A Manresa hi ha més de 30 persones vivint al cotxe, en barraques o al carrer

A Manresa hi ha més d’una trentena de persones que dormen al cotxe, en una barraca o directament al carrer.

La regidora de Drets Socials, Mariona Homs, va explicar al darrer ple, responent preguntes del grup municipal de Fem Manresa, que avui dia hi ha «onze persones que viuen en l’espai públic, dormen al carrer o han estat contactades per serveis de carrer».

Homs va afirmar que les xifres són molt variables i el nombre «avui és aquest i demà pot ser un altre, a causa de la mobilitat i canvi de situació constant d’algunes d’aquestes persones».

La regidora de Drets Socials va assegurar que la situació de Manresa en relació a la problemàtica del sensellarisme és que es tracta d’una ciutat de pas. «Tenim el que diem transeünts o sense sostre, que no sempre són les mateixes».

A més hi ha comptabilitzades en aquests moments nou persones que viuen en una estructura temporal no convencional, com podria ser una barraca o algun lloc que no compleix cap normativa, i dotze persones que estarien vivint en un cotxe o en algun habitatge no apropiat, segons la legislació estatal.

Fem Manresa va plantejar la pregunta perquè «darrerament a Manresa es poden veure persones dormint al carrer» i la seva percepció és «que aquesta situació va en augment els darrers temps, degut a un empobriment creixent de la població, a conseqüència de la situació de crisis que estem vivint».

La regidora de Drets Socials, Mariona Homs, va respondre que «actualment tenim una persona contractada, però ja hi ha una altra persona que farà un binomi i seran dues les professionals que es dedicaran a treballar el tema del sensellarisme des de Serveis Socials».

Dificultats de relació

Va subratllar que és molt important dir que amb les persones sense sostre es treballa tenint en compte la voluntarietat de la persona afectada. Homs va assegurar que hi ha persones que estaven vivint a la via pública i que no volien tenir relacions amb Serveis Socials.

Es va referir a ells com a ETHOS 1. Segons l’European Typology on Homelessness and Housing Exclusion, el número 1 correspon a persones que viuen a la intempèrie, en un espai públic o extern. Directament al carrer i sense alberg que es pugui definir com habitatge.

Segons Homs, «se’ls informa, s’intenta contactar amb elles, se les té localitzades i se les va a visitar», per fer-ne un seguiment

Gestora de casos

Pel que fa al protocol d’actuació, el que fa és plantejar una gestora de casos. «Si hi ha una persona que vol sortir d’aquesta situació de vida al carrer s’activa la gestora de casos, que és un equip de professionals que avalua el cas i va una intervenció».

Segons el protocol, la gestora de casos compta amb la presència de Policia Local, Mossos, una treballadora social d’atenció primària, de salut mental, tècnics del programa de sensellarisme, serveis territorials de drets socials i la referent municipal del programa. Totes aquestes persones fan una diagnosi de quina és la situació de la persona i es fa un pla d’actuació que es pacta amb l’afectat. «Aquest full de ruta pot conduir a una fonda, a un habitatge temporal com podria ser un alberg o pis d’emergència».

La regidora va voler emmarcar la situació explicant que a la ciutat de Barcelona hi ha més de mil dues-centes persones vivint al carrer. En el cas de Manresa «tenim una problemàtica bastant localitzada i molt controlada».

Subscriu-te per seguir llegint