l'
etimologia no enganya. Se sabia fa temps que els eurodiputats no s'anomenen així perquè els interessi Europa, sinó perquè tenen interès en l'euro. La seva unànime negativa a viatjar en classe turista ens descobreix, a més, que se'ls qualifica d'alts càrrecs no perquè desenvolupin cap tasca important, sinó perquè són un càrrec onerós per als contribuents. No són càrrecs en el sentit professional, sinó en el comptable.
És normal que un càrrec a qui agrada usar el prefix "euro" en la seva feina, que destaca fins i tot en les targetes, no vulgui renunciar als privilegis que etimològicament li corresponen. No és que siguin pocavergonyes. És que si no fossin un pesat càrrec per a la societat i no fos l'acumulació d'euros la seva única aspiració, l'existència de la professió d'"eurodiputat" no tindria sentit. Per ser fidels a allò pel que han estat elegits, es veuen forçats, a despit seu, a reclamar privilegis fins i tot en temps de crisi. Cre-guin-me si els dic que a final de mes, mentre compten els milers d'euros que han acumulat en sous, dietes i extres -feina esgotadora fins al punt de no poder-ne realitzar cap altra en els 30 dies següents-, es troben afligits per les crítiques i insults que els aboquen els poc comprensius ciutadans.
Un, que no ha volat mai en altra classe que la turista, sempre ha mirat aquella zona davantera dels avions anomenada Business amb morbo. Negocis en un avió? No m'imaginava de quin tipus, encara que atractives hostesses entrant-hi tot tancant les cortines i acomiadant-se amb somriure misteriós de la resta del passatge per reaparèixer al cap d'hores retocant-se el vestit, m'ho fessin sospitar.
Doncs es veu que no. O no només. Business significa viatjar de gorra, que no és mal negoci. Per això hi accedeixen presidents de consells d'administració, polítics i espècimens de similar pelatge, que viatgen a compte d'accionistes i de ciutadans prou idiotes per haver-los col·locat en el seu càrrec i suportar el càrrec que representen.
