«Ampliar l’oferta educativa permetrà reclutar més joves»

Actualment, l’institut Pere Borrell ofereix fins a quatre Cicles Formatius de Grau Mitjà: Administració, Cuina i Gastronomia, Sociosanitat i Conducció d’Activitats Físiques en el Medi Natural. La directora, Amaya Garcia, lamenta que a la vila de Puigcerdà no s’ofereixin Cicles de Grau Superior, per això hi ha pendent una reunió amb el director dels Serveis Territorials d’Educació de l’Alt Pirineu i Aran, Ramon Jordana, per tal de revertir aquesta situació i que es pugui oferir una oferta educativa més àmplia.

Si els joves no poden estudiar a Puigcerdà, on van aquells que desitgen continuar els seus estudis?

Molts joves se’n van a la Seu d’Urgell o a Bagà. Són dos municipis que han sabut articular bé l’oferta educativa i els funciona. Per exemple, la Seu tant ofereix cicles formatius de la família d’informàtica com d’educació. I l’institut de Bagà, que és més petit que el de Puigcerdà, ofereix el Cicle de Grau Superior d’Ensenyament i Animació Socioesportiva.

Quin diria que és el perfil de demandants dels Cicles de Grau Superior a Puigcerdà?

A veure, no hi ha un perfil concret ni la gent tampoc demana coses que no existeixen, però estaria bé poder oferir una continuïtat del cicle de cuina, d’esports i de l’àmbit sanitari que ara mateix és un dels que té més demanda arreu de Catalunya.

Hi ha molta demanda del cicle de cuina a Puigcerdà?

Sí que hi ha demanda, però el problema que hi ha és que el mateix sector de la restauració contracta personal tant si té la titulació com si no la té. Llavors molts joves es plantegen quin és el benefici de tenir la titulació si els poden contractar restaurants de la comarca sense tenir els estudis?

Quan preveu que Puigcerdà pugui comptar amb aquesta oferta de Cicles de Grau Superior?

És un procés molt llarg, perquè evidentment no només depèn de nosaltres. Hi ha molts altres factors que hi influeixen. En primer lloc, s’hauria de fer un estudi a la comarca de la Cerdanya i a les comarques veïnes per tal d’analitzar la quantitat de gent que hi estaria interessada. No podem oferir un cicle i que després no tinguem matriculacions. La comarca ha de garantir i articular la demanda.

Quin és el procés a seguir per aconseguir-ho?

Primerament, hem de parlar amb els Serveis Territorials que ara per ara ja tenim una reunió programada amb Ramon Jordana, director dels Serveis Territorials

d’Educació de l’Alt Pirineu i Aran.

Després s’ha de fer una petició formal al Departament d’Educació. Sincerament, és un procés lent que no permetrà poder oferir aquests cicles de cara el curs vinent 24-25.

Quins beneficis aportaria a la comarca aquesta oferta educativa?

Per descomptat que hi guanyaríem tots. En primer lloc, no ens marxarien tants joves a estudiar a fora i fomentaríem aquest lligam amb la vila. A més, també podríem atraure joves d’altres municipis. Per aconseguir això cal una xarxa de transport competent, ja que ara mateix l’actual és deficitària i hi ha una manca d’horaris, però això ja és competència del Consell Comarcal.

Quin projecte proposa com a directora del centre?

Proposo coordinar-nos amb altres comarques i que cadascuna tingui la seva oferta educativa. Ara mateix, per exemple, no tindria sentit oferir el mateix cicle que ja ofereix l’institut de Bagà. Crec que ens hem d’emmirallar amb la Seu i seguir els seus passos. Però això ja no depèn de mi, sinó d’altres institucions com l’Ajuntament, el Consell Comarcal i el Departament.

Quin paper hi juga aquí l’Ajuntament?

L’Ajuntament hi té a veure perquè en el cas que féssim més cicles, s’haurien de renovar les instal·lacions de l’edifici i anirien a càrrec del consistori. Per exemple, ara mateix, tenim unes aules molt petites que no s’adeqüen a la ràtio que exigeix el Departament.

Ara mateix s’estan duent a terme obres a la façana.

Sí, convivim en un edifici de l’any 1942, i tot i que s’han anat fent actuacions de millora, considerem que cal redissenyar l’espai per tal de disposar d’unes instal·lacions més modernes i adaptades a la normativa actual. Cal dir que rebem un pressupost insuficient, el mateix que un centre que es va construir ara fa tres anys. Per exemple, reformar la façana té un cost de 600.000€ tot i que es finançarà amb fons europeus. Un dels objectius és poder rejovenir l’estètica de l’edifici.

Subscriu-te per seguir llegint