Espatlla congelada

Per Beatriz García

¿En què consisteix l'afecció anomenada espatlla congelada?

L'espatlla congelada, anomenada també capsulitis adhesiva, és un procés inflamatori molt limitant que cursa amb molt de dolor i rigidesa de l'espatlla. Amb el pas del temps es genera una gran dificultat per moure l'espatlla.

¿Què la provoca? ¿Quins són els factors de risc?

No se'n sap la causa. Hi ha alguns factors que predisposen per a aquesta afecció, com són la diabetis, algunes malalties endocrines i pacients que han tingut una immobilització molt perllongada després d'una cirurgia. Tot i que habitualment es desenvolupa en persones sense cap patologia.

¿Quin és el perfil del pacient amb aquest tipus de problema? ¿Se sap per què hi ha més dones afectades que no pas homes?

L'espatlla congelada es dona en aproximadament el 2% de la població. És més freqüent que afecti dones entre 40 i 60 anys. No es coneix el motiu de la prevalença en les dones.

¿Hi ha símptomes o senyals que ens puguin posar sobre avís?

L'espatlla té un embolcall de teixit conjuntiu fort, anomenada càpsula articular, que envolta l'articulació, i està lubricada pel líquid sinovial. En l'espatlla congelada, la càpsula de l'espatlla s'espesseix i s'endureix. Es desenvolupen bandes rígides de teixit, anomenades adherències i disminueix el líquid sinovial.

Per tant, l'avís principal és la incapacitat per moure l'espatlla ja sigui activament, és a dir, movent-la per si mateixa, o passivament, és a dir, amb l'ajuda d'altres persones.

¿És possible prevenir-ne l'aparició o l'agreujament?

Com que se’n desconeix la causa desencadenant, només es pot fer prevenció en els casos d'immobilització postcirurgia, i es recomana una fisioteràpia precoç en la mesura del possible.

Ara bé, un cop desencadenats els primers símptomes, dolor i/o rigidesa, el pacient haurà d'acudir al seu traumatòleg per al diagnòstic i el tractament precoç, ja que si no es tracta, és una afecció molt limitant i que pot arribar a durar fins a dos anys.

¿Quin és l’impacte d’aquest problema en la qualitat de vida dels qui el pateixen?

Com s'ha descrit anteriorment, és una afecció molt limitant ja que, a més de la falta de mobilitat, el dolor sobretot nocturn davant els mínims moviments pot arribar a despertar repetidament la persona afectada, amb la consegüent falta de descans.

¿És possible guarir una espatlla congelada? ¿Quin és el tractament i quina és la seva eficàcia?

L'espatlla congelada cursa en tres etapes:

• 1ª etapa. - Congelació, amb gran inflamació articular, en què qualsevol intent de tractament de fisioterapeuta és inefectiu per tenir gran dolor en realitzar qualsevol moviment. Aquesta etapa pot arribar a durar fins a 9 mesos.

• 2º etapa. - Congelada. En aquesta etapa el dolor ja ha millorat, però la rigidesa segueix. Limitant, per tant, l'activitat diària. Pot durar de 4 a 6 mesos.

• 3º etapa. - Descongelada. El moviment de l'espatlla millora lentament i es triga a recuperar de 6 mesos a 2 anys.

Per tot això, un cop diagnosticat pel traumatòleg aquest quadre de tan llarga evolució, l'objectiu serà disminuir el màxim possible l'evolució de les tres etapes.

En la meva experiència, la primera fase inflamatòria se soluciona amb una infiltració intraarticular amb corticoides més anestèsic local. A la setmana d'aquest procediment, el dolor ha disminuït molt i ha persistit la rigidesa de l'espatlla, però el fisioterapeuta ja pot treballar per millorar la mobilitat. Això s'aconsegueix al llarg d'un a tres mesos en el 90% de les ocasions, solucionant-se el quadre.

En pocs casos, especialment en pacients diabètics, el quadre és refractari al tractament i la fisioteràpia. En aquests casos, es procedeix a una artròlisi per artroscòpia de l'espatlla, és a dir, es realitza l’alliberament de les adherències i la mobilització quirúrgicament, solucionant així el quadre de rigidesa.