Segueix-nos a les xarxes socials:

Receptes amb el pebre vermell de la vera

La comarca de La Vera, a Càceres, cultiva i elabora aquest condiment de sabor únic tan arrelat al nostre país

Condimentar i amanir un plat no és una cosa intranscendent, sinó que té tanta importància com l'elaboració del plat. Més enllà de la sal i el pebre, elegir els condiments adequats pot canviar el sabor del plat, convertir-lo en una obra mestra per al paladar o en un àpat simplement passable. I és que, per potenciar el sabor d'un plat adequadament, s'han de saber elegir condiments de qualitat, que aportin un toc sofisticat i diferent. Un bon exemple és el pebre vermell de la Vera, de gran caràcter i amb personalitat pròpia.

Encara que l'origen del pebre vermell es remunta a l'antic Mèxic, i no va arribar a Espanya fins al segle XVI, avui dia és una espècia absolutament indispensable a la nostra gastronomia. Com a condiment en guisats i potatges, en salses, empolvorat en determinats plats o com a ingredient d'alguns embotits, el pebre vermell —i especialment el pebre vermell de la Vera— ja està al nostre ADN culinari. No obstant, no som els únics, ja que a nivell europeu Hongria també el té molt present en la seva gastronomia.

El pebre vermell de la Vera adquireix el seu nom de la comarca de Càceres on es cultiva i elabora, i és molt apreciat pel seu sabor únic. Les varietats de pebrot de les quals s'obté són diferents (Bola, Ocales, Jaranda, Jariza i Jeromín), però la seva singularitat ve de la forma com s'assequen aquests pebrots abans de la moldre'ls: amb fum.

Aquest tradicional mètode d'assecat li confereix un sabor fumat que fa que aquest pebre vermell amb Denominació d'Origen sigui del més demanat. I no només això, sinó que el lent procés de deshidratació pel qual passa fa que el seu color vermell brillant, el seu sabor intens i la seva aroma es mantinguin amb el temps.

En funció de la varietat de pebrot utilitzada, existeixen tres tipus de pebre vermell: picant, dolç i agredolç. Tres formes diferents d'assaborir el conegut com a or vermell, que forma part de multitud d'elaboracions astronòmiques tant a la regió extremenya com a la resta d'Espanya.

El pebre vermell té cabuda en qualsevol recepta del nostre dia a dia. Fins i tot podem posar-nos creatius i afegir-lo a plats d'altres llocs del món com uns tacos mexicans o uns noodles tailandesos. El límit d'aquest increïble ingredient autòcton està només a la nostra imaginació.

Receptes amb pebre vermell

Qualsevol recepta a la qual s'afegeixi pebre vermell de La Vera guanya en sabor i qualitat tant en la seva variant picant, dolça o agredolça

Patates a la riojana

Les patates a la riojana, plat per excel·lència de la terra del vi negre més famós d'Espanya. Aquest plat és tan senzill com saborós, i els seus ingredients principals són tan sols tres: patates, xoriço i pebre vermell. És tal la importància que adquireix aquesta espècia en moltes elaboracions gastronòmiques que, com en aquest cas, es considera un ingredient com a tal en lloc d'un simple condiment. Optant per un pebre vermell amb sabor fumat, aquest plat de patates guisades guanyarà en potència.

Pop a la gallega

Un altre exemple perfecte de la gastronomia del nord en el qual el pebre vermell té molta importància és el pop a la gallega. De nou, un plat senzill pel que fa a la quantitat dels seus ingredients: pop, oli d'oliva, sal i pebre vermell. El seu verdader mèrit radica en el saber fer de les 'pulpeiras'. El pebre vermell s'empolvora sobre el plat al final; sol ser picant per donar-li un punt de força al conjunt, encara que és qüestió de gustos.

Mojo picón

Baixem a latituds més càlides per trobar un espectacular ús del pebre vermell en una salsa. Es tracta de les illes Canàries i del seu famós mojo picón, en el qual intervé el pebre vermell —sempre que es tracti del mojo vermell, i no verd—. Els mojos vermells s'elaboren amb pebre, pebre vermell i, en ocasions, tomàquet. Se solen servir per acompanyar carns, al contrari dels mojos verds, que solen servir-se amb peixos.

Salsa brava

El pebre vermell també intervé en la famosa i castissa salsa brava, cèlebre acompanyant de les patates fregides en daus i que són la tapa per antonomàsia de la gastronomia de la capital espanyola. No obstant, i encara que les patates braves tinguin el seu origen a Madrid, avui són molts els racons d'Espanya que han importat la recepta amb petites variacions. Tradicionalment, a Madrid la salsa s'elaborava a base de pebre vermell de La Vera picant, i la inclusió de tomàquet anava en funció de la perícia del cuiner. En altres llocs, com València, el pebre vermell picant acompanya una salsa allioli que se serveix sobre les patates.

Prem per veure més contingut per a tu