E

n aquest país, l'esperança de vida ha augmentat 10 anys en el darrer mig segle i cada cop estudiem més i ens posem a treballar més tard. És per això que hi ha qui diu que no té sentit mantenir l'edat de jubilació al mateix punt que anys enrere, quan era normal començar a treballar als 14 anys i ens moríem abans. Pretenen endarrerir 2 anys l'edat de jubilació, fins als 67, per tal d'adaptar la vida laboral a la nova realitat social i biològica. Sembla raonable, en principi. Diuen, també, que si no ho fem acabarem passant més anys de la nostra vida estudiant o retirats que treballant efectivament, que viurem 80 anys i en treballarem menys de la meitat (dels 25 als 65, aproximadament) i que això és un problema. Potser sí.

Si el que proposen és augmentar els anys d'activitat laboral per repartir millor les hores de treball al llarg de la vida, de manera que sigui més senzill combinar l'educació, o la formació, amb la feina, i si volem evitar, per exemple, que el període vital en què la gent té canalla coincideixi precisament amb els anys durant els quals més se'ls exigeix professionalment; si es tracta d'això, parlem-ne. Si el que es proposa és treballar més anys per treballar menys hores, repartir el temps de forma més racional i saludable, superar l'absurda situació actual en què la meitat de la vida adulta anem de cul i l'altra ens avorrim, no seré jo qui s'hi oposi. Podríem, per exemple, adoptar la jornada laboral de 35 hores i augmentar el salari mínim interprofessional fins a un nivell de supervivència digne (1.000 euros, per exemple), per tal que ningú no es vegi obligat a fer hores extres. I acompanyar aquestes dues mesures amb l'augment de l'edat de jubilació en determinats àmbits, sobretot en aquells en què la força física no és indispensable i l'experiència i els coneixements acumulats són especialment útils. Per què no?

Al capdavall, la jornada de vuit hores, i la setmana de 40, són reivindicacions del segle XIX i des d'aleshores la tecnificació i l'augment de la productivitat permeten una utilització molt més selectiva de la mà d'obra. Si volem realment adaptar la vida laboral a la realitat tecnològica i humana del segle XXI, la reducció de la jornada de treball és perfectament possible.

Si el que pretenen, en canvi, és augmentar el nombre d'anys i hores treballades per tal de mantenir unes determinades taxes de benefici i estalviar-nos despeses en protecció social, aleshores es tractaria, senzillament, d'anar enrere i de perdre drets. A més d'un escarni evident per a totes aquelles persones que busquen una feina i no en troben.