Quiosc Regió7

Regió7

La nova crisi afegeix a la plataforma d’aliments usuaris amb sous baixos

Hi ha usuaris que hi són des del 2009, quan va començar a funcionar

Sor Lucía conversant amb una de les famílies que van a buscar menjar a la plataforma | ALEX GUERRERO

«Quan ens pensàvem que començaríem a remuntar de la crisi del 2008, va arribar la pandèmia i, quan semblava que havia començat a afluixar, va arribar la guerra d’Ucraïna i l’encariment dels subministraments i de la gasolina, que ha tingut repercussió en el cistell de consum». Per tot plegat, constata sor Lucía Caram, lluny de disminuir, els usuaris de la plataforma d’aliments no han parat d’augmentar. Aquest any 2022, ha atès 7.041 famílies, amb un total de 18.887 persones beneficiades, i s’han fet 10.597 entregues. La mitjana mensual és de 782 famílies i de 2.098 persones.

Després de les vacances, el local de la plataforma, situat a la carretera de Vic, ha tornat a obrir i res no ha canviat. Les mateixes cues. N’hi ha que hi van començar a anar el 2009, quan va néixer.

Caram, que presideix la Fundació del Convent de Santa Clara, de la qual depèn la plataforma, explica que «el que estem notant és que molta gent que està treballant i que cobra 1.200 o 1.300 euros, si ha de pagar una hipoteca, un lloguer i té dos fills, no pot menjar perquè no arriba amb el que abans arribava». D’aquest perfil se’ls adreça «molta gent que no està derivada pels serveis socials».

Subvencionar la pobresa

Remarca que «el que no podem fer nosaltres és subvencionar la pobresa, és a dir, que les ajudes siguin eternes i sense revisar». Posa el cas de «gent que està cobrant la renda garantida de fins a 1.100 euros sense treballar i sense que això es vagi revisant» i, d’altra banda, el de les persones que, tot i treballar, «estan cobrant 1.200 euros i es troben en una situació d’impotència». Les primeres els arriben derivades pels serveis socials.

Caram lamenta que «estem intentant copiar el que està passant a l’Amèrica Llatina, concretament a Argentina [d’on és ella], on a la gent li donen plans socials i els surt més a compte que anar a treballar». Per evitar-ho, i amb la idea de desmentir els rumors que corren que la plataforma és un pol d’atracció de persones sense feina d’altres ciutats, explica que el que s’està fent és treballar iniciatives per tal de donar feina als usuaris. Esmenta el programa Incorpora de la Fundació «la Caixa», que promou la inserció laboral de les persones amb risc d’exclusió social i els contactes amb la Fundació Eurofirms i amb empreses.

«Ens hem trobat gent que els hem proposat una feina i, a la segona o tercera vegada que ens han dit que no, els hem dit que no poden tornar a la plataforma d’aliments. I molta gent ens diu que vol treballar en negre perquè els surt més a compte».

En bona part en culpa l’administració. «Hi ha un tema d’improvisació. Els serveis socials estan tan desbordats que és més fàcil fer una tramitació perquè la gent cobri una ajuda que fer una revisió. Caldria posar més recursos per fer una revisió i ajudar que la gent surti a treballar» i, si aconsegueix una feina, «que cobri i que la diferència fins a l’ajuda que tenia la pagui el Govern, però no és el mateix que el Govern estigui pagant 1.300 euros o que en pagui 300 i l’altra part la pagui l’empresa. Podríem ajudar la petita empresa a crear llocs de treball més dignes i aconseguir que la persona estigui productiva», remarca.

En el cas de la fundació que presideix, per fer l’esmentada revisió han contractat una treballadora social i una advocada que treballen amb l’equip de la residència i dels pisos per a persones sense llar, i amb el de la casa de la infància, per fer un seguiment el més integral possible a tots els problemes que pugui tenir aquella família, en el sentit que si s’ajuda un infant però el seu pare no surt de l’atur, el problema es resol a mitges. Aquesta atenció integral la van començar l’any passat.

Amb estudis superiors

A la plataforma i a la fundació, a banda del perfil esmentat anteriorment, de persones amb un sou insuficient per viure en l’escenari actual d’encariment, Caram diu que hi arriba molta gent de Síria i d’Amèrica Llatina, persones amb estudis superiors que tenen veritables problemes per homologar els papers. «Tenim dues noies que han fet una formació al Col·legi d’Advocats de Barcelona sobre el tema d’estrangeria per poder regularitzar les feines. Escoltem la gent, demanem el currículum i hem detectat determinat talent».

Aposta per la formació

Entre aquestes persones, hi ha un grup de dotze nois i noies que van a la plataforma per als quals s’ha aconseguit una ajuda del programa Incorpora i del Mobile World Capital Barcelona per fer amb MigraCOOP una formació de disseny de pàgines web i aplicacions. Van començar el novembre de l’any passat amb el suport de la fundació pel que fa a habitatge, transport i alimentació. Dels 12, van acabar la formació set i dos s’hi han reenganxat amb la idea que l’acabin el novembre vinent. En total, l’han feta 42 persones del país, principalment de Barcelona.

Com que el resultat ha estat molt esperançador, la vicepresidenta de Huawai a Espanya, Therese Jamaa, ha decidit subvencionar una altra edició. «Tenim sis noies de Manresa en un grup de trenta». Amb Huawai també ho subvenciona Barcelona World Capital. El proper pas és que aquests joves s’incorporin al mercat laboral. Alguns ja han fet passos.

A banda, al convent hi tenen acollida una noia que està acabant l’examen MIR i n’hi ha una de Veneçuela i un noi d’Hondures becats per l’Escola Joviat per fer direcció de cuina. «Nosaltres assumim el material que necessiten i els fem l’acompanyament». Amb aquesta mateixa beca explica que també es van formar dos menors no acompanyats residents a Manresa. «Tots dos han acabat ara i tenen feina». Contra la pobresa, tal com diu ella, la formació és vital.

«Notem que hi ha molta gent que ha començat a beure, i moltíssima al carrer»

Sor Lucía confessa que «tenir un banc d’aliments és bastant frustrant, però l’has de tenir». Quan aquest diari va anar a fer fotos a la plataforma d’aliments i a parlar amb ella, hi havia un home a la cua a qui van haver de fer seure i donar un vas d’aigua perquè estava plorant i assegurava que es mataria. «Aquest senyor el que m’estava dient és que a la nit robaria perquè no té res per menjar. S’ha mort la seva mare, està sense feina i... Notem que hi ha molta gent que ha començat a beure i que hi ha moltíssima gent al carrer». Desmenteix totalment que la plataforma atregui gent d’altres ciutats on no hi ha aquest recurs. «Gent que és a Manresa perquè hi ha arribat i s’hi ha quedat, normalment, quan arriba l’hivern, que és tan dur, marxa a Barcelona i hi passa els mesos d’hivern perquè hi ha més recursos socials. Aquí s’acaben les places de menjador social i allà n’hi ha. Allà hi ha Arrels, que els acull per anar-hi a dormir. Aquí no hi ha res perquè el que viu al carrer hi pugui anar a dormir».

Compartir l'article

stats