L
a manera més clàssica de discernir entre dretes i esquerres és distingir entre els qui volen un sector públic ben petit i els que el volen ben gros; els que consideren el sector públic ha de fer només allò imprescindible que no pugui fer la iniciativa privada, i els que consideren que el sector públic ofereix garanties que mai no oferirà el sector privat. El debat és ben vigent. Tanmateix, no és un debat que es pugui plantejar en abstracte. El sector públic té la inèrcia mastodòntica i ineficient que tots reconeixem al nostre país, però aquest és el resultat d'una concepció de la funció pública i d'unes circumstàncies històriques. Les coses no han de ser inevitablement així. O no tant. De la mateixa manera que tampoc, necessàriament, l'activitat privada no és sempre millor i més eficaç. O no tant. El món privat és ple de desastres. Sigui com sigui, el que és segur és que no hi pot haver un país modern i amb un bon estat del benestar si l'administració no està ben equipada. Els ajuntaments franquistes eren mínims, però no per això eren eficients. La transformació que ha viscut aquest país des de la Transició és prodigiosa, i es deu, en bona part, a la bona feina de les administracions, començant pels ajuntaments. Avui, els municipis ofereixen una munió de serveis als ciutadans, serveis que fan la societat més homogènia, més justa, més equilibrada, més segura i, per tant, millor. Per fer-ho, s'han convertit en grans organitzacions. I està bé que sigui així. Tanmateix, tot té un límit. Que des del 1999, quan l'administració democràtica estava ja plenament assentada, s'hagin triplicat els costos de les plantilles municipals, no es correspon amb el progrés fet pels serveis públics. S'explica només per la ineficiència que fa que els càrrecs polítics i tècnics incapaços de corregir les disfuncions laborals, els abusos i la manca d'organització resolguin qualsevol necessitat contractant més i sobreposant feina inútil en comptes de rectificar el que no funciona. Aquest mecanisme pervers fa el sistema insostenible i porta al suïcidi organitzacions que hem de preservar pel bé de tots.
