasis, aconseguint que els pacients no es morin pel càncer de pròstata sinó amb el càncer de pròstata.