Llistes independents del Bages i el Berguedà fan front comú per reclamar millores

Les principals formacions municipalistes del Bages i el Berguedà han presentat un manifest dirigit als presidenciables a la Generalitat de Catalunya de les properes eleccions del 12 de maig de 2024 on han posat de relleu els principals greuges, preocupacions i prioritats del territori. 

Aquestes formacions, reclamen "que les comarques centrals no siguin tractades com a territoris de segona i puguin seguir avançant i oferint un futur pròsper als qui hi habiten".

La proposta, que s’estructura en sis blocs temàtics, posa de relleu els principals problemes de la Catalunya Central com són la manca d’infraestructures, la seguretat o les oportunitats profesionals i formatives.

Segons han expresat els líders de les diferents formacions, el manifest es posa a disposició de totes les candidatures a la Presidència de la Generalitat de Catalunya i de la ciutadania, i així s’obre a totes les altres forces municipalistes per a la seva adhesió.

Les formacions Impulsem Manresa, Berga Grup Independent, Gent Fent Poble, Alternativa per Sant Joan, Som Avià i JuntsxRajadell han lamentat que des de les formacions polítiques tradicionals "es parla, però no s'actua quan el que necessitem són compromisos".

Amb el convenciment que les comarques del Bages i el Berguedà, i per extensió les del conjunt de la Catalunya Central, no són tingudes en consideració com caldria i que resulten imprescindibles accions decidides per garantir la seva supervivència fora del xuclador centralista barceloní han fet front comú i s'han presentat com a "punta de llança" d'un moviment polític vertebrat per la seva independència i unes necessitats comunes.

Recorden que representen directament a 50.000 persones i que el pas conjunt endavant que realitzen és necessari perquè les comarques centrals "no siguin tractades com a territoris de segona i puguin seguir avançant i oferint un futur pròsper" als seus habitants. 

Demanen un posicionament ferm, precís, concret i calendaritzat en sis àmbits.

Infraestructures

1a. Xarxa viària. Les Comarques Centrals han patit un greuge comparatiu al llarg dels ultims anys en matèria d’infraestructures que han contribuit a aïllar el nostre territori. La xarxa viària que ens vertebra amb la resta de Catalunya i sobretot amb Barcelona, l’entenem com a insuficient i poc competitiva a banda de perillosa. En aquest sentit s’ha detectat que cal prendre consciència d’aquest greuge i posar-hi remei per garantir a les comarques del Bages i del Berguedà una competitivitat que a hores d’ara no tenen i ens fan perdre oportunitats i riquesa. La nostra ubicació a Catalunya ens fa ocupar un lloc privilegiat per a noves inversions, però la llosa de les infraestructures viàries ens fa perdre posició respecte a les nostres comarques veïnes i un empobriment general de la nostra economia. 

1b. Ferroviàries. Un dels mitjans més sostenibles és el tren. Treballar per fer-lo practicable ha de ser un dels eixos clau del proper mandat i on s’hi ha de destinar un bon nombre de recursos. L’aposta per aquest mitjà, des de fa anys, no es veu. El Bages, com a receptor de les comarques veïnes, demana una connexió amb Barcelona solvent, ràpida i garantida, que ens faci millorar els registres actuals i ens permeti arribar a la Capital en menys d’una hora. Ara que també se’ns ha traspassat la gestió de la Renfe, no podem oblidar que ens ha de permetre arribar no només a Barcelona de manera àgil, també ho volem fer amb Lleida i connectar-nos amb l’Alta Velocitat.

1c. Tarificacions. Tarificació integrada del transport públic a la Catalunya Central

1d. Gestió de l’Aigua. La gestió de l'aigua és vital per al territori de la Catalunya Central, ja que assegura el subministrament d'aigua potable, suporta l'agricultura i la indústria local, i preserva els ecosistemes aquàtics. Mitjançant polítiques de conservació i ús eficient de l'aigua, es protegeixen els recursos hídrics per a les generacions futures. La gestió sostenible de l'aigua també és clau per afrontar els reptes del canvi climàtic i garantir el benestar de la comunitat local.

