Amat-Piniella: La nota inèdita que va poder enviar a la seva dona des de Mauthausen el 1941

Memoria.cat publica avui un document desconegut que el madrileny Fernando Pindado, alliberat de Mauthausen gràcies al règim franquista, va fer arribar a Maria Llaveries

Al cap de 25 anys Amat-Piniella agrairà a Pindado l’acció amb una carta que el madrileny respondrà | Probablement, no es van tornar a veure mai més des del juliol del 1941

La nota escrita per Amat-Piniella a la seva dona

La nota escrita per Amat-Piniella a la seva dona / memoria.cat

Susana Paz

Susana Paz

El web de memoria.cat dedicat a la vida i obra del manresà Joaquim Amat-Piniella (1913-1974) fa públic avui un document inèdit i «completament desconegut», que forma part d’un arxiu familiar vinculat a l'escriptor manresà. Es tracta, com explica Joaquim Aloy, autor de la pàgina, creada el 2004, «d’una nota d’unes poques ratlles escrita a Mauthausen el 1941 que l’escriptor manresà va donar al madrileny Fernando Pindado, de 17 anys, perquè la fes arribar a la seva esposa, Maria Llaveries».

Fernando Pindado, integrant del comboi dels 927, que el 20 d’agost del 1940 va transportar famílies senceres des d’Angulema als camps de concentració nazis, va poder sortir del camp nazi l’estiu del 1941gràcies a les gestions que la seva família va realitzar amb el règim franquista. En aquell moment, juliol del 1941, a Amat-Pniella, continua Aloy, encara no li era permès escriure als seus familiars; feia temps que no es podia comunicar amb la seva esposa i per això «era crucial fer-li saber que era viu».

La nota escrita per Amat-Piniella deia textualment això: «A Maria Llaverias. Rocafort 94-4º-1ª. Barcelona. Decirle que el 29 de julio dejaste a Vives, Arnal y Amat en Alemania, en buen estado de salud». Com explica Aloy, memoria.cat fa públic avui el document coincidint pràcticament amb el 79è aniversari de l’alliberament de Mauthausen (el 5 de maig). El manresà era al camp d’Ebensee i va ser alliberat l’endemà, el dia 6. Arnal i Amat van sobreviure l’infern nazi però Vives va ser assassinat el 30 d’octubre del mateix 1941 amb una injecció de benzina al cor quan tenia 31 anys.

Com s'explica en el web, Amat volia que Pindado comuniqués a la seva esposa que el dia que li va donar aquesta nota a Mauthausen, el 29 de juliol del 1941, tant ell com els seus grans amics Pere Vives i Josep Arnal estaven presos a Alemanya però bé de salut. En realitat estaven a Àustria, al camp de concentració de Mauthausen. Hi havien entrat el 27 de gener del 1941.

Un cop a Espanya, Fernando Pindado va informar a Maria Llaveries de la situació d’Amat-Piniella i posteriorment li va enviar la nota. Després, hi va haver un intercanvi epistolar entre Llaveries i Pindado: el web recull una carta inèdita de Fernando Pindado a Maria Llaveries. Al cap de 25 anys Amat-Piniella agrairà a Pindado l’acció amb una carta que el madrileny respondrà. Ambdues missives, escanejades, també es poden llegir en el web. Com escriu Aloy, "segurament no es van tornar a veure mai més des del 29 de juliol de 1941, data de la nota de l’Amat, a Mauthausen, però l’agraïment d’Amat-Piniella envers Fernando Pindado va durar tota la vida".