E
l breu passatge de l'Evangeli de Joan que avui comentem podria semblar una estampa bucòlica. Jesús crida les seves ovelles, que corren amatents cap al pastor. Aquesta aparença tendra, però, no ens ha de fer pensar que sigui un text innocent, d'ovelles dòcils.
Si ens quedem a la superfície, potser ens pot fer saltar l'espurna de la incomoditat, perquè no volem sentir-nos uns xais de ramat.
Ara bé, al final del text se'ns especifica la naturalesa del pastor i l'identifica amb el Pare: "Jo i el Pare som u". I és, precisament, aquest fet el que inquietava profundament les autoritats religioses jueves. Jesús, el pastor, coneix i reconeix les ovelles i s'hi ha posat al servei, fins donar la vida per a elles. Cal remarcar la cura que té d'aquestes: "mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans".
Per ser seguidors de Jesús cal voler i saber escoltar la seva veu. Submergir-nos en la seva Paraula, fixar-nos en com Jesús es relacionava amb els deixebles i amb les persones que es trobava pel camí. Unes relacions basades en la comprensió i en l'amor. Un amor que li ve del Pare, carregat de vida. Seguir Jesús suposa una decisió personal. És a dir, ser unes ovelles lliures i decidides a no aclucar els ulls a les injustícies que ens envolten, tot seguint els passos de Jesús.
En un món en què sembla que tot s'hi val, on impera la llei del més fort i l'avidesa, encara que sovint es disfressi de falsa bonhomia. En un món en què l'únic que importa és el que jo vagi bé, el no tenir en compte l'altre, l'estratègia conjuntural, calculada i interessada...
Doncs, en un món així, les ovelles de l'Evangeli són cridades a no sentir-s'hi indiferents, ja que si han fet experiència de l'estil de tractar i d'actuar del pastor, l'aplicaran en el seu dia dia, tot intentant ser una veu amiga i disposades a allargar la mà.
