L’ascens de Carles III al tron als 73 anys ha deixat un regust amarg al cor dels anglesos. Les comparacions amb la difunta reina han estat inevitables i l'actitud i els gestos del monarca durant la primera setmana com a rei del Regne Unit han generat divisió d'opinions sobre el seu regnat.
"És una persona excèntrica, que vol que tot estigui correcte i que s'enfada a la mínima", opina Alison Bancroft, britànica resident a Manresa des de fa 30 anys. La pressió a la qual està sotmès el rei Carles III ha començat a passar-li factura en alguns actes públics. Des de la seva proclamació com a nou rei d'Anglaterra, després de set dècades d'espera, el monarca ja ha mostrat la seva irritació per petits detalls del protocol. Com quan va perdre la paciència en tacar-se la mà amb tinta durant la firma del llibre de visites del castell de Hillsborough.
Bancroft, que ja va comentar a Regió7 en l'edició del 10 de setembre que Carles III ho tindrà molt difícil com a successor perquè la seva mare ha deixat els estàndards molt alts, considera que el nou rei "hauria de vigilar les sortides de guió".
"El públic britànic és molt institucional i ara que és rei s'ha guanyat el respecte d'una part de la població", comenta Bancroft, però veu difícil que el monarca aconsegueixi simpatitzar amb alguns sectors de la societat, especialment amb els més joves, "que són més crítics i amb els qui ho tindrà difícil per connectar".
Una de les coses que crida l'atenció de Carles III és la seva manera de parlar, amb un accent i una cadència peculiars per a un ciutadà no angloparlant. Hugh Gerring, canadenc amb orígens familiars a Anglaterra, resident a Manresa i professor d'anglès, analitza per a Regió7 que "Carles III té una manera molt correcta i alhora esnob de parlar". Detalla que "al Regne Unit hi ha molts accents i això genera molts estereotips", i que en el cas del dialecte parlat per la família reial "hi ha molta divisió d'opinions". No cau simpàtic a tothom.
La monarquia, l'aristocràcia i els polítics de classe alta de Gran Bretanya parlen el que es coneix com a Queen's English o Received Pronunciation. És a dir, el dialecte utilitzat per aquelles persones amb poder, diners i influència. "La reina va modificar la seva forma de parlar i Carles III encara parla com ho feia fa 50 anys; s'ha quedat estancat en el temps" comenta el professor.
Per a ell la principal debilitat del monarca és l'actitud: "Carles III no s'ha adaptat tan bé com la reina, no té l'habilitat social que tenia la seva mare i això podria ser la causa de la fi de la família reial".
