Les piscines privades només podran obrir a l'estiu si s'equipen com si fossin públiques

Les de comunitats de veïns i d'activitats econòmiques com hotels, càmpings o cases de colònies han de ser declarades refugis climàtics i admetre públic en general

Imatge de l'estiu passat de la piscina de Sant Joan, que enguany obririà una setmana abans

Imatge de l'estiu passat de la piscina de Sant Joan, que enguany obririà una setmana abans / ARXIU/OSCAR BAYONA

Jordi Morros

Jordi Morros

Les piscines públiques municipals tenen garantit que aquest estiu podran obrir malgrat l’episodi de la sequera. No és un tema menor perquè fins aquest abril no s’ha resolt la incògnita.

En canvi, les piscines privades no ho tenen tan clar. D’entrada han d’estar censades com a refugis climàtics, segons ha decretat el govern, i hauran d’obrir com si fossin un equipament públic. És a dir, obert a tothom, cobrant entrada, garantint la seguretat -socorristes- i la qualitat sanitària. Difícil d’imaginar i de portar a la pràctica. En cas contrari no es podran omplir ni reomplir en el cas que no s’hagin buidat i, en conseqüència, ni obrir.

Ser declarat refugi climàtic, doncs, és requisit indispensable perquè les piscines obrin aquest estiu en aquelles poblacions en estat d’emergència, que en el cas de les comarques centrals afecta bona part del Bages i el Solsonès. En el cas de Manresa, l’Ajuntament ja ha iniciat els tràmits perquè l’única piscina descoberta pública que hi ha a la ciutat, l’exterior de les piscines municipals sigui declarada refugi climàtic i pugui obrir.

Quines piscines privades?

Quan el govern de la Generalitat fa referència a piscines privades pensa en les de comunitats de veïns i les relacionades amb activitats econòmiques com les que hi poden haver en hotels, càmpings, centres esportius o cases de colònies. Són els mateixos propietaris els qui han de sol·licitar als seus ajuntaments la declaració de refugi climàtic.

L’embolic es va iniciar a mitjans d’abril quan el govern va modificar el Pla Especial de Sequera del febrer per regular l’ús de dessaladores portàtils. Ho va aprofitar per introduir el tema de les piscines i esvair dubtes. Algun s’ha aclarit. Altres no. L’ordre també ha generat crítiques com la dels mateixos Ajuntaments, que consideren que no ha de formar part de les seves competències regular aquest tema.

Piscines i emergència climàtica

En l’actual escenari d’emergència, les piscines privades que Acció Climàtica qualifica d’unifamiliars destinades únicament a la família d’un habitatge, convidats o ocupants en el cas que l’habitatge estigui llogat, no es podran omplir ni reomplir en cap cas. Tampoc les comunitàries privades tret que, en aquest cas, siguin declarades refugi climàtic.

De les piscines municipals especifica que només es podran reomplir parcialment les que estiguin censades com a refugi climàtic, el mateix que les que estiguin vinculades amb una activitat econòmica tipus hotel o casa de colònies.

Llavors hi hauria les piscines cobertes inscrites en el cens d’equipaments esportius de la Generalitat, que seria el cas de gimnasos, i les descobertes que s’utilitzen tot l’any per a la pràctica esportiva federada. En aquests casos només es permet reomplir utilitzant l’aigua indispensable per garantir la qualitat sanitària i que disposin de sistemes de recirculació. Estan obligats a compensar la despesa d’aigua tancant dutxes.

Encara contempla una altra categoria de piscines. Les d’ús terapèutic. També les permet reomplir De les piscines amb aigua de mar afirma que es poden obrir sempre que no estiguin connectades a la xarxa pública d’abastament i sanejament. Finalment prohibeix totalment les piscines desmuntables.

Per reomplir piscines Acció Climàtica entén el reompliment parcial d’aquelles piscines que no s’hagin buidat per compensar les pèrdues d'aigua mínimes que es produeixen a causa de l’evaporació, esquitxades o la neteja.

El paper dels ajuntaments

L’alcalde de Santpedor, Agustí Comas, ha explicat a Regió7 que el decret del govern «ens ha donat tranquil·litat perquè dies enrere no sabíem si podríem obrir les piscines municipals o no». Ha quedat clar que sí. Hi ha dubtes, però, sobre com s’ha d’actuar en el cas que un privat sol·liciti obrir la seva. «Jo crec que molts no l’obriran per la complexitat que genera i el tema de la seguretat», ha opinat Comas. «Si venen i ens ho demanen, ho estudiarem». Considera, però, que amb la piscina municipal «estem coberts de cara als usuaris del poble. És prou gran per cobrir el servei».

L’alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Solernou, també té clar que la piscina municipal s’obrirà. A més a més, ho farà a mitjans de juny, una setmana abans del que és habitual. «Ja estem treballant amb el tema dels socorristes, la seguretat i vigilància». No veu clar que les privades obrin. «Posaran socorristes i una taquilla?», es demana.

Lluís Serracarbasa dirigeix el gimnàs Cube de Manresa. La piscina interior podrà funcionar amb normalitat perquè es tracta d’un centre esportiu que, a més a més ja aplica mesures d’estalvi d’aigua, recorda. El cas, però, és que el Cube gestiona la piscina descoberta de Les Brucardes, a Sant Fruitós de Bages, i aquí és on sorgeixen els dubtes. Per poder obrir l’Ajuntament l’ha de declarar refugi climàtic, però si ha de funcionar amb els mateixos preus i condicions que la municipal de la població «potser no em serà viable». Serracarbasa pensa que no s’ha informat prou bé.

També té una piscina descoberta el càmping La Freixa, al camí del Grau de Manresa. A més a més de ser un equipament per als campistes, també és públic. Hi pot anar tothom qui vulgui pagant entrada, recorda el seu propietari Andreu Alfonseda. «Estem sotmesos a la regulació que ens marca l’ajuntament». Diu que «oficialment ningú no ens ha dit res. Esperem que ens donin alguna directriu».

Bona part del Bages i el Solsonès, en estat d'emergència

Des del passat 1 de febrer 202 municipis del sistema Ter-Llobregat viuen en situació d’emergència a causa de la sequera. D’aquests, 38 de la Catalunya central. La majoria de les comarques del Bages i el Solsonès. En aquests casos les restriccions són més estrictes que no pas en altres fases com la normalitat, en punts de Tarragona i Banyoles; la prealerta , al Tarragonès; l’alerta, a un sector de l’Empordà; l’excepcionalitat, a bona part de la meitat est de Catalunya; i l’emergència. En el cas del Solsonès, l’emergència s’estén seguint la carretera C-55 en direcció a Manresa. Sant Llorenç de Morunys, per exemple, es troba en fase d’excepcionalitat, no d’emergència. Al Bages, l’emergència arriba, per l’est, fins a Navarcles. Poblacions com Sallent, Artés o Avinyó, se’n salven, igual que el Moianès. Pel sud se’n salva Monistrol de Montserrat i per l’oest, Aguilar de Segarra.