En el «Llibre de resolucions» de l’Ajuntament de Manresa hi consta per a la història, i potser un dia es consultarà al nou arxiu municipal, que el ple ordinari del mes de novembre va ser convocat per al dia 20 d’octubre, és a dir, per a quasi un mes abans. Si tenim en compte que la resolució número 16716, que convoca la sessió, va ser signada per l’alcalde Marc Aloy Guàrdia dilluns passat, 14 de novembre, a les dues del migdia, es dedueix l’extrema dificultat de donar-li compliment. Com es pot fer perquè un ple municipal se celebri vint-i-cinc dides abans de la seva convocatòria? Curiosa paradoxa que ens convida a envolar la imaginació a partir de referències literàries i cinèfiles com la Màquina del temps d’Edgar Allan Poe, el DeLorean de Retorn al futur, o el despertador que trinxa inútilment Bill Murray a Punxsutawney, el poble del dia de la marmota.
Què fem, demanem ajuda als agents secrets del Ministeri del temps, o com que són molt espanyols no voldran saber res d’un alcalde independentista? Una opció seria acudir al flamant premi Bages de Cultura d’enguany, en Xavier Obradors, per demanar-li que amb els seus impressionants coneixements de física realitzi alguna mena de prodigi quàntic per obrir un forat de cuc, de llimac o del que sigui, en el continu espai-temps, per traslladar el consistori –alcalde, regidors, secretari, interventora, més el Francesc i el Pere, sacrificats periodistes– en marxa enrere des del moment present fins la data del passat fixada en la convocatòria. El problema és que justament en aquell dia i hora, 20 d’octubre a les cinc de la tarda, es va celebrar el ple ordinari d’aquell mes, de manera que l’alcalde es trobaria ocupant una cadira ja ocupada per ell mateix. Com que la matèria que sembla sòlida en realitat està formada per partícules infinitament petites amb grans buits entre elles, no hi hauria problema perquè dos alcaldes compartissin el mateix espai físic; la dificultat apareixeria quan intentessin desenvolupar alhora dos ordres del dia diferents. El doble discurs desconcertaria els regidors, i ho faria per duplicat perquè ells també estarien repetits. De totes maneres, si es formulés aquesta reflexió a en Xavier Obradors, probablement la seva resposta seria: «Ja us heu pres la medicació?».
Si descartem aquesta opció, la que queda és admetre que la convocatòria no es pot executar i la resolució no es pot complir. Per tant, si es volia celebrar el ple ordinari de novembre, d’acord amb la periodicitat establerta pel propi consistori, calia anul·lar-la i dictar-ne una de nova o, encara més fàcil, acordar una rectificació, que és el que va fer-se l’endemà mateix. Així, la resolució 16765, de data 15 de novembre, fa constar que l’alcalde ha resolt esmenar l’error material detectat en la del dia abans, i ha dictat que allà on hi deia 20 d’octubre hi digués 17 de novembre. En la convocatòria enviada als mitjans informatius ja hi constava la versió esmenada, però al Llibre de resolucions s’hi recullen per a la història els dos documents: l’erroni amb l’error (16716) i el de rectificació (16765).
Fàcil de solucionar? Sí, però no es pensin. La resolució de rectificació conté un apartat de «consideracions legals» en el que s’esmenten fins a sis normes diferents: tres lleis, dos reglaments i un acord de ple. Es veu que aquestes coses són necessàries perquè ningú no impugni un acord municipal per defecte de fonamentació normativa de la sessió que el va adoptar. Sis consideracions legals són una més de les que se citen en l’apartat corresponent de la convocatòria mateixa dels plens municipals. Tot plegat, per un error d’allò més fàcil de cometre, derivat del costum d’utilitzar una còpia de la convocatòria del ple anterior per elaborar la del nou sense haver de tornar a escriure les parts idèntiques, com l’encapçalament i l’esmentada llista de consideracions. Quan s’usa aquesta pràctica drecera cal recordar-se de canviar la data a més a més dels punts de l’ordre del dia.
