Un conte nascut de les preguntes d'una nena sobre la malaltia d'Alzheimer

Sabina Casas és una terapeuta ocupacional de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer i Altres Demències (AFA) del Bages, Berguedà, Moianès i Solsonès, entitat que té 400 associats. Treballa en dues residències i té una filla petita, la Carme, que tot sovint li feia preguntes sobre les persones que hi viuen.

L'experiència professional de Casas i les preguntes de la seva filla van ser el punt de partida d'un dels projectes guanyadors del pressupost participatiu 2016 de l'Ajuntament de Manresa El resultat final, després d'un any i escaig de feina, es podrà veure avui, a 2/4 de 8 del vespre, en l'acte a l'entorn del Dia Mundial de l'Alzheimer que ha organitzat l'AFA a la sala d'actes de la FUB2. Al costat de Casas, l'altra artífex és la psicòloga de l'associació Dolors Capdevila, mentre que la coordinació ha anat a cura de Pep Garcia, responsable de comunicació de l'associació, que té la seu al Centre Hospitalari de Manresa.

Iaia, m'expliques un conte?, amb text de l'escriptora de contes Déborah Puig-Pey Stiefel; il·lustracions, edició i disseny gràfic d'Hèctor Herrera i veu en off de Xavier Serrano, narra la relació entre la Marina i la seva iaia Francesca, amb qui comparteix moltes estones i que és la seva confident.

Però un dia la seva iaia inicia un canvi tan inesperat com sorprenent. Perd les claus de casa, posa la cafetera a la nevera i, com que no es recorda de com es diuen les coses, comença a referir-se a elles com això, allò i dallonses.

El seu deteriorament progressiu però imparable per culpa de la malaltia d'Alzheimer, fins al punt de dependre totalment dels altres, i la sensació de la Marina de perdre el seu paper protagonista a casa, s'expliquen de manera molt entenedora, amb sensibilitat i fins i tot amb sentit de l'humor.

Malgrat la desorientació inicial pels canvis que nota en la seva iaia, cada vegada més canviada per la malaltia, la Marina aprendrà a establir-hi una nova relació. Tot i la cruesa del que narra, el conte té l'habilitat de parlar-ne en positiu, posant múltiples exemples dels efectes de l'afecció, darrere els quals es nota el domini en la matèria de Casas i Capdevila, que van trigar un mes a donar per bo el contingut, després de fer-hi diverses correccions.

El treball resultant està especialment pensat per als infants de 6 a 12 anys, com una eina per ajudar-los a entendre què li passa a una persona que pateix Alzheimer. La idea és poder-lo projectar a les escoles de Manresa i als centres assistencials on hi ha familiars amb malalts. I és que, fa notar Capdevila, «qui no té un familiar amb la malaltia?». I qui no té un infant a casa amb preguntes que necessiten respostes?