P
otser no és cap bona idea escriure res sospitós d'afavorir el Gran Menyspreat, però la ràbia per les malifetes de Fèlix Millet i companyia no ens ha de fer perdre el nord, i el que estem presenciant aquests dies és una exigència de linxament en nom de la indignació popular. "Que el fiquin a la presó!", es proclama des de tribunes que la resta de l'any destaquen per la seva mesura i per l'activa defensa dels principis de l'estat de dret. "Que el fiquin a la presó!", reclama el Govern. Sense judici? "Primer que l'hi fiquin i després ja el jutjaran". Diuen que es fan ressò del tribunal de l'opinió pública, mogut pel neguit del cor més que no pas per la reflexió serena.
Anem per pams. El que Millet reconeix haver fet és fastigós, no tant pels delictes comesos com per la víctima i les circumstàncies. És una violació sense excusa de la innocència social i la bona fe catalanista. I el que li atribueixen les acusacions només fa que acréixer la meritació de la condemna. Per tant, si es confirmen les sospites, el càstig ha de ser exemplar. Però ha de passar quan un tribunal degudament constituït dicti una sentència prou ferma per ser executada. Abans, no. Perquè abans, és a dir, ara mateix, Millet és jurídicament innocent.
En un estat inquisitorial, l'acusat d'una falta ha de provar la seva innocència. Així funcionava la Inquisició: qui era víctima d'una denúncia, sovint anònima, suava sang per demostrar que era incerta, i en cas de dubte acabava a la foguera. En un estat de dret, en canvi, tothom és innocent fins que els acusadors no convencen els jutges del contrari; i en cas de dubte, els tribunals s'han de decantar per l'acusat: "in dubio, pro reo". Per tant, Millet és i serà innocent fins que els tribunals no el condemnin, si és que ho fan.
A un acusat només se li pot aplicar la presó preventiva si el jutge té sospites molt raonables que aprofitarà la seva llibertat de moviments per escapar-se, per destruir proves o per tornar a delinquir. Si Millet volgués escapar-se ja ho hauria fet; no li surt a compte, ja que en cas de condemna passaria poc temps a la presó, a causa de l'edat. Si hi havia proves per destruir, ha tingut temps de sobres per fer-ho. I quant a tornar a embutxacar-se diners aliens, ara mateix és improbable que ningú li confiï ni un ral.
Per això, la decisió de no dictar mesures de presó preventiva és coherent amb els principis i la normativa legals. Però hi ha pressa per ficar Millet entre reixes, i en aquest desfici molts obliden que l'estat de dret també es defensa respectant els seus temps i procediments.
