D
e vegades, no fer res és una bona opció, encara que no hagi estat realment adoptada. La tardança de l'Ajuntament de Manresa a l'hora d'aprofitar la seva possibilitat de crear una emissora de televisió municipal li estalviarà ara el tràngol més que probable d'haver-la de tancar, com n'estan tancant tantes d'altres a Catalunya. Amb el canvi d'any se'n va anar la de l'Hospitalet de Llobregat, que havia constituït una experiència poderosa. Va posar-se en marxa a l'entorn del canvi de segle amb unes instal·lacions modernes i un model interessant consistent a centrar-se en la informació local i deixar-se d'històries en les quals no podria ser competitiva amb les grans cadenes. Però mai no va aconseguir finançar-se al marge dels pressupostos municipals. Com ella, tantes d'altres. Podrà criticar-se que no hagin trobat el model de negoci encertat, però tampoc no s'entendria que emissores públiques es dediquessin a emetre programes de tarot i vídeos eròtics destinats a captar usuaris de serveis telefònics de pagament, i moltes televisions locals privades (i no només locals) han recorregut a aquesta mena de recursos per quadrar els comptes. En tot cas, amb la crisi s'acaben les incerteses: abans que retallar altres serveis, els ajuntaments prefereixen tancar la paradeta televisiva o deixar-la reduïda a la mínima expressió. Entre aquestes dues opcions es debat el futur de Conca TV, la televisió d'Igualada i el seu entorn metropolità, que tot i tenir com a titular la Mancomunitat de la Conca d'Òdena, qui en pagava la major part era l'Ajuntament de la capital comarcal.
A Manresa, dèiem, l'alcalde Junyent no ha de fer front a aquesta mena de dilemes, perquè Camprubí no li va deixar cap televisió en herència. I això que, en el seu moment, es van fer les primeres passes, quan encara era alcalde Jordi Valls. La transició cap a la TDT va obrir la porta tècnica, i Valls va encarregar un informe de què i com es podria fer. L'informe va costar els seus diners, però pocs en comparació al que hagués suposat tirar-la endavant. Manresa gaudeix de televisió local des dels anys vuitanta, sempre des de la iniciativa privada, i sempre amb continguts informatius locals i comarcals. No tenia cap necessitat objectiva d'una de pública, ja que no hi havia cap forat per tapar. La mateixa reflexió i les pressions de les parts interessades van provocar, fa un quart de segle, el tancament de l'efímera ràdio municipal Ona 7. Aquells van ser moments traumàtics la versió televisiva dels quals ens hem estalviat. Una benaurada conseqüència del fet d'haver anat a poc a poc.
