La catorzena Mediterrània, el què i el com

E

nguany he fullejat el programa de la Mediterrània amb uns altres ulls. Sense cap mena d'apriorisme ni tampoc responsabilitat. I m'agrada poder dir -poder tornar a dir!- que m'ha agradat. I és que la Fundació Fira Mediterrània està fent una molt bona feina. Algú recorda la primerenca "Fira d'espectacles d'arrel tradicional"? Aleshores n'hi havia prou amb ser aparador i punt de trobada d'aquelles companyies que feien de la tradició una eina de creativitat i contemporaneïtat. I doncs, de treballar la tradició "sense complexos" fins a esdevenir exemple d'excel·lència artística i impacte econòmic, hi ha un recorregut fecund. I un reconeixement que aquests darrers anys ja té la categoria d'internacional.

Avui la fira ja és plataforma més que no pas aparador, un veritable mercat i espai d'intercanvi. És una suma de complicitats que n'ha permès el creixement, i que ho ha fet en paral·lel a la transformació de Manresa, en el seu espai públic, en els equipaments i fins i tot en els equips tècnics. Perquè, a veure, algú s'imagina la fira d'avui en els carrers, els equipaments o les maneres de treballar del 1998? La perspectiva de catorze anys comença a ser clara: Manresa hi ha guanyat, i hi ha guanyat molt.

Però com en els bons negocis, també hi ha guanyat tothom. Per això avui m'admiro del programa absolutament reeixit, conscient que és el tercer cop que neix d'un reajustament pressupostari. I a major austeritat, intueixo majors complicitats. Sense temeritats, és clar! Però la fira ha sabut fer més per menys. Que vol dir que ha guanyat eficiència, i que els recursos públics no hi són "per aparentar" -el món és ple de fires i mercats inútils!- sinó només a favor d'una rendibilitat contrastada. Social i creativa, per descomptat. També econòmica: ho diuen els darrers estudis externs. A la fira, de cada euro públic invertit en reverteixen set en contractacions. 7 per 1, i fins a setanta vegades set: la ressonància evangèlica és prou evident -i doncs, la mediterraneïtat fins sembla present al compte de resultats!. En fi, pel que fa a l'impacte local, s'acosta als 3M d'euros en uns quants dies. Em penso que tot plegat no permet dubtar ni un moment de l'encert de la proposta...

Hi torno, però: he fullejat el programa i des de setembre que vaig comprar les entrades que em van semblar convenients. Perquè el programa no decep, tot el contrari: conserva l'aroma dels darrers anys, de feina ben feta -el fil conductor de Carles Santos, Gelabert & Azzopardi i enguany Perejaume!-, de festa i de feina, a plaça i a llotja, de jornades professionals i de suports diversificats: del governs d'Aragó i d'Andalusia, del País Basc o de la Puglia italiana. I encara que no en tinc dades, estic convençut que els 1.000 professionals que es van aconseguir el 2010 ja no tenen marxa enrere. Més gent, més contractes, més oportunitats. Manresa té una fira de característiques singulars, especialitzada, reconeguda, amb resultats palpables. Fins i tot amb "una manera de fer" que sens dubte ha propiciat el tàndem de Jordi Bertran i Tere Almar. El "què" es fa i el "com" es fa. En la gestió cultural -a Manresa sortosament en trobaríem d'altres exemples- ambdues coses són importants. Doncs això, que val la pena de vetllar-ho, i fer créixer hereus i fins no plànyer-hi els recursos si els resultats acompa-nyen: perquè no és gaire habitual i, a més a més, té la virtut que s'encomana. Que deu ser el millor dels beneficis.