Sant Salvador de Guardiola lidera el rànquing de piscines al Bages amb 717

Les poblacions amb més urbanitzacions són les que tenen més vasos privats per banyar-se

Perquè una piscina privada es pugui fer servir en estat d'emergència pràcticament haurà d'actuar com una de municipal

Perquè una piscina privada es pugui fer servir en estat d'emergència pràcticament haurà d'actuar com una de municipal / ARXIU PARTICULAR

Jordi Morros

Jordi Morros

Sant Salvador de Guardiola és la població del Bages que té més piscines descobertes. 717 segons dades de la Direcció General del Cadastre del ministeri d’Hisenda.

Vacarisses, que no és pròpiament de la comarca sinó del Vallès Occidental, però limítrof amb el Bages i igual que Sant Salvador és en estat d’emergència per la sequera, en té 1.511. En els dos casos s’explica per les extenses urbanitzacions que hi ha al seu entorn.

Els ajuntaments no tenen control sobre les piscines dels seus municipis, i ara per ara les que detalla el cadastre al seu registre és l’únic que dona pistes sobre el nombre de basses a cada població. Són dades corresponents al 2023, però s’han de prendre amb precaució perquè possiblement no inclou totes les existents ni les que s’hagin pogut construir més recentment. El registre no distingeix entre equipaments públics o privats, tot i que cal entendre que la gran majoria són piscines privades.

Capitals de comarca

Igualada és la capital de comarca de l’àrea d’influència de Regió7 amb més piscines descobertes. 474 davant les 336 que hi ha a Manresa, les 122 de Moià -el Moianès no està en situació d’emergència sinó d’excepcionalitat, que és un grau per sota- les 62 de Solsona i les 56 de Berga. El Berguedà tampoc no viu en fase d’emergència.

Sant Fruitós de Bages, amb 402 piscines, Castellbell i el Vilar, amb 328 i El Pont de Vilomara, amb 312, van per darrere de Sant Salvador. Són poblacions amb urbanitzacions fora del mateix nucli urbà. Igual que Castellgalí (282) i Castellnou de Bages (202). La resta els hi van al darrere.

Les dades de Catalunya

Al conjunt de Catalunya hi ha 195.895 piscines, segons les mateixes dades del cadastre. 194.000 descobertes i la resta cobertes. Sant Cugat del Vallès és la que té més piscines registrades. 4.896. Seria la primera de Catalunya i la dinovena de l’estat. El rànquing l’encapçala Madrid, amb 14.521, Còrdova amb 11.704 i Marbella, 10.950.

Darrere Sant Cugat hi ha Lliçà d’Amunt, al Vallès Oriental, amb 2.975, i a partir d’aquí diverses poblacions costaneres com Lloret de Mar (2.802), Castelló d’Empúries (2.799) o Calafell (2.742). Piera, a l’Anoia, apareix entre els 20 primers amb 2.177 piscines.

Refugis climàtics

El departament Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural del govern català, defineix un refugi climàtic com una zona natural o bé urbana que ofereix unes condicions ambientals benignes per protegir-se d’un context meteorològic concret que pot ser desfavorable. Seria el cas d’un episodi de molta calor o un excés d’insolació.

Perquè una piscina sigui declarada com a refugi climàtic, la Generalitat assegura que primer cal analitzar les necessitats del seu entorn. Aconsella tenir en compte criteris com que no hi hagi un equipament públic proper climatitzat i obert en horari de més insolació, que seria de les 12 del migdia a les 6 de la tarda, com un centre cívic, una biblioteca o un equipament semblant, un quilòmetre a la rodona de la piscina. Que aquesta estigui situada en una zona econòmicament desfavorable o que sigui necessari per a col·lectius especials om ara avis, infants o joves.

En cas que es consideri necessari, sobretot pensant en pobles petits diu Acció Climàtica, es podria utilitzar una piscina privada si hi ha un acord entre Ajuntament i la propietat. En aquest cas s’haurien de pactar les condicions d’ús com horaris, accessos, seguretat, i el preu de l’entrada, que hauria de ser similar al de la piscina municipal si és que la població en té, o el preu de la piscina pública del municipi més proper.

Finalment, per fer efectiva la declaració de refugi climàtics, s’haurien d’incorporar aquestes piscines al pla de sequera de cada municipi. Totes les poblacions més grans de 20.000 habitants han de tenir obligatòriament el pla de sequera. No és clar en el cas de ciutats i pobles més petits, tot i que l’Agència Catalana de l’Aigua, l’ACA, ho recomana. Manresa el va aprovar al ple del passat febrer. Contempla les mesures que s’ha de dur a terme en plena sequera.