Cineclub projecta diumenge Lamb, que obtingué el Premi de l’Originalitat a Canes 2021 (secció Un certain regard) i fou una de les grans sensacions el mateix any a Sitges, on guanyà al Premi a la Millor Pel·lícula i la Millor Actriu. Un reconeixement més que just per una de les propostes més atrevides, singulars i brillants que ens ha proporcionat el gènere fantàstic en els últims anys. La parella protagonista, Maria i Ingvar, tenen una granja en un racó inhòspit i solitari d’Islàndia. Estan frustrats perquè no han pogut tenir fills, però el seu problema se soluciona aparentment quan neix una ovella amb una identitat estranya i ambivalent, mig animal i mig humana, que acaben rebatejant com Ada i tractant com una nena. Valdimar Jóhannsson ha debutat amb un llargmetratge més que prometedor i especial. El director islandès s’afegeix a una llarga (i estimulant) llista d’autors del país nòrdic que en els darrers temps ens han regalat nombroses alegries cinèfiles.
El seu mestre fou Béla Tarr i l’empremta del geni hongarès es percep nítidament en aquesta genuïna, pertorbadora i subtilíssima al·legoria sobre la maternitat i l’empoderament femení, inspirada en un conte local, que es sustenta en un cinema profundament interior: plans minuciosos, atmosfera misteriosa i diàlegs escassos. La seva capacitat per inquietar-nos i aterrir-nos procedeix d’un treball audiovisual summament exigent i arriscat, en què l’ortodòxia del fantàstic més efectista i previsible ha estat substituïda per una visió molt elaborada, penetrant i enigmàtica. L’horror, més suggerit que explícit, esclata en una seqüència final veritablement esmolada i impressionant. Una targeta de presentació certament atípica i prodigiosa que conté una imposant actuació de la Noomi Rapace (la memorable Lisbeth Salander, de Millennium).
