Economia circular: com adaptar-se al planeta :: Prensa Ibérica per a El Corte Inglés
Economia circular
Carregant
Economia circular
com adaptar-se al planeta
Daniela Pina

Empreses com El Corte Inglés aposten per contribuir al medi ambient a través del disseny estratègic dels productes

Produir, consumir i llençar. Aquesta és la vida de la majoria de productes que formen part de l'economia lineal. Sense retorn ni alternatives. Però què passaria si la solució estigués en un esbós. En un paper en blanc on es pogués projectar no només el disseny d'un producte, sinó també les seves possibilitats per viure diferents vides un cop la seva funció hagi acabat. Llavors, parlaríem d'allargar la vida dels productes, de donar-los una segona oportunitat i d'adaptar-los al sistema circular a través del qual funciona i subsisteix el planeta.





Cicles de la natura


Des de la seva creació, el planeta Terra ha funcionat a força de cicles. La matèria orgànica realitza constantment un procés de circulació i transformació a través de les diferents formes vives i no vives de la biosfera. Un exemple clar és quan un animal mor: el seu cos es descompon i es redueix a altres formes més simples de matèria que permetran l'existència d'altres formes de vida. Es tracta d'un reciclatge intrínsec a la natura que permet al planeta seguir sent habitable.

Abans de la Primera Revolució Industrial, la població subsistia a base de l'autoconsum i no a força de la comercialització dels productes obtinguts. No obstant això, amb l'arribada de la Primera Revolució Industrial, al segle XVIII, les formes de produir i consumir van canviar per complet. Els avenços tecnològics van permetre fabricar productes a gran escala i gairebé tres segles més tard, ens hem convertit en la societat del consumisme i de la sobreproducció, arribant a posar en risc la supervivència de l'espècie humana al planeta.





Economia circular


Hi arribem tres segles tard, però hi hem arribat. El sistema actual consisteix a realitzar un recorregut lineal. Extraiem la matèria primera per produir un producte, el consumim i ens en desfem. No obstant això, a finals de segle XX van sorgir diverses branques acadèmiques que advocaven per un sistema de producció més semblant a la complexitat de la natura.

Una d'aquestes acadèmiques és Janine Benyus, una biòloga i consultora en Innovació nord-americana que a la dècada del 1990 va publicar la seva obra 'Biomímesis'. En aquest llibre, Benyus desenvolupa el concepte de biomimètica, que consisteix a basar l'activitat empresarial i l'economia global en el funcionament de la natura. Un dels fonaments sota els quals s'inspira la biomimètica és que a la natura no hi ha residus, sinó que ella mateixa crea valor regeneratiu. En aquest sentit, aquesta teoria defensa que les empreses i la societat formen part del planeta i per això s'hi han d'integrar i dissenyar les seves activitats de forma similar a com ho fa la naturalesa mateix.


El concepte de biomimètica consisteix a basar l'activitat humana i empresarial en el funcionament cíclic de la natura

En aquesta línia està la teoria de l'economia en forma de rosquilla, fundada per la investigadora britànica Kate Raworth. L'experta defensa una nova forma de veure l'economia i el simbolitza a través de dos cercles concèntrics que tenen forma de rosquilla. El cercle de l'interior representa l'espai segur, les necessitats bàsiques de la humanitat i es troba dins d'un altre cercle, que simbolitza les necessitats del planeta. En el seu llibre 'Economia rosquilla', Raworth critica que l'èxit econòmic s'ha associat sempre a una línia de creixement en ascens constant, però no hi ha res a la natura que tingui un creixement de forma il·limitada. La idea de la investigadora és que hem de subsistir a base d'una economia regenerativa i distributiva perquè ningú traspassi el cercle extern. En aquest cas, es posarien en risc les capacitats naturals del planeta.

En aquest mateix context, neix la idea de les tres erres (3R). Una proposta que busca canviar els hàbits de consum a través de tres conceptes: reduir, reutilitzar i reciclar. Tres vies estratègiques enfocades a promoure un consum responsable i a ser més sostenibles amb el medi ambient. El juny de l'any 2004, a la Cimera de G8 -el grup de països amb les economies més industrialitzades al planeta (Rússia, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Alemanya, Regne Unit i Japó)-, el primer ministre japonès, Koizumi Junichiro, va introduir la idea de les 3R per construir una societat orientada al reciclatge. Mesos més tard, l'abril de l'any 2005, es va celebrar una assemblea de ministres representants de 20 països per debatre les diferents formes d'aplicar les 3R a escala internacional.





La clau està en el disseny


A Espanya, a finals de segle XX, es va instaurar el sistema de recollida selectiva a través de contenidors, encara vigent a dia d'avui. No obstant això, en el reciclatge seguim generant un residu. Una cosa que entronca amb l'economia circular, que pretén eliminar el residu de l'equació. És per això que el 2 de juny de l'any 2020, el Consell de Ministres del Govern va aprovar l'Estratègia Espanyola d'Economia Circular.



