el malbaratament alimentari
per al consum humà a tot el món es perden o malgasten
Gema Carrasco
Evitar el malbaratament alimentari permetria alimentar 2.000 milions de persones, segons la FAO. Un desafiament que requereix més innovació, tecnologia, millores en l'eficiència en la cadena de distribució, i sobretot un canvi en els hàbits de consum. A més, reduir aquest malbaratament d'aliments té altres impactes positius que afecten el medi ambient, la societat i el creixement econòmic global.
Què podem fer per evitar que cada any es malgastin a tot el món elevades quantitats d'aliments que es produeixen i que mai arribaran a consumir-se, aquesta és la pregunta clau. Es tracta d'un problema global que afecta el planeta i que és responsabilitat de totes les baules de la cadena d'alimentació. El desaprofitament alimentari és un dels punts reflectits en els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, en concret en l'ODS 12 Producció i consum responsable dels aliments. Segons l'informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) el 2019 es van acabar desaprofitant 931 milions de tones d'aliments al món. Unes xifres difícils d'assimilar quan cada any més de 800 milions de persones tenen problemes d'accés als aliments.
Però no són les úniques dades que remouen consciències: el malbaratament alimentari té efectes negatius en el medi ambient, en la societat i en el creixement econòmic. Evitar-lo suposaria també un gran avenç en aquests aspectes. Entre el 8 i el 10% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle estan associades a aliments que finalment no es consumeixen, que es perden o malgasten; un canvi en aquest sentit repercutiria en una disminució de la pressió sobre el medi ambient; en un augment de la productivitat; així com un impacte positiu en el creixement econòmic.
Tota la cadena alimentària
Cadascuna de les baules de la cadena alimentària té molt a dir en aquest aspecte i el seu comportament és clau per avançar en la solució d'aquesta situació.
A Espanya, segons el Ministeri d'Agricultura Pesca i Alimentació, aquest malbaratament es dona principalment a les llars ja que són responsables del 42% del total, seguit de la fabricació del 39%; la restauració, el 14%; i la distribució, el 5%. En xifres absolutes equival a 25,5 milions de quilos de menjar desaprofitat cada setmana. El desaprofitament alimentari suposa un problema des del punt de vista mediambiental, econòmic i social de què som responsables tota la cadena alimentària, des de la producció fins a les llars. És per això que els sectors afectats comencen a incorporar la lluita contra el malbaratament alimentari dins de les seves polítiques de Responsabilitat Social.
En aquest sentit, cal assenyalar la tasca d'El Corte Inglés que compta amb un pla sobre malbaratament alimentari els objectius del qual estan centrats en tres línies d'actuació:
Prevenció. Dins d'aquest àmbit treballen des de l'origen prestant especial atenció a aspectes que contribueixen a la millora dels processos interns, els sistemes de compres i l'aprovisionament per tal d'optimitzar i reduir els estocs.
Redistribució. Això es porta a terme amb donacions o solucions per donar valor a aquest residu com seria utilitzar-lo per a alimentació animal o generació de combustible.
Conscienciació: Totes les accions s'acompanyen de conscienciació per evitar el malbaratament alimentari.
Accions per a la prevenció
Des d’El Corte Inglés han dut a terme diferents accions per prevenir internament el malbaratament d'aliments.
-
En primer lloc, s'han dut a terme millores en la cadena de fred dels aliments per garantir una millor conservació i que aguantin durant més temps la seva frescor. D'aquesta manera cap aliment es deteriora abans de temps.
-
El Corte Inglés ha desenvolupat eines per gestionar millor l'estoc dels productes i realitzar les comandes tenint en compte les previsions de venda i evitant que es facin malbé productes per excés d'estoc.
-
Han augmentat la compra local a proveïdors de proximitat perquè els aliments arribin als punts de venda amb la màxima frescor.
-
Així mateix, quan els aliments estan pròxims a la data de consum, però segueixen sent segurs, la companyia els dona. D'aquesta manera, el 2021, el grup va donar més d’1.741.586 quilos d'aliments a Bancs d'Aliments i entitats benèfiques. Gràcies a aquesta acció, es van ajudar més d’11.000 famílies en un any.
-
Ha participat en diferents campanyes en què es donen al consumidor consells sobre com disminuir el malbaratament a les llars amb millors pràctiques per conservar els aliments, receptes per aprofitar-los i altres idees.
Què poden fer els consumidors a la llar?
Els consumidors, des de casa, també poden treballar per evitar el malbaratament d'aliments. per això és important distingir entre la data de caducitat, que indica el moment fins al qual l'aliment es pot consumir de forma segura, i la data de consum preferent, que indica fins quan l'aliment conserva totes les seves propietats de color, olor, sabor i textura. No obstant això, després d'aquesta data l'aliment continua sent segur per al consum.
També és important prestar atenció a les etiquetes i saber quina és la forma de conservació adequada per mantenir els aliments en el seu estat òptim. Si tenim la nevera organitzada, deixant a la vista les dates de consum i ordenada per consumir primer el més antic, estarem contribuint a evitar que molts d'aquests productes acabin al cubell de les escombraries. A més, si tenim algun aliment que no consumirem a curt termini i que es pugui congelar, la millor opció per conservar-lo més temps és ficar-lo al congelador.
Una altra de les coses que serà de gran ajuda és planificar els menús i ajustar les racions als comensals. I si sobra menjar es pot congelar o reaprofitar en altres receptes.
