L’increment del nombre dels abandonaments ha portat a la protectora d’animals de Manresa a denegar l’entrada a nous animals abandonats. L’Aixopluc fa una crida desesperada per trobar cases d’acollida que puguin tenir cura dels animals durant un temps, fins que hi hagi espai a les seves instal·lacions. La presidenta, Rafaela González, avisa que estan al límit de la seva capacitat. A dia d’avui, l’entitat acull a 110 gossos i 380 gats, un 60% i 65,2% més que l’any passat, respectivament. Malgrat que les adopcions són contínues, a l’Aixopluc entren més animals dels que surten i aquest és un problema greu quan hi ha tants gossos i gats que necessiten els serveis de la protectora.
Durant la pandèmia va créixer molt l’interès per tenir una mascota a casa i les protectores van quedar molt alleugerides. Però, a mesura que les restriccions van anar desapareixent, van augmentar de nou els abandonaments fins a igualar les xifres del 2019. «Són animals que es van adoptar per al moment que estàvem vivint, però ara fan nosa» es queixa González. Hi ha molts motius pels quals un animal pot arribar a la protectora. L’abandonament és el més comú, però també hi ha amos que per la seva situació econòmica no es poden fer càrrec de les mascotes i decideixen portar-les a algun lloc on algú en pugui tenir cura.
Segons la responsable de la protectora, ja fa molts anys que no tenen augments dels abandonaments de mascotes abans dels períodes vacacionals, com era habitual. Ara, lamenta, és una problemàtica constant.
A part de Manresa, els animals que viuen a l’Aixopluc provenen altres municipis de la zona com Sant Vicenç de Castellet, Súria i Olesa de Montserrat. Cada ajuntament fa una aportació econòmica a la protectora en funció dels serveis que es fan a cada municipi. Tanmateix, el 85% del total dels rescats es fan dins el terme municipal de Manresa.
Els voluntaris que treballen a l’Aixopluc són imprescindibles perquè la protectora es pugui mantenir en peu. Tot i això, des de la direcció, es demana més implicació a totes les persones que vulguin col·laborar amb l’entitat.
González explica que els voluntaris han de complir amb unes obligacions mínimes. «Hem d’assegurar-nos que la gent està compromesa amb la protectora, més que res, pel benestar dels animals». Segons la directora, no es pot comptar amb gent que vingui dues hores cada tres mesos, ha d’haver-hi una certa constància. Gairebé la meitat dels gossos de l’Aixopluc són PPP Els gossos classificats com potencialment perillosos (PPP) són animals que no són necessàriament agressius, però són races que tenen molta musculatura i força, per tant, s’han de tractar d’una forma específica.
Des de principis d’any, la protectora està oferint formacions als seus voluntaris perquè puguin tractar correctament els gossos potencialment perillosos i sàpiguen identificar els senyals de perill. Aquest tipus de gossos ocupen gairebé el 50% de les gàbies disponibles a l’Aixopluc.
Alba Simon és voluntària des del març d’aquest any i va a l’Aixopluc normalment una vegada per setmana per passejar gossos. Explica que els animals de la protectora han estat molt desvalguts i necessiten crear vincles.
Ana Soriano està molt acostumada a tractar amb animals perquè és perruquera de gossos i ja fa temps que va decidir anar a fer de voluntària a l’Aixopluc. «Trobo que les formacions que ens estan fent són molt necessàries perquè no tothom pot tractar amb els PPP i està bé que tinguem unes directrius bàsiques per saber reaccionar». Declara que l’única cosa que necessiten els animals de la protectora és que «se’ls dediqui moltes hores, però poca cosa més».