Seguretat

Policia. La seguretat és un dels principals elements que més preocupen a la societat de les nostres comarques. Estem vivint un repunt que no només amoïna pel benestar dels nostres veïns i veïnes, si no que compromet en molts casos la viabilitat dels nostres negocis i el valor dels nostres actius patrimonials. Entenem del tot insuficient la cobertura que es fa de MMEE del territori i cal dotar a les Policies Locals de mitjans i efectius per guanyar en eficiència gràcies a la seva proximitat. Als municipis, malgrat en molts casos hem incrementat la població i les incidències, no disposem d’eines per incrementar la nostra presència al carrer dels efectius locals.

Coneixement

Formació i Universitats Darrerament hem vist com la clau pel desenvolupament econòmic de les nostres comarques passa per incentivar el coneixement des de els cursos post obligatoris fins als universitaris. Actualment s’està treballant per disposar d’un ventall d’oportunitats que faci atractiu i sostenible que els nostres fills i filles no s’hagin de desplaçar a Barcelona o altres a estudiar. Veure el potencial que hi ha a les nostres comarques ens ha de dur a exigir un posicionament clar des de l’administració de la Generalitat sobre quin és el mapa universitari català i si és viable o no, que apareguin competències de graus a pocs quilòmetres de distància comprometent la qualitat i la quantitat a les universitats existents. La relació del Coneixement amb el món de l’Empresa és clau per assolir una formació a la carta que permeti que el nostre jovent trobin una oportunitat a casa nostra i establir-se.

Mobilitat

Vehicles de Mobilitat Personal (VMP). Ens cal vertebrar amb urgència les comarques agafant com a epicentre les Capitals, Manresa i Berga. Aquests nous vials han d’arribar a les zones industrials i garantir la seguretat dels seus usuaris permetent el seu desplaçament al lloc de treball. 

Social

5a. Gent Gran. Ens cal cuidar a la nostra gent gran cada vegada més nombrosa (20% de la població), i fer-ho amb places residencials i colivings assumibles.

5b. Joves. Retenir els joves al territori és crucial per al creixement econòmic, la sostenibilitat demogràfica i la continuïtat cultural. Aquests joves aporten talent, innovació i vitalitat a les comunitats locals, estimulant el desenvolupament empresarial i el mercat laboral. La seva participació activa també enriqueix la vida comunitària i promou relacions socials fortes. A més, la seva presència facilita la transmissió de tradicions i valors culturals, assegurant una identitat local vibrants. La innovació i el canvi també són impulsats per les noves perspectives i energies que els joves introdueixen, mantenint així un clima de creixement i adaptació als desafiaments emergents.

Empresa i economia

6a. Instal·lació de noves empreses al territori. El món industrial es troba en un procés de canvi constant, el que requereix una exploració de nous horitzons i especialitzacions per garantir un futur ple d'oportunitats. Això implica invertir en àrees com la recerca, els oficis i la tecnologia per mantenir-nos competents i atraure el talent emergent. És important la connivència de diferents indústries, així com evitar ser merament un centre logístic amb baix valor afegit, i per fer-ho, necessitem el suport de la Generalitat per atreure empreses que impulsen la nostra economia local i mantinguin la nostra comunitat pròspera.

6b. Silver Economy. La "silver economy" és crucial per al territori ja que representa l'enorme potencial econòmic i social de la població de la tercera edat. Aquest segment de la població ofereix oportunitats per al desenvolupament de serveis i productes adaptats a les seves necessitats específiques, com ara salut, benestar, oci i habitatge. A més, promou l'activitat econòmica i la creació d'ocupació en sectors com la sanitat, la tecnologia assistencial i el lleure actiu, contribuint a la sostenibilitat i la inclusió social del territori.

6.c. Sector Primari. Les comarques del Bages i del Berguedà posseeixen vastes extensions destinades al sector primari, però aquest sector sovint es troba desconnectat de les administracions, ja que els pagesos enfronten dificultats operatives per connectar els seus productes amb els habitants locals. És essencial fer viable la participació dels pagesos en els concursos de l'administració en lloc de prioritzar els productors industrials externs. Cal treballar per valorar la proximitat com un avantatge en les licitacions, reduint els desplaçaments de mercaderies i fomentant una economia local més sostenible i inclusiva.