E

s veu que la grip nova mata menys que la vella. És una dada que s'està començant a deduir de les estadístiques generades per les primeres setmanes d'epidèmia: la proporció d'infectats que acaben a l'altre barri és força menor que amb l'anomenada grip estacional. Encara falten força setmanes d'hivern, i per tant encara poden ser moltes més les persones que s'encomanin del famós virus que tant ens ha alarmat, però de moment la cosa va per aquí.

Cada vegada és més fàcil trobar gent que ha passat la malaltia, i no li falta cap part del cos, no li ha caigut el nas i ni tan sols no s'ha aprimat. T'ho diuen tranquil·lament: "he passat la grip nova", com qui t'explica que pel pont de la Puríssima se n'anirà a Andorra. Més o menys malestar, més o menys febre, més o menys tos i mucositats, analgèsics per suportar-ho, i cap a casa. Es veu que, fins i tot, hi ha gent que l'ha passat sense adonar-se'n. En forma de simple constipat, de vulgar refredat de tardor que han atribuït a la tradicional bogeria de les temperatures.

Comencen a sobrar els motius per pensar que ens vam tornar una mica bojos, tots plegats. Fa deu dies, arran d'un parell de casos de grip al Barça, l'entrenador del Betis profetitzava que tota la plantilla acabaria al llit. Mourinho i Pellegrini poden donar fe del contrari. Els malalts s'han recuperat sense seqüeles i els altres han quedat tant tranquils -ara com ara.

Què passarà si la tendència es manté i arribem a la primavera amb una mortalitat escassa a causa de la grip A? Encara més: què passarà si els virus de la grip nova desplacen els de la tradicional, i resulta que el nombre total de defuncions gripals, de tots els tipus, és inferior al d'altres anys? Potser serà hora de reclamar i de donar explicacions per l'estat d'alarma que fa ben pocs mesos gairebé ens va fer entrar en el regne de la histèria.

Ho solucionarem de pressa atribuint les culpes al govern. Ens oblidarem de quan tots plegats assaboríem morbosament la paraula "pandèmia" i la convertíem en l'obsessió nacional i continental, sense entretenir-nos a estudiar-ne la definició. Confessem-ho: teníem ganes d'anunciar la fi del món. Era el que tocava: després de la crisi financera, la pandèmia era una altra de les plagues bíbliques que havíem de patir a causa dels pecats comesos en l'era esbojarrada de les bombolles.

Doncs es veu que no. O que no tant. O que encara no. Si és que no es torça la tendència, que amb aquestes coses no se sap mai.