D

iuen que hi ha una ciutat que porta el nom d'un club de futbol i que n'hi ha un altre, de club, que es diu de Barcelona però juga a Cornellà i s'entrena a Sant Adrià. L'afirmació pretén demostrar que "l'altre equip de la ciutat", l'etern rival, en realitat ni tan sols és de la ciutat, i, com a acudit, funciona. En realitat, però, que el RCDE jugui i s'entreni fora del terme municipal estricte el que ens indica no és tan l'exili d'aquesta entitat esportiva, sinó que els límits reals de la ciutat segueixen ampliant-se (Sarrià, per exemple, l'antic domicili del club, és va incorporar fa relativament poc a Barcelona, l'any 1921). A efectes pràctics, Barcelona és allà on arriba el metro (i l'àrea metropolitana allà on arriba Rodalies...) o, si més no, així és com ho entenen els centenars de milers de persones que cada dia es mouen per aquest espai com si es tractés, i de fet es tracta, d'un sol sistema urbà.

El país, des del punt de vista de la demografia, l'urbanisme o les comunicacions, ha canviat moltíssim els darrers trenta anys, però aquesta transformació no s'ha reflectit en l'organització territorial. Utilitzem els mateixos paràmetres que fa un segle, el municipi, la comarca i la província, i ens costa discussions eternes i orgulls ferits plantejar-nos qualsevol canvi, per petit que sigui. El problema és que com que nosaltres no hem estat capaços de posar-nos d'acord per adaptar l'estructura administrativa a la realitat i tirar endavant la tantes vegades anunciada reordenació territorial, ara correm el perill que ens l'acabin imposant altres, des de Madrid o Brussel·les, i no per respondre millor a les necessitats del territori i les persones que hi vivim, sinó, simplement, per reduir despesa

I quins són aquests canvis necessaris? M'atreviré a suggerir-ne un parell: el primer, eliminar els nivells administratius més cars i menys útils, l'Estat espanyol i les províncies. I el segon, implantar les vegueries tot mantenint alguns Consells Comarcals, però amb funcions clarament diferenciades; les unes, com a organismes descentralitzadors (el que ara fan les diputacions i les delegacions de departaments) i els altres, els Consells, per gestