Quiosc

Regió7

Pere Palà | Director de la Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa
ENTREVISTA Pere Palà Director de la Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa

«Si ho fem bé, el projecte de Fàbrica Nova serà un model a seguir»

Pere Palà assegura que l’anterior equip directiu de la UPC a Manresa, encapçalat per Rosa Argelaguet, ja s’havia imaginat un campus al recinte històric i patrimonial, i ara es posa fil a l’agulla

El projecte de Fàbrica Nova és un dels principals reptes de Pere Palà, director de la Politècnica a Manresa | MARIA AGUT

Pere Palà va assumir la direcció de la Universitat Politènica de Catalunya a Manresa (EPSEM-UPC)el novembre del 2020. Va ser després d’un període d’interinatge a causa de la mort sobtada, a principis del mateix anys, de la llavors directora Rosa Argelaguet. Politècnica i l’Ajuntament tenen entremans un dels projectes que poden transformar la ciutat i que tindria repercussió a nivell de país: la construcció d’un campus universitari a Fàbrica Nova. Palà és de les persones que més hi ha rumiat

El projecte Fàbrica Nova l’agafa com a director de la Politècnica a Manresa. S’havia imaginat haver assumir un repte d’aquest tipus, no només per la universitat, sinó també per la ciutat i el país?

He de dir que sí perquè, de fet, era en el meu programa electoral. Era una idea que fins i tot ja havia sorgit amb l’anterior equip directiu. Era una cosa difosa, però en el moment de presentar-me com a director, ho pensava empènyer com un dels objectius.

O sigui, que a la Universitat Politècnica a Manresa ja feia temps que ho tenien al cap...

És clar que cristal·litzar-ho és una altra cosa. Tu pots tenir idees però després la cristal·lització és un altra procés. El desencadenant va ser una mica quan es va començar a parlar dels fons Next Generation. Es deia que Europa es dotava d’uns recursos enormes per fer front als reptes de les properes dècades. Es parla irònicament que serà la propera generació la que ho pagarà però de fet serà la propera generació la que se’ beneficiarà. Recordo que els discursos que es feien aquí era que calia pensar en projectes transformadors profunds. I també es deia que hi hauria més diners que projectes.

I el campus de Fàbrica Nova entraria dins aquesta categoria de projectes transformadors profunds?

Vam ser conscients de les oportunitats que apareixien. I la idea de traslladar la UPC a la Fàbrica Nova, que ja hi era. Això, combinat amb altres elements que han fet fort el projecte com la presència del Centre de Formació Pràctica, poder desenvolupar espais d’emprenedoria que en algun moment havíem imaginat fent ampliacions a l’actual escola, doncs eren peces que encaixaven.

En faltaven altres, de peces, com per exemple la implicació de l’Ajuntament?

No és una universitat que fa un trasllat, sinó que és un projecte que tal com l’imaginàvem, era transformador de veritat. I per això feien falta moltes complicitats. Entre elles, i la primera, la de l’Ajuntament. La vam anar a cercar, aquesta complicitat. En un primer moment la rebuda va ser una mica freda. Ens van oferir la Fàbrica dels Panyos. Després ho vam anar treballant una mica més, sobretot amb empreses amb les quals la UPC hi té més contacte, i quan va estar més madur i vam tornar i va ser molt positiu. Buscàvem complicitat i després va ser molt més que això. Va ser una aposta ferma i decidida. Des d’aleshores hem anat fent un projecte que coliderem Ajuntament i UPC.

Això vol dir que el detonant va ser que l’Ajuntament comprés la nau i part de la finca de Fàbrica Nova?

Jo crec que l’Ajuntament ja estava treballant en adquirir Fàbrica Nova. Ho tenia al cap perquè no arrancava. Es va ajuntar tot. Ja hi havia un objectiu, i l’aparició d’un projecte sòlid, perquè crec que és el principal atribut que té, va fer que tot encaixés. Són les idees justes, amb els actors justos, en el moment just. Penso que és una combinació fruit d’unes circumstàncies determinades.

Que tot quadri i encaixi és molt propi d’enginyers...

(Riu) Intentar-ho fer quadrar. Els enginyers procurem no deixar les coses a l’atzar. Però a vegades trobar les complicitats en el moment oportú és important, i en aquest cas s’ha donat aquest fet. No sé dir si hi ha un detonant concret perquè ha estat un treball conjunt. Quan vam saber que l’Ajuntament estava fent passes endavant ja vam veure que anava seriosament. Dic nosaltres parlant com a Universitat Politècnica de Catalunya en general. Perquè no és un projecte de l’escola de Manresa, només, sinó un projecte que la UPC s’ha fet seu.

La Universitat Politècnica de Catalunya hi posarà diners?

Hi posarà el que hi pugui aportar. Cap projecte de creació d’un campus nou de la UPC, i els últims anys n’ha fet uns quants com el de Castelldefels i molt recentment el del Besòs, no es pot fer amb finançament ordinari. Perquè el finançament ordinari dona per l’activitat ordinària. S’han d’anar a buscar recursos externs. Així s’ha fet altres vegades i aquí també es farà. El patrimoni actual de la UPC a Manresa jugarà amb el projecte global, i la UPC també hi aporta l’activitat actual. El projecte ja ve amb contingut. En aquest cas ja hi ha una activitat i no hi ha risc que allò quedi buit durant dècades novament. Han de venir recursos extraordinaris perquè és un projecte singular, pal de paller de la ciutat, però també pel país. Això s’ha explicat a diverses conselleries, el mateix President coneix el projecte, i a Madrid. Penso que si hi ha consens, com és el cas, i l’objectiu és clar i és sòlid, que ho és, se solen aconseguir recursos. Quan vas carregat de raons normalment la gent t’escolta.

Com ens l’hem d’imaginar el campus de Fàbrica Nova? La deu tenir al cap, però els ciutadans com se l’han d’imaginar?

De fet el canvi important per la ciutadania és que serà un espai que pensem que ha d’estar obert. Serà un campus obert. Les universitats medievals estaven tancades amb muralles. Es transmetia el coneixement de generació en generació i era tot tancat i barrat. De mica en mica aquesta funció de transmissió de coneixement va anar evolucionant cap a la generació de coneixement. Després s’hi va incorporar la conveniència que tot aquest coneixement es traduís en benestar i que la societat en fos partícep a través del que es diu transferència de tecnologia i coneixement. El que volem amb el projecte de Fàbrica Nova és que el divendres al vespre no es baixin les barreres i les persianes i quedi un reducte tancat sinó que hi pugui continuar havent-hi activitat. Aquesta serà la principal visió pel ciutadà.

Què hi haurà, doncs ?

La biblioteca serà oberta, el TechLab Manresa, que comença a funcionar de manera incipient tindrà una versió ampliada i oberta a la ciutadania. M’ho imagino com un espai on hi vagi la gent per convertir les seves idees en realitat. Hi haurà des de màquines de cosir, a impressores 3D, talladores làser... el que convingui. L’esperit innovador és un altre dels fils conductors del projecte. També algun auditori o sala d’actes obert a la ciutadania, espais demostratius per les empreses... Tot això acompanyat de les propostes que facin els urbanistes de com integrar-ho als barris, omplir-ho d’espais verds...

Quan es podrà veure una cosa concreta ?

Fins ara parlàvem d’estratègia, i ara hauríem de parlar de tàctica. Coses concretes. El reforç de la pell externa de l’edifici actual, el patrimonial, ja es pot fer. Deixar això niquelat es podria fer en un termini relativament breu. Una vegada això estigui fet, si hi ha alguna oportunitat de finançament, seria una cosa que es podria veure aviat. Dependrà de les oportunitats concretes de finançament que surtin.

Hi ha perdut moltes hores de son?

Dona per donar-hi voltes. De son no moltes, però alguna. Però de no son, moltes. Gran part del meu dia a dia gira al voltant del projecte, fer xarxa i anar-lo explicant. Sense oblidar els altres reptes que tenim a l’escola.

Quins són aquests reptes?

A l’escola de Manresa tenim una oferta de graus relativament àmplia, suficient. El que sí que ens convé és construir-hi pisos a sobre, en aquest edifici acadèmic. Tenim un parell de màsters que donen sortida a una part dels nostres titulats. Aquí hi ha espai per desenvolupar una oferta de màsters més àmplia adaptada als nostres graus i a les necessitats de l’entorn industrial. I més amunt encara, ens agradaria ampliar el doctorat de Recursos Naturals i Medi Ambient. Som una Politècnica en petit. Toquem força tecles. Es tractaria de reforçar els nivells superiors de l’edifici acadèmic.

