Alba Careta, trompetista i cantant de jazz nascuda a Avinyó, té el seu projecte propi, amb el qual ha publicat dos àlbums (el primer guardonat amb l’Enderrock 2019), i participa en formacions d’estils molt diferents, de Rodrigo Laviña y su combo (Extraño Weys) a l’OMAC (Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya).
Els Tallers Musicals d’Avinyó formen part de la seva vida: «he estat absolutament a totes les edicions. Ha estat inevitable, perquè fins ara es feia gairebé tot a casa. I si la mare, el pare i el germà hi treballaven al 200%, qui sóc jo per abandonar-los dalt del vaixell?». Per tant, n’ha estat alumna, «quan van començar amb uns conjunts instrumentals ben petits, amb la Montse Vilar, que volia provar les partitures que escrivia i llavors l’única manera que tenia per fer-ho era aplegant molts músics». També va ser alumna de jazz «durant molts anys i ho he gaudit moltíssim! I sempre hem tingut professors allotjats a casa, amb tota la família remoguda i amb il·lusió».
I va passar a exercir de professora i, des de fa dos anys, és la coordinadora del programa Crea: «veus una altra part de l’organització i gestió. També és preciós, però em canso el triple i també gaudeixo el triple!».
A banda de les classes, la convivència dels alumnes i professors, ara a la Fundació La Plana d’Avinyó, propicia que es formin grups musicals improvisats: «sempre hi ha fil musical: la gent toca a tot arreu tota l’estona. I és molt bonic veure joves amb inquietuds que toquen tant bé ja. No ens creiem que tinguin tant nivell amb l’edat que tenen. Per als professors és molt gratificant veure com es relacionen i s’ajuden, perquè això no passa habitualment. La societat ens porta a ser més individualistes».
Assegura que l’alumnat és molt repetidor: «venen molts joves i es queden, perquè això enganxa molt, però enguany hi ha molt alumnat nou. Crec que és un fet molt bo, i que es dona perquè el boca-orella ha donat resultats».
