El sector de l’agroalimentació ecològica encara no ha rebut l’impacte directe de la crisi per la inflació actual, però la sensació generalitzada entre productors presents a la fira de la sostenibilitat de Manresa, Ecoviure, és que no trigarà gaire temps a fer-ho. Tanmateix, mantenen les vendes gràcies al compromís dels compradors. En aquesta fira en concret, però, apunten que les vendes s’han reduït per una suma de factors com el mal temps, la nova localització i el perfil de la gent que ha anat a l’Ecoviure d’aquest any.
Un exemple d’aquest parer és el d’Andrés Grego i Marta Rey, propietaris de l’empresa tarragonina Espècies a mà, especialitzada en condiments alimentaris elaborats «de forma conscient i sostenible».
Grego i Rey expliquen que, quant a producció, no s’han vist afectats per la crisi perquè la recol·lecció de les espècies la fan ells mateixos de forma silvestre, és a dir, al bosc. En paraules de Rey, «és un pas més enllà del producte ecològic, és el producte salvatge».
Aquesta fira no ha estat un èxit de vendes per a ells i creuen que és perquè «la gent no sabia que es feia una fira d’ecologisme. Bàsicament era gent de pas que es parava a preguntar, però no comprava».
Alguns paradistes com Oleguer Brunet, propietari de l’empresa Vins Petxina, pensen que la meteorologia ha estat un factor clau. Per a Brunet, «si no hagués plogut diumenge, hauria vingut més gent». Brunet declara, però, que aquest any les vendes han millorat considerablement respecte a la d’altres edicions.
Pel que fa a l’afectació que la crisi i la inflació ha tingut en el sector vinícola, Brunet diu que «encara no n’hi ha hagut, però tothom està a l’expectativa que a finals d’any hi ha d’haver una pujada molt forta que ha de durar com a mínim fins al març».
Juan Catalán és productor de l’oli d’oliva ecològic de La Rioja Isul i assisteix a l’Ecoviure des de la segona edició, fa vint-i-dos anys. «Després de tant de temps, ja venim a veure clients i amics», deia. Segons Catalán, la crisi ha afectat tothom, però assegurava que «els productes de qualitat que tenen uns valors de sostenibilitat al darrere sempre tindran demanda».
Tot i la incertesa inicial pel canvi d’ubicació de la fira, Catalán ha viscut una fira molt diferent de la dels propietaris d’Espècies a mà, ja que fa un balanç final d’aquesta edició molt positiu. «Hem venut gairebé totes les caixes de cinc litres que portàvem», concloïa ahir a la tarda.
En general, hi ha hagut dos perfils de productor agroalimentari que ha participat a l’Ecoviure: d’una banda, les empreses de productes més genèrics, com seria l’oli, el formatge i la mel. I, d’altra banda, els productors més especialitzats en un producte concret que es dirigeix a un públic específic.
Aquest darrer perfil és el que més ha reduït les vendes en aquesta fira, però els professionals expliquen que encara tenen la demanda en el seu nínxol de mercat.
Un exemple de productora especialitzada és Sandra Foix, fundadora de l’empresa [in]perfecto que es dedica a vendre formatges vegans elaborats amb base de pasta d’anacards. L’empresa és situada a Vallirana i produeix el formatge en un petit obrador que Foix va construir al garatge de la casa familiar.
A la pregunta de com la crisi econòmica ha afectat la seva empresa, Foix respon que no gaire, perquè van començar fa només dos anys, enmig del desànim provocat per la pandèmia. «Des que tenim l’empresa que hi ha crisi, per tant, no hem notat cap diferència», bromejava.
Pel que fa a l’Ecoviure, Foix comenta que és una de les fires en què menys ha venut. «Nosaltres tenim un producte que és molt especial perquè és vegà, i si no s’és una persona vegana, costa que es valori. Solem tenir més èxit en fires veganes», assegurava en el darrer dia de fira.
Oriol Comallonga es troba en una situació similar. Va començar a Cabrianes amb la seva empresa Els Ous de l’Oriol fa poc més d’un any i ha crescut en una situació de crisi general. «No puc saber si sense crisi hagués crescut més de pressa, però no em puc queixar», comentava. Quant a vendes, Comallonga comenta que «han estat més o menys iguals que l’any passat al Palau Firal».
