P
ep Guardiola va sortir ahir a la sala de premsa. S'advertia com una situació indispensable, després de quaranta dies en què l'únic que han fet els barcelonistes és pensar que potser es fitxaria algun jugador. Guardiola, que té un tracte amb la paraula semblant al que tenia amb la pilota quan dirigia l'equip des del camp, va deixar anar el seu discurs tranquil·lament, perquè fes pòsit sobre els cors blaugrana. I mostrant-se cordial amb l'Arsenal va explicar que anirien a totes per portar Cesc, i intentant no ferir els italians de l'Udinese va donar per tancat el fitxatge d'Alexis. I va calmar l'entorn de Thiago, neguitós per si la manca de minuts li pot tallar la progressió (va deixar el jove jugador pels núvols sense amagar-li que hi ha competència de molt nivell, amb Xavi i Iniesta), i va donar l'adéu definitiu a Bojan, admetent sense ferir que el jugador no estava de gust amb el paper que li tenia reservat el Barça. I sense dir que el de Linyola no li interessa, va deixar anar que al Barça li cal un davanter, un noi com el xilè Alexis, que li doni profunditat per les bandes i li permeti buscar alternatives al joc d'atac. El quart projecte Guardiola s'inicia amb tranquil·litat, segons les seves paraules, la que li dóna haver resolt les tres anteriors amb un excel·lent i, alguns anys, amb matrícula d'honor. No passarà res si un any la sort no està al costat del Barça i la pilota no entra quan ha d'entrar, sobretot si, com garanteix el tècnic de Santpedor, els jugadors ho donen tot i es dediquen en cos i ànima a xutar entre els tres pals. Aquesta és la tranquil·litat de Guardiola en un any que s'anuncia difícil, en què el principal enemic, com bèstia ferida, intentarà mossegar des del primer moment, i en què, admetent que els blaugrana despleguen un joc extraordinari, tots els seus rivals voldran vèncer els millors. Guardiola té l'equip fet, però amb Alexis i, si pot, Cesc intentarà millorar. Pep ho veu possible. I els altres, també.
