E

l teixit empresarial està format aproximadament per més del 53% d'autònoms sense cap assalariat, poc més del 41% de microempreses de fins a 9 assalariats, mentre que la resta (petita, mitjana i gran empresa) suposa a l'entorn del 5%. Uns i altres configuren un actiu importantíssim per al desenvolupament econòmic d'un territori. Perquè són els principals agents generadors d'ocupació. Però l'impacte que està tenint la recessió econòmica és de tal magnitud que la seva afectació no distingeix sectors ni dimensions. Des de la constitució dels ajuntaments s'han anat planificant polítiques i serveis per ajudar a crear empreses, obrint espais d'assessorament i acompanyament, condicionant espais perquè s'hi instal·lin emprenedors a un preu ajustat (els anomenats vivers d'empreses) o oferint formació per ajudar a ser més competitius, entre moltes d'altres actuacions; si més no, hi ha ajuntaments amb una llarga cultura en aquest camí. La crisi al sector públic, però, està posant de manifest les dificultats econòmiques per mantenir segons quines activitats. L'any 2012 serà especialment colpidor, ja que els pressupostos públics han patit les retallades més grans, i moltes són a conseqüència de la reducció de transferències econòmiques de les administracions superiors. En definitiva, molts menys diners dels que hi havia i, per tant, més dificultats per ajudar a crear riquesa.

El cas bagenc no n'és cap excepció. Però mereix un comentari a part. Al Bages no s'ha imposat un model coordinat i ambiciós que doni una resposta global. Més aviat cadascú va anar una mica a la seva (a excepció del Parc Tecnològic). Manresa oferia els seus serveis propis, amb cert retard respecte d'altres capitals econòmiques del país, un tema que s'ha anat corregint en els últims anys (amb el nou centre de serveis i viver d'empreses al Palau Firal o la construcció del primer edifici destinat a viver industrial d'empreses dins del mateix Parc Tecnològic), i que els últims mesos ha vist en l'obertura de l'Oficina d'Activitats Econòmiques (OAE) com una finestreta per als emprenedors per agilitzar processos. Altres municipis oferien i ofereixen els seus propis serveis i d'altres van decidir agrupar-se entre municipis, un d'ells el Consorci del Bages Sud, on s'aglutinaven serveis per ajudar a trobar feina, formació i assessorament per a la creació d'empreses, entre d'altres activitats. Si bé és cert que la fórmula no era dolenta (consorci entre municipis), el projecte ha acabat malament. Al meu entendre, no es va saber gestionar correctament (avui existeixen altres consorcis similars que funcionen molt bé); per altra banda, el fet d'haver estat un consorci creat i acolorit pel PSC, i per tant mancat de consens, va propiciar una certa desconfiança generalitzada.

En tot cas som al 2012 i la manca de recursos obliga a valorar què és allò que realment pot funcionar, apostant per una visió comarcal i garantint que arribi a tota la població potencial. Oferir els serveis i els equipaments perfectament coordinats. Si cada municipi continua apostant cadascú per la seva banda en equipaments i serveis per als emprenedors sense mirar què té a l'entorn, no ajudarem a rendibilitzar els recursos de què es pot disposar. Seria un bon moment perquè ajuntaments, Consell Comarcal, Universitat i Cambra, entre d'altres, caminin plegats amb aquest objectiu: la creació i consolidació d'empreses. D'exemples en altres entorns ja n'hi ha. Cal un pacte.