La productora de Moió Melmelades, Àngels Alemany, creu que la crisi actual els ha afectat, però molt menys que a altres sectors. «Al final tothom ha de menjar, i sí que és veritat que potser hi ha gent que ha de comprar coses més econòmiques, però les persones que veuen el que hi ha darrere del que fas, et continuen comprant», assegurava.
Per a Alemany, el més fonamental de les fires és que la gent tingui l’oportunitat de tastar els productes, «perquè així tothom pot comprovar que val la pena apostar per aquest tipus de gastronomia». És la segona vegada que ha estat a la fira i valora molt positivament el trasllat de l’Ecoviure al centre de la ciutat. «Si comparo el dissabte de l’any passat amb el d’aquest any, la diferència és abismal», comentava.
Per a ella, les vendes que es puguin fer a les fires són molt importants perquè, tot i que tenen una petita botiga que comparteix espai amb l’obrador a Guardiola de Font-Rubí, «la majoria d’ingressos es fan a les fires».
Arnau Vilaseca, soci de la cooperativa Biolord, que produeix poma de muntanya, creu que a ells la crisi no els ha arribat perquè elaboren «un producte de temporada molt exclusiu» que la gent va a buscar expressament. No obstant això, també està expectant a «noves crisis que puguin canviar el comportament dels compradors».
Àngel Reifs | Gerent de la cooperativa Ecoart
«Hem elaborat formatges expressament per a l’Ecoviure»
La cooperativa Ecoart és una associació de productors de la Garrotxa que elaboren formatges i embotits de forma ecològica.
És la primera vegada que venen a l’Ecoviure?
Sí, tot i que sempre anem a fires per vendre els nostres productes mai no havíem passat per aquí.
Com valora aquesta primera presa de contacte?
Prou bé, pensàvem que hi vendríem més, però estem contents. Segons el que m’han explicat altres paradistes, altres anys la fira s’havia fet en un pavelló i havia funcionat molt bé, però es veu que aquest cop l’han fet diferent. Al carrer la gent ve més de passeig que no pas a comprar.
Quin és el vostre producte?
Principalment, formatges, i també algun embotit pensat per consumir juntament amb el formatge. Tots són productes artesans de proximitat i ecològics fets a la Garrotxa. De fet, hem elaborat formatges expressament per a l’Ecoviure.
Quin seria el producte estrella de la parada?
Sobretot els formatges, de tota mena. En tenim de llet de cabra, de vaca i d’ovella, però tot s’elabora de forma independent.
Quin és l’atractiu més gran de la fira?
Que ens ajuntem productors ecològics de diferents sectors. El món de la producció ecològica d’aliments està creixent molt en els últims anys i és una forma de donar a conèixer les petites empreses.
José Domingo Espuny | Propietari de l’empresa Ecomingo
«He venut 200 quilos de mandarines en un dia»
José Domingo Espuny és un productor individual de taronges i mandarines ecològiques procedents de les Terres de l’Ebre i ven els seus productes, a través de la xarxa i en fires, amb el nom comercial Ecomingo.
Com valora el canvi d’ubicació de l’Ecoviure?
D’una banda, està bé perquè aquí al centre hi ha molt més ambient, però, per altra banda, la gent potser no pot emportar-se gaires coses perquè potser tenen el cotxe lluny.
A escala de vendes, com ha anat la fira?
Molt bé, he venut uns 200 quilos de mandarines en un dia, que va ser dissabte, i ja se’m van acabar. No en vaig portar més perquè encara no és època i aquelles eren les primeres, no en tenia més. A part, també he portat melmelada ecològica de taronja.
També l’elabora vostè mateix?
No, és un petit experiment que estic fent amb una empresa de Montblanc que treballa amb persones que tenen discapacitats. Ells tenen l’obrador i em compren el producte per fer la seva melmelada, i jo després adquireixo la confitura ja feta i envasada i li poso el segell de producte ecològic, el de proximitat de les Terres de l’Ebre i l’etiqueta de la meva marca.
Quins beneficis té formar part d’una fira d’aquestes característiques?
Jo diria que és una forma d’impulsar la venda directa amb els clients i de donar-te a conèixer.