S’havia imaginat mai arribar a la direcció i fer-ho després de la mort sobtada d’Argelaguet.

La mort de la Rosa va ser un xoc brutal. Ens va deixar a tots molt descol·locats. De la mà de la Rosa l’escola va iniciar un creixement, es va començar a reactivar i la gent ens va començar a conèixer. Era molt inquieta i tenia molta empenta. Hem d’agrair molt la tasca de José Miguel Giménez, que va assumir la direcció en funcions i va fer la transició. Fins que ens vam veure amb cor de plantejar unes eleccions. Fas de la necessitat virtut, d’alguna manera. Jo havia estat director de departament, i per tant tenia una certa experiència en gestió i coneixia una mica el funcionament de la universitat. I potser per això vaig dir: ens hi posem. No era una cosa, però, que fos un projecte personal meu. Amb la complicitat de tothom s’ha tirat endavant i penso que ara estem en un bon moment. Tenim una escola universitària amb un bon dinamisme.

Pensa que és prou coneguda la UPC de Manresa a la ciutat?

Històricament no ho ha estat gaire. Durant una època hem viscut una miqueta aïllats. Penso que estem agafant embranzida i el protagonisme que pertoca a una universitat que està teixint llaços amb entitats i agents econòmics i socials del nostre entorn, amb les empreses en particular. A mi m’agrada dir que nosaltres formem persones. Persones que tenen coneixements tècnics.

Quina visió creu que té la ciutadania de la UPC?

En l’imaginari de les persones les universitats són unes aules, amb uns professors i uns estudiants. Com un institut per gent de 18 anys. Però un projecte universitari és molt més que això i se li demana molt més com per exemple fer recerca. Les universitats públiques estem ben preparades per fer-ne perquè fa molts anys que se’ns exigeix. La universitat és un sector de negoci, també. Així com les empreses competeixen pels seus clients, nosaltres també. L’àrea metropolitana ens arrabassa alguns talents que ens agradaria conservar. I que el flux fos també a la inversa. En part per això també volem construir el projecte de Fàbrica Nova. Ara la nostra competència és a nivell internacional. La ciutadania no és massa conscient de tots aquestes interioritats.

Continuen faltant enginyers? Les empreses us en demanen?

A la inauguració de l’edifici d’Avinent, que és una petita Fàbrica Nova d’iniciativa privada i empresarial, en totes les converses que vaig tenir em demanaven un enginyer d’aquest perfil o d’aquell altre. Va ser constant. El territori necessita talent ara, però sobretot pel que vindrà. Per fer aquestes reinvencions que tocarà fer al territori. Tenim teixit industrial, i això és bo. Però encara hi ha una part de la indústria basada en activitat de poc valor afegit. Si volem sobreviure, cal anar pensant cap a on volem evolucionar. Per això fan falta enginyers en els projectes actuals, però pels futurs encara en faltaren més. És una necessitat imperiosa.

Manresa és ciutat universitària ?

Sí, i tan. És un valor enorme. Hi ha moltes ciutats que fan mans i mànigues per intentar incrementar la seva etiqueta universitària. A Manresa estem molt bé. Tenim un parell d’universitats molt potents, complementàries, que configuren un pol d’atracció de primer ordre.

I dins la UPC, quin paper hi juga o com veuen Manresa?

Abans no hi havia vincles entre Manresa i Barcelona. No només nosaltres, sinó amb tots els campus perifèrics com Vilanova. Ara hi ha molt bona relació. La percepció que és té a Barcelona de Manresa és que estan pletòrics. Se’ns veu com el que som, una escola dinàmica, amb projectes sòlids. Ara fem xarxa amb tota la UPC. Els últims anys la Politècnica s’està creient molt el fet que és una universitat compromesa amb al territori.

Pensa que Fàbrica Nova transformarà la ciutat?

Totalment. Hi haurà activitat, s’uniran els barris, compactarà la ciutat. Si ho fem bé, es pot convertir en un model a seguir. Esperem-ho.

Compartir l'article

stats