P

lataforma per Catalunya és el partit que l'assassí en massa d'Oslo votaria si fos ciutadà del nostre país. Ell mateix ho va deixar escrit. Evidentment, PxC no preconitza els assassinats a trets, però Anders Breivick, antiislamista ferotge, va entendre bé el fons del missatge. PxC és un partit que té en l'odi als estrangers el punt de partida i el seu únic pensament. El seu líder, Josep Anglada, exmembre de la ultrafranquista Fuerza Nueva, és universalment conegut a Vic pel seu barroer llenguatge d'agitació racista. El pensament de PxC és perillós i, si s'obrís pas, ens portaria a una societat que fins i tot els seus votants reals i potencials trobarien invivible, violenta, inhumana. N'hi ha exemples en la història. Com que la majoria de la gent disposada a implicar-se en la vida política intueix que aquest és un camí que cal evitar, PxC ha de nodrir les seves files amb personatges sense formació ni cultura política. Se'ls diu que a PxC no hi ha racisme, sinó la voluntat que s'atengui primer els que fa anys que paguen impostos i que s'impedeixi l'entrada de població que serà explotada per les màfies. Pel seu bé i pel nostre, tot alhora. És un discurs políticament presentable però que amaga la realitat. El programa xenòfob disfressat ha fet que persones que fins i tot tenen parelles immigrants hagin estat incorporades a les llistes. Ara, el mateix odi que escampa el discurs del partit comença a girar-se contra les parelles de regidors com els de Salt. Juana Martínez, aparellada amb un home del Camerun, i Carles Bonet, aparellat amb un home dominicà, deixen PxC a Salt i passen al grup mixt, operació que podria acabar en un reforçament de la majoria de CiU. A Manresa, el portaveu, Sebastià Llort, està aparellat amb una brasilera i diu que a ell res de tot això no l'afecta. Què fa un candidat xenòfob amb un estranger a casa? Què fa la parella d'un estran-ger en una reunió de xenòfobs on es programen vídeos i cartells que denigren els estrangers simplement per ser estrangers? La conducta humana és un misteri, però el retrat que resulta de tot això hauria de ser suficient per allunyar tots i cadascun dels votants.