E

n les històries romàntiques sobre les guerres, els contendents feien una pausa en la carnisseria per atendre les tradicions més entranyables. Es parlava de treves nadalenques i cançons que anaven d'una trinxera a l'altra. Misteriosament, l'endemà tornaven a agafar les armes per fer-se tot el mal possible. De l'orient proper ens han arribat històries d'hostilitats entre exèrcits musulmans que entren en pausa durant l'oració del divendres. Quan la plaça Tahrir, al Caire, estava en màxima ebullició, de sobte tot s'aturava i una gran part dels concentrats es postrava en direcció a la Meca. La religió, component ancestral de la cultura, opera aquests prodigis.

No ha mancat qui ha volgut treure profit tàctic d'aquestes situacions. El 6 d'octubre del 1973, els exèrcits d'Egipte i Síria van llançar una ofensiva conjunta contra Israel, penetrant en els territoris conquerits per Tel Aviv a la guerra dels Sis Dies. Van triar aquella data perquè els jueus celebraven la festa religiosa del Yom Kippur, i van suposar que la majoria estarien dejunant i a les sinagogues, i molts soldats, de permís, de manera que la reacció seria inusualment lenta. Els atacants van aconseguir un cert avantatge inicial, però els israelians van aturar el cop i al cap de dos dies van llançar una contraofensiva que els va conduir a la victòria, de manera que van afegir encara més territoris al seu perímetre de seguretat.

Si algú volgués llançar una ofensiva semblant contra l'estat espanyol (maniobra del tot innecessària, perquè la conquesta del Regne d'Espanya s'aconsegueix molt més fàcilment comprant el seu deute sobirà i les seves empreses entrampades) tindria ara quatre grans oportunitats en pocs dies: tantes com partits del segle estan programats entre el Barça i el Reial Madrid. Avui mateix, a partir de les deu de la nit, es juga el primer, televisat en obert. Fins i tot aquells que tenen al·lèrgia al futbol estaran neutralitzats, perquè s'hauran d'amagar en un soterrani insonoritzat a llegir poesia medieval, amb l'esperança de no trobar cap vers que parli del joc de la pilota. Aquesta nit Catalunya podria declarar la independència i a Madrid no se n'adonarien; el problema és que la majoria de catalans, tampoc.

I, per descomptat, aquesta nit no hi ha no dèficit públic, ni retallades sanitàries, ni fons de compensació, ni pacte fiscal, ni deriva grega, ni privatització encoberta. Aquesta nit tot el país s'atura a celebrar el ritus de la comunió esfèrica. Ni l'abat Oliba no va aconseguir tanta treva, i això que era alt i ros i s'assemblava al Lluís Homar.