Només arribar a Arans, el Joan, un nen autista, s'amagava darrere la porta. «No sortia d'allà en tota l'estona. Ja li podies plantejar jocs de taula i exercicis? que no es movia durant tres quarts d'hora», recorda Victòria Jové, directora d'Arans, ara, amb un somriure a la cara. Més de 20 anys després, «me'l vaig trobar i està completament bé, es comunica amb la gent i, fins i tot, va arribar a estudiar!», afegeix emocionada. Durant anys han passat milers de nens i nenes per l'entitat de reeducació auditiva logopèdica.

Els noms dels infants del següent text són ficticis per preservar la intimitat dels menors.

Lluites invisibles

En una de les aules hi ha la Carla, és tímida però ens somriu quan entrem a saludar-la. Li agrada jugar a l'ordinador i ens ho ensenya mentre passem pel seu costat. Té 12 anys i una deficiència cognitiva lleu des que va néixer. Va començar a l'entitat quan feia segon de primària i aquest curs ha aprovat sisè. Els seus pares no tenien els recursos econòmics per portar-la a cap logopeda i des de l'escola van contactar amb Arans.

«Quan va arribar no sabia absolutament res. Ni les lletres, ni els números, ni sumar? Barrejava el català i el castellà i costava d'entendre-la en ambdós idiomes», recorda Jové. «Semblava que seria impossible», però ara és espectacular, «ha après a llegir, escriure, multiplicar? ningú s'ho pensava. En tots aquests anys no ha faltat ni un dia!», subratllava. «La Carla tota sola ha agafat un interès molt gran. Amb la seva psicòloga hem estat parlant i creiem que ja no és necessari que vingui», però «ella vol seguir venint», explicava la directora.

A la classe del costat, la Marta Mosella, l'altra logopeda d'Arans, comença la sessió amb el Marc, que té un trastorn d'espectre autista i va a Arans per perfeccionar la parla. Quan ens veu entrar, es posa nerviós -i content- i ens fa cares de pallasso, mentre ens parla de les piles de diaris que veu en els quioscos quan hi passa per davant. «N'hi ha molts!», crida. També ens explica els exercicis que fan amb la seva logopeda per millorar la seva expressió.

La majoria dels infants venen a classe a les tardes, però alguns, d'acord amb les escoles, fan les sessions al matí. Mentrestant, ja han passat tres quarts d'hora. És el torn de dos infants més.

Entra per la porta la Mar, una nena de 6 anys amb trastorn autista, juntament amb la seva mare. Ens somriu i mira la directora d'Arans, que ens explica que la Mar va començar a venir fa dos anys. «És introvertida i no la pots deixar sola, no li agrada gens», apunta. En canvi, «s'ha après a relacionar i xerra pels descosits, tot i que encara costa entendre moltes coses que diu», especificava Jové. Aquests casos els has de tractar amb atenció. «En comptes de dir-los que no els entens, canvies de tema. Així no s'inhibeixen» i pots continuar treballant amb ells, explicava.

Records en el temps

Per a avui ja ha acabat el dia. És estiu i ja no es veuran fins al curs que ve. Alguns ja no caldrà que tornin. La logopeda recapitula uns segons: «d'històries de superació al llarg dels anys, n'hi ha hagut tantes...», diu emocionada. Recorda per exemple el cas del Francesc, un nen de 3 anys completament sord, però que va ser operat per posar-li els implants coclears de ben petit. «Llavors l'elasticitat del cervell encara està bé per poder reeducar el llenguatge», detallava l'especialista. El Francesc va anar dos dies per setmana al centre fins que va tenir 14 anys. «Va aconseguir tenir una recuperació del nivell de parla i aprenentatge del 100%», recorda amb satisfacció.