V

ull deixar clar que la motivació d'aquest escrit és totalment personal i que en cap moment no m'ha obligat el diari, en el qual tinc l'immens honor de col·laborar, ni cap estament que determini o pugui obligar a fer-me pensar. El pensament i l'opinió, de moment, són lliures.

Abans que res, vull demanar públiques disculpes a tots aquells agents del cos que es puguin sentir ofesos o menyspreats pels meus comentaris i opinions. No dubto que amb una plantilla d'unes cent persones, més o menys, alguns membres van estar a l'altura exigible i reglamentària el dia 3, dia de l'aiguat, i que van complir les seves obligacions de servidors de l'ordre. Aquestes actuacions no es poden considerar excepcionals ni dignes de guardó ja que entren dins la seva funció de policia, però sí que són dignes de la nostra admiració i aplaudiment. Deixo clar, doncs, que vaig ficar en el mateix sac uns quants agents dignes d'admiració i una resta no tan digna. La súplica del perdó per als primers i el menyspreu més dur per a la resta.

El que no estic disposat a tolerar, malgrat la preparació acadèmica de la qual puc o no disposar, segons algunes opinions al Facebook, són insults personals per part d'agents frustrats en la seva intenció d'arribar a comandaments i que s'han de quedar en bàsics.

El dia dels fets jo vaig veure exactament el que explico, l'absència de Policia Local era quasi total, l'assistència de bombers o d'ambulàncies -gràcies per l'aclariment de la Creu Roja- era omnipresent, però segurament era a causa del nombre d'efectius de què disposa cada entitat o estament, per això vull deixar clar que no sóc cap dels qualificatius pejoratius i dignes de denúncia, que no penso presentar ja que els jutjats tenen altres problemes, sinó un trist observador de la vida i de les seves circumstàncies.

Demanat el perdó just per uns errors relatius, demano formalment una mica de responsabilitat, educació, seriositat i saber estar a uns personatges, mínims però sorollosos, que poden arribar a l'insult més grotesc, a la desqualificació més barroera i a la presumpció ofensiva més mesquina.

No vull donar noms, malgrat que els trobareu en la pàgina de la Policia Local de la xarxa social abans esmentada, però s'ha de reconèixer que amb un llenguatge de molt baix nivell, amb uns criteris regulats per l'absurd i amb una intencionalitat de tornar a temps oblidats, on la llibertat d'expressió era una quimera, volen fer-se valdre uns drets que només han assolit per un uniforme, no pas per la seva integració a la societat de la qual, malauradament, formen part.