F

a uns dies comentàvem la campanya preelectoral de CiU basada a alternar un esquema de cara seriosa amb les paraules "Montilla president" i una altra que somriu i pica l'ullet amb el lema "Mas, president". I dèiem: "ara mateix no hi ha motius per riure ni per somriure".

Doncs ara el PSC ha llançat una contracampanya que copia la primera fins al "Mas, president", hi afegeix un interrogant, i tot seguit es pregunta, justament: "de què riu el Sr. Mas?". El corol·lari és a la se-güent imatge: "temps difícils, gent seriosa", damunt, primer, de la suposada caricatura de l'inexpressiu Montilla i, tot seguit, del logotip del PSC.

Gent seriosa? De veritat pensen que la ciutadania els considera com a tals?

Segons una dita bastant antiga, si em dius de què presumeixes et diré de què vas coix. Amb aquesta propaganda el PSC demostra que va curt de dues coses: d'imatge de seriositat i d'idees pròpies, ja que construeixen missatge reproduint el missatge del contrari. I aquest, content: "que parlin de mi, encara que sigui bé".

La fixació en l'oposició no és l'actitud esperable de qui està governant -des de fa sis anys- i aspira a continuar-ho fent. En boxa es parla del "defensor del títol" i del "reptador", i s'estableix que el matx nul permet conservar el campionat. En política, el campió vigent ensenya i explica, la seva millor defensa és la seva gestió; i el reptador, l'oposició, critica i ataca, perquè com que no era al govern, no ha pogut construir, projectar, legislar, subvencionar ni inaugurar. Però aquí veiem el PSC replicant a CiU, concedint-li el benefici de la proposta, i això demostra que CiU ha aconseguit situar-se al centre del quadrilàter o, com es diu ara, "marcar l'agenda".

La rialla i la picada d'ullet de la campanya convergent són atacables, però s'equivoquen els socialistes si pensen que el rostre hieràtic del president Montilla transmet avui aquella mena de seriositat que genera confiança. Com que tota expressió es llegeix en un context determinat d'esdeveniments i actituds, ara mateix aquell hieratisme s'associa més aviat a la manca d'idees i d'iniciativa. Ens plouen garrotades de totes bandes, així en l'economia com en la política, i en la inexpressió presidencial no hi llegim res, perquè l'acció de govern que ens ajudaria a interpretar-la és, de fet, una inacció mal perlada d'esquitxos decoratius ni tan sols coherents. De què riu el Mas de la caricatura? Doncs riu d'alegria, davant de tantes facilitats.