Quiosc Regió7

Regió7

CRÒNICA

Roba, jocs clàssics i ambient de mercat en poc més de 200 metres de carrer

Pel mercat van passar des de caçadors de tresors fins a famílies que buscaven roba a bon preu

Un comprador observa el clàssic joc d’enfonsar la flota MIREIA ARSO

L’origen del mercat de segona mà que es va fer ahir al carrer de Francesc Moragas de Manresa era una iniciativa que apostava per la reutilització de productes en desús per reduir la generació de residus. Realment tothom era conscient que aquest era l’objectiu final, però durant la matinal d’ahir també es va viure un ambient que et podia transportar a un mercat tradicional amb venedores que t’oferien tot el seu gènere intentant que no te n’anessis amb les mans buides, atractives ofertes i intents de regateig i, fins i tot, intercanvis entre paradistes. Tot això, però, en un ambient totalment lúdic i amb el desig dels participants de repetir l’experiència.  

La matinal va començar una mica a mig gas i els compradors al principi eren tímids. Els esperaven parades de tot tipus, amb la roba ben col·locada en penjadors, d’altres amb tot el gènere sobre la taula, algunes amb objectes de tot tipus i altres de monotemàtiques. Un dels paradistes explicava que a primera hora van passar els caçadors de tresors, tot i que deia que no havien trobat res extraordinari. Ja a mig matí, es va animar més l’ambient i costava trobar alguna parada sense algú mirant o demanant el preu d’algun dels seus productes. De fet, l’ambient era festiu gràcies a l’acompanyament de l’animació de la Sal dels Mars i també als tallers impartits per Ai Carai!, que van amenitzar l’estona dels infants que estaven poc interessats a vendre o comprar.

En les parades s’hi podia trobar una mica de tot. Una de les parades dividia la roba de la dona, amb alguna peça encara per estrenar, amb la del seu fill. I cada una tenia el seu públic. La diversitat d’objectes que tenia cada parada també feia que els compradors poguessin marxar-ne amb un nou outfit més un peluix per al nen. En d’altres també hi havia jocs clàssics, com l’enfonsar la flota o cotxes de joguina, patins, coberteria i vaixella de ceràmica, «de la de tota la vida», llibres clàssics, infantils i de molts més tipus, pel·lícules en DVD, videojocs de consoles antigues i vinils, entre moltes altres coses. Fins i tot n’hi havia algun que s’atrevia a oferir alguna peça de mobiliari, com cadires o llums, mentre que algun particular colava els peluixos que havia fet durant la pandèmia entre els altres productes. 

Amb el pas de les hores, les parades es van anar buidant fins al punt que algunes només els quedaven quatre coses a l’hora de tancar. També a mig matí alguns demanaven als organitzadors què havien de fer per tenir parada en el mercat següent i és que, un cop acabat el mercat, sembla que aquest tipus de punts de reunió de compravenda de productes de segona mà ha arribat per quedar-se i això exemplifica també que la mentalitat de la societat està canviant cap a una aposta per la sostenibilitat. Caldrà veure si aquesta pràctica acaba sent més habitual, com ja ho és en altres països.

Compartir l'article

stats