E
ls qui vivim en plena muntanya no comptàvem veure incendis aquest estiu. Cada vuit o deu dies ha caigut alguna forta pluja, que ha deixat volums ben poc usuals en els darrers anys. Però el nostre país és petit, i molt variat, i el que val per a uns territoris no val per a d'altres que són relativament a prop.
Hem tornat a veure imatges semblants a les d'anys enrere, quan una bona part de la Catalunya central estava sota les flames. I ara, hem vist una tragèdia que diferencia les simples pèrdues materials de les personals. Cinc bombers morts és un balanç ben poc habitual.
I és que la natura no perdona. Quan es desfermen els elements, ben poc es pot fer si no frenar a poc a poc l'ona destructora, i aprofitar els moments favorables per extingir les flames.
Des de fa anys hi ha múltiples fòrums sobre el manteniment dels nostres boscos i les inversions que caldria fer per mantenir-los en bones condicions. Som lluny d'arribar-hi i d'aconseguir-ho. El trossejament de la propietat, i el poc valor que actualment té la fusta, no fa rendible l'explotació del bosc. I tot el que no és rendible, complica el seu manteniment i, encara més, noves inversions.
Hem avançat en la conscienciació, i en la necessitat de trobar aprofitaments nous per als materials forestals. Amb tot, som lluny de trobar-hi solució. En tot cas, hi haurà solucions parcials, però no globals. Es parla molt de plantes de biomassa, però l'orografia del terreny, el transport, l'emmagatzematge, etc., complica les inversions en aquest sector. De totes maneres, es va en la bona direcció. Però convindria agrupar les explotacions forestals, coordinar-les millor i treure'n un més gran benefici. Com a mínim, s'ha guanyat pel que fa a superar idees, com ara que el millor bosc és aquell que no s'explota. Fa ben pocs anys que aquesta era la idea que imperava en nombrosos col·lectius, fins que van veure la destrucció que pot causar un incendi sobre masses forestals contínues i no degudament explotades. Curiosament la massa forestal, malgrat el ritme de la construcció, ha anat creixent els darrers anys, a causa de l'abandonament de moltes explotacions agrícoles i ramaderes, i això ha provocat la conversió d'antics camps en boscos, que afegeixen més combustible al conjunt del país.
Aquesta situació obliga a emprendre actuacions diferents i a resoldre la problemàtica de l'excés de materials de combustió. Pel que s'ha vist en aquests fòrums, només una acció conjunta de tots els col·lectius implicats, amb les administracions pertinents, pot fer possible una solució adient. No sol existir una sola via, o solució, sinó diverses. I és promovent aquesta multiplicitat com re-duirem el risc d'incendis en tot el país, o com a mínim, minimitzarem els danys que puguin provocar. De moment, no podem abaixar la guàrdia, perquè els resultats poden ser catastròfics, com hem pogut veure fa ben pocs dies.