Paral·lelament, s'ha desenvolupat la idea de responsabilitat del productor (RAP). Un concepte que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) defineix com "un abordatge de política ambiental en què la responsabilitat d'un productor cap a un producte s'estén a l'etapa postconsumidor del seu cicle de vida". Basant-se en aquest plantejament, el 2010 neix la Fundació Ellen McArthur amb l'objectiu d'accelerar la transició a l'economia circular. Aquest organisme, que treballa amb governs i institucions internacionals, sosté que aconseguir una economia regeneradora passa primer pel procés de creació d'un producte: el disseny.

És aquí on neix una oportunitat per a les empreses i pimes espanyoles. L'oportunitat de canviar completament l'actual sistema de producció per evitar els efectes de l'economia lineal. En aquest sentit, l'associació Women Action Sustainability (WAS), que té com a objectiu elevar la sostenibilitat al primer nivell estratègic de la societat, va realitzar una guia tècnica enfocada a empreses i pimes amb els passos bàsics per dur a terme una transformació circular i millorar-ne la competitivitat.

Algunes de les oportunitats que ofereix l'economia circular a les empreses, segons WAS, són la reducció de costos per l'optimització de l'ús dels recursos i la reintroducció de residus al cicle productiu; la creació de beneficis addicionals a causa de la creació de nous productes ecoinnovadors; l'accés a noves línies de finançament, i el lideratge en noves tecnologies netes que incrementen les oportunitats de creixement de les empreses.



Responsabilitat d'El Corte Inglés


Amb l'objectiu d'allargar la vida dels seus productes i de ser més responsables amb el medi ambient i les persones, moltes empreses han adoptat polítiques en línia amb la responsabilitat del productor que comencen en el disseny. Una d'elles és El Corte Inglés, que a més d'oferir formacions al seu equip de dissenyadors de la mà de col·laboradors com Slow Fashion Next o ITENE, ha creat un decàleg sobre estratègies d'ecodisseny de moda.

La normativa de l'empresa es basa en la innovació, l'elecció i aplicabilitat adequada dels materials, la durabilitat dels dissenys, l'optimització del consum d'aigua, el disseny del desembalatge i la seva simplicitat, la utilització de 'packaging' i etiquetatge sostenible, l'ús de circuits curts i locals i la importància d'informar el consumidor sobre els usos que pot donar a les peces quan ja no vulgui utilitzar més.



Inspirats en aquest decàleg, des d'El Corte Inglés han llançat una nova col·lecció de roba de bany de la seva marca Énfasis al costat de l'empresa espanyola Seaqual 4U, que els últims anys està revolucionant la indústria tèxtil utilitzant una nova fibra fabricada a partir de residus marins. La col·lecció consta d'una sèrie de vestits de bany caracteritzats per línies minimalistes i colors intensos que recorden els blaus del mar.

La tecnologia usada per crear aquesta col·lecció consisteix, majoritàriament, a aprofitar residus de plàstic recuperats dels oceans per elaborar un teixit reciclat i de gran qualitat. D'altra banda, per produir aquest tipus de fibra, es requereix un 20% menys d'aigua, un 40% menys d'energia i un 50% menys d'emissions de CO2. Gràcies a aquesta iniciativa, per cada quilo de fil que es produeix s'aconsegueix treure un quilo d'escombraries del fons del mar. I és que les xifres són alarmants: segons el Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF, en les seves sigles en anglès), cada any acaben als oceans un total de vuit milions de tones de plàstic, i això equival a abocar al mar un camió d'escombraries cada minut.

La col·lecció sostenible de bany d’Énfasis no és l'única a El Corte Inglés. Entre altres iniciatives, el grup ofereix als seus establiments i la seva pàgina web peces de cotó, llana o polièster reciclat, joguines fabricades amb fusta reciclada i/o procedent de boscos gestionats de manera sostenible FSC o vaixelles produïdes amb vidre reciclat. A més, un dels factors a destacar són els projectes d'economia circular en circuit tancat a la companyia: bosses de plàstic amb un 80% mínim de material reciclat a partir dels embalatges, capses de cartró 100% reciclades o perxes que tenen diverses vides.

D'altra banda, una de les bases sobre les quals El Corte Inglés consolida la seva estratègia d'economia circular és el seu servei de reparació i arranjaments. El grup compta amb departaments com tallers per a l'automòbil, recanvi i arranjament de pneumàtics, modistes, tintoreries, reparació de calçat i rellotgers, entre d'altres. A més, amb la intenció de tornar a introduir els productes al circuit, el grup posa a disposició dels consumidors punts de recollida d'aparells electrònics, contenidors de Càritas Moda RE per al tèxtil i porta a terme diverses campanyes de recollida de joguines.

Conscients de la seva responsabilitat i del seu abast, des d'El Corte Inglés volen fer evident la importància de consumir de manera conscient i responsable. És per això que el grup ha dut a terme iniciatives com els diàlegs 'El Món que Volem' i tallers com els d’'Un armari sostenible', oferint consells per portar un estil de vida sostenible i informació sobre l'ús i la cura dels productes.



Punto de recogida de juguetes.
Punt de recollida de joguines.






Alimentació sostenible
tria bones pràctiques, t'ensenyem a reconèixer-les