El somni d’Espanya i el somni de Pau Gasol, i tota la generació que representa, va arribar al final a Tòquio. Els Estats Units es van erigir en un mur insalvable, igual que ha passat en les últimes edicions dels Jocs (81-95). Des d’Atenes, el ‘Dream team’ ha limitat el sostre de la generació d’or del bàsquet espanyol. El 2004 va ser a quarts de final; a Londres, a la final, i a Rio, a les semifinals. La història va tornar a repetir-se a Saitama.

Durant, amb 27 punts, però també Tatum (13), i Holiday (12) van abaixar el teló a la carrera de Pau Gasol i qui sap si algun jugador més d’aquest grup, i van deixar sense premi el partidàs de Ricky Rubio, enorme, una actuació superlativa, amb 38 punts, que va mantenir la selecció amb alè fins al final.

A la selecció li va costar entrar al partit per un excés de motivació. Els jugadors espanyols van començar molt accelerats per equilibrar la velocitat i el joc intens dels EUA i per contrarestar l’agressivitat de la seva defensa. Només Ricky Rubio va aguantar aquest ritme. Però, al nivell que hi ha en aquest torneig, no n’hi va haver prou per sostenir Espanya. El base del Masnou va sumar 13 dels primers punts. Els altres quatre van ser de Claver. Però la selecció de Popovich es trobava còmoda, sobretot amb un Durant molt enxufat.