R

ajoy va prometre en campanya que no apujaria els impostos. Fins i tot va afirmar que la recessió només se superava abaixant-los. També va dir que no ocultaria la veritat. El primer aspecte va quedar en foc d'encenalls sis dies després d'arribar al poder, amb una tisorada d'ultimàtum i més càrrega fiscal per als de sempre. I, fins avui, es mostra reticent al segon: encara no ha ofert explicacions. Aquestes mesures són doloroses i impopulars, però encara ho és molt més pretendre que els afectats se les empassin. Cal reconèixer a Rajoy, no obstant això, rapidesa i contundència a l'hora d'abordar la greu situació que acaba d'heretar. Per guanyar les eleccions fan falta els vots dels ciutadans, però ara per mantenir-se en el govern és imprescindible tenir el suport dels mercats. Avui mana l'Alemanya de Merkel i ha imposat austeritat calvinista per continuar a l'euro. Estalviar no és mai dolent, però fer-ho en excés també té efectes nocius: condueix a la recessió llevat que s'apliquin polítiques intel·ligents de retallades que redueixin el greix i potenciïn el múscul de l'activitat econòmica. En aquest difícil equilibri cada país es juga el futur els pròxims anys. Espanya necessita prescindir de despeses inútils per fer front als seus deutes. El flamant govern del PP debuta amb un ajust dur. Trasllada la càrrega als funcionaris i les classes mitjanes. Els assalariats, els que depenen d'una nòmina i no tenen escapatòria al control d'Hisenda, disposaran de menys diners per gastar -de manera que es llasta l'economia de consum- per l'augment d'una pressió fiscal que ens equipara als països nòrdics. I és molt probable que l'anunciada revaloració de les pensions quedi devorada per la inflació, i això danyarà els jubilats. Els analistes critiquen la reimplantada deducció per habitatge, que pot encoratjar una altra bombolla immobiliària. Els recàrrecs de l'IRPF i de l'IBI resulten discutibles. L'esforç servirà de poc per aconseguir l'economia productiva i competitiva que necessitem si no va acompanyat aviat d'altres objectius. Urgeix reformar el sistema financer perquè els diners han de tornar a fluir i els bancs continuen sense donar-ne. Sense crèdit les empreses no funcionen. La gran qüestió és l'atur. Si continuem amb ajustos severs el nombre d'aturats creixerà i estarem en una situació similar a la viscuda amb Zapatero, en un cercle infernal.