l'última dècada del segle XIX, quan la ciutat va viure el fet polític de les Bases, Manresa ocupa el quart lloc en la jerarquia de les principals ciutats catalanes, darrere de Barcelona, Reus, Tarragona, i una mica per sobre de Sabadell. (Tortosa tenia més població però el poblament era rural i dispers).

El 1870 una estimació xifrava en uns 16.000 els manresans que vivien a la ciutat, al cap de pocs anys aquesta xifra havia augmentat gràcies a la fi de la tercera guer-ra carlina i a les millores econòmiques. La dècada següent va continuar augmentat, i al començament dels noranta se superaven els vint mil habitants a la ciutat i el 1897 s'arribava als vint-i-cinc mil, però a partir d'aquell moment la població va disminuir -per factors polítics i econòmics com comentarem- i no es va tornar a recuperar fins a la Primera Guerra Mundial, per arribar als 27.000 habitants l'any 1920.

Però quines van ser les causes que expliquen aquest creixement de població? La població podia augmentar a causa del creixement natural; és a dir, que hi haguessin molts més naixements que defuncions. En aquells anys la natalitat continua presentant uns valors alts -entre el trenta i el quaranta per mil- ja que les parelles acostumaven a tenir bastants fills, sobretot les famílies pageses i obreres, que tenien quatre o cinc fills, si bé també eren freqüents els matrimonis amb «la parelleta». La mitjana de naixements en aquells anys a la ciutat era d'uns 640 nadons per any.

Les noies manresanes es casaven molt joves, quasi la meitat ho feien entre els 20 i 24 anys, i el deu per cent abans d'arribar a aquestes edats, i solien tenir els fills aviat.

La immensa majoria dels nascuts eren fills legítims, però tot i això hi havia un nombre de fills naturals o abandonats que cal relacionar amb la composició social de la ciutat, amb l'existència d'un grup important de gent marginada socialment i l'efecte de la forta crisi econòmica de final del XIX i començament del XX que va provocar el tancament de moltes fàbriques i un augment de l'emigració. En aquests anys hi va haver 157 expòsits, o sigui, infants abandonats, que eren deixats, generalment, a les portes de l'hospital de Sant Andreu o als entorns de les caputxines del carrer de Talamanca, de les Reparadores de la plaça de Cots i de Santa Clara, així com 43 fills naturals, valors que representaven quasi el 3% del total de naixements. La majoria d'aquests expòsits eren portats a la Maternitat de Barcelona o entregats a famílies sense fills. Però la mortalitat també presentava uns valors molt alts, fins i tot en alguns anys el nombre de defuncions superava el nombre de naixements.

La mortalitat presentava aquests valors alts per culpa d'epidèmies com el tifus, la tuberculosi i la verola, que eren malalties endèmiques a Manresa. La misèria, la manca d'higiene, aigües sense depurar, uns habitatges insans i amb molta gent, i una mala nutrició facilitaven la ràpida propagació de les malalties infeccioses.

El 1896 hi va haver una epidèmia de còlera que va provocar la mort de vuitanta-vuit persones, el 1897 una epidèmia de tuberculosi i l'any següent, una de tifus.

Però la mortalitat era molt selectiva i afectava, principalment, els infants menors de cinc anys, i és que a la Manresa d'aquells anys de cada cent nascuts nomes seixanta superaven els catorze anys. Les causes eren múltiples: problemes de naixement i mèdics, deficiències d'alimentació de la mare i del nounat, condicions higienicosanitàries deficients de la majoria d'habitatges, manca de vacunes, treball infantil, condicions laborals de les mares gestants, entre d'altres, expliquen aquesta alta mortalitat infantil, que es concentrava, sobretot, als barris més densificats com Remei, sector Valldaura, torrent de Sant Ignasi, Escodines i Quatre Cantons.

Cal destacar que l'alcalde Maurici Fius i Palà va promoure la vacunació de la verola a tots els infants de Manresa a la vegada que alguns metges començaven a fomentar mesures higienistes.

En resum, de 1886 a 1906 van néixer a Manresa 13.387 infants i van morir 13.478 persones, o sigui que el creixement natural va ser negatiu.