E
l de la sang és un món molt especial. Tot i que el nostre fluid de la vida és un element imprescindible de la pràctica mèdica, i tot i que la seva mancança produiria de forma immediata un bloqueig letal de l'atenció hospitalària, la seva obtenció no forma part del sistema sanitari de forma plena i normal. Una part del món de la sang, el de la captació, és a mans d'associacions que treballen en relació íntima amb el sistema sanitari però que, de fet, en són independents i formen part d'allò que anomenem societat civil. És així per raons històriques però també perquè, de fet, el món de la donació i la captació de sang té una petita part de pràctica mèdica i una gran part d'expressió de valors solidaris. La sang és, encara, impossible de reproduir en un laboratori i, per tal que una persona en rebi i salvi la vida, cal que una altra n'hi doni. A Catalunya aquest cercle funciona de forma virtuosa, i les xifres de la Catalunya central són encara millors. De fet, a Manresa les donacions van créixer el 15% entre el 2009 i el 2010. A les nostres comarques disposem d'associacions eficients i entregades que realitzen una tasca absolutament encomiable. I fruit d'aquesta realitat i de la potència hospitalària de la ciutat, Manresa disposa d'un Banc de Sang i de Teixits. La celebració ahir a Manresa de la jornada per a tot Catalunya del Dia Mundial del Donant de Sang escenifica que la ciutat, gràcies a la gent que treballa en el sector, ha aconseguit trencar la perversa cotilla provincial que sovint tenalla aquest país, i avui és un dels àmbits en què s'organitza aquest camp a Catalunya. La cooperació entre el món institucional i la iniciativa civil en aquest terreny és un exemple que hauria de servir de mirall. Els donants són la mostra viva d'allò que dóna un batec de solidaritat a la societat, i l'exemple a seguir en un moment de nihilisme general i escalada del cinisme.
