L'
estació de tren de Sant Vicenç de Castellet és avui un lloc isolat, amb un bar concessionat que ofereix servei i una empresa, Adif, que en viu més aviat al marge. Ara, arran d'una denúncia presentada per CCOO, un jutge ha decidit que calia posar ordre per preservar les condicions de treball de l'únic treballador que hi ha al lloc. Potser pel fet de tractar-se d'una relació laboral entre l'empleat del bar i l'empresa que té la concessió del servei, el poder judicial ha cregut que és aquesta empresa la que ha de garantir la seguretat a l'estació. És possible que el jutge estigui aplicant la llei tan ajustada a terme com és preceptiu, però, de totes maneres, no s'acaba d'entendre que el responsable de la seguretat d'unes instal·lacions que tenen com a principal objectiu ser un lloc d'acollida i de servei per a l'usuari del tren no hagi de ser l'empresa ferroviària titular. Més enllà de la sentència, però, el que sí que s'ha d'exigir a Adif, o a qui acabi tenint-ne les responsabilitats després dels traspassos de l'administració central a la de la Generalitat, que posi remei als dèficits de les instal·lacions, que s'hi garanteixi un mínim de serveis decentment oberts i que hi hagi sistemes de seguretat en marxa, per garantir tant els drets dels treballadors com els dels usuaris. És evident que moltes estacions de tren es troben en un estat de conservació lamentable, i també que cal que si no hi ha un vigilant físicament visible, com a mínim hi hagi un sistema de vigilància a través de càmeres que sigui un element de dispersió dels incívics. Tal com recull la denúncia que es va presentar a la Inspecció de Treball, no pot ser que en un bar no hi hagi un sistema d'aigua calenta, que la caixa enregistradora, en un lloc on se sap que hi ha inseguretat, no sigui en una cabina tancada, i que les instal·lacions elèctriques no tinguin la protecció adequada. Són unes situacions que no es poden acceptar mai, però menys si qui presta el servei és una empresa pública.
