A
ra farà un any que vaig començar a escriure en aquests diari. Fent una mica de balanç i una vintena d'articles després, estic content de l'experiència, ja que em permet expressar-me sobre coses que penso. Durant tot aquest temps he anat parlant de diferents temes i crec que sempre que ho he fet amb el màxim de respecte cap a tothom, sense voler mai ofendre ningú. Aquest dies he rebut correus d'aprovació i desaprovació del meu darrer article, el que parlava sobre els polítics. Algú em deia que els columnistes tendim a ser massa radicals en les crítiques que fem, que no es pot generalitzar tant quan es parla de les coses. I potser és veritat això, de la mateixa manera que és veritat que el que jo escric no pot agradar a tothom, només faltaria. També és cert que jo no sóc columnista, tinc massa respecte per aquesta professió, ni per un moment he pensat que ho sóc. Simplement sóc una persona normal, que intenta en els seus articles parlar de coses quotidianes. Coses que pensa la gent del carrer com jo, i que parla o comenta amb el botiguer, el veí o el perruquer. No sé si ho he aconseguit, però aquest ha estat el meu propòsit.
Dit això, i abans de res més, deixeu-me, ara que ja ens coneixem una mica, que us desitgi un Bon Nadal, i també que l'any que estem a punt de començar, aquest 2010 que ja s'acosta, sigui un Bon Any per a tots. Que passeu unes Bones Festes, vaja.
Malgrat l'atur, un problema que moltes famílies pateixen. Malgrat les guerres, que molts països viuen encara. Malgrat la fam, aquesta assignatura pendent que té el primer món envers el segon, i que és la "malaltia" que mata més gent en aquest moment. Malgrat l'escalfament del planeta. Malgrat el deteriorament dels mars i els oceans. Malgrat els problemes de la hipoteca. I malgrat que a moltes cases a taula aquests dies hi faltarà algú estimat. Per citar només quatre coses que en un moment m'han vingut al cap.
Segur que penseu que és molt difícil, celebrar un Nadal amb optimisme, enmig de tot el merder que tenim al voltant. I teniu tota la raó. Però no podem ser negatius, hi ha una solució i jo us la diré. Bé, suposo que n'hi ha d'altres, però aquesta és la meva recepta per intentar passar aquests dies amb alegria. Potser us semblarà una tonteria, però l'única manera per poder sortir-ne airosos és fer-ho: amb la mirada d'un infant. Només d'aquesta manera podrem, malgrat els problemes que ens envolten, recobrar la il·lusió per celebrar aquestes festes. No penseu ni per un moment que m'he tornat boig, ni que estic delirant. És una solució senzilla i barata que tothom té a l'abast.
Pares, heu mirat mai els ulls dels vostres fills quan aixequen la manta per veure què hi ha a sota després d'haver picat a l'esquena del tió. Avis, heu mirat mai els ulls dels vostres néts quan passa davant seu la cavalcada dels Reis de l'Orient, Gaspar, Baltasar i Melcior. O quan passegeu amb ells pels carrers aquests dies que estan plens de bombetes de tots colors. Sense oblidar la matinada del sis de gener, que sense haver gairebé dormit, a trenc d'alba, ja corren cap al balcó per veure si els Reis els han portat aquella joguina que han vist per la tele i que tenir-la els fa tanta il·lusió. Tots, els que tenim problemes, hauríem de refugiar-nos aquests dies darrere els ulls d'un infant i deixar-nos portar per la seva innocència.
Aquestes mirades de què us parlo, i que ja tots coneixeu, que teniu ben a la vora, que són irrepetibles i que no tenen preu, són mirades d'innocència, d'esperança i d'alegria. I segur que quan les veieu us transporten a la vostra infantesa, perquè mirant-les recordeu.
Les mirades, de vegades, parlen més que les paraules. Darrere d'una mirada, s'hi amaga un món de sentiments i d'emocions.
Hem de ser capaços de mirar el que ens envolta d'una manera positiva. Només així serem capaços d'afrontar aquest Nadal amb optimisme i deixar els problemes aparcats. Deixem-nos portar aquests dies per la mirada d'un infant. Gaudim d'aquestes petites coses que ens ofereixen aquestes festes, però que a voltes són tan grans. Bon Nadal.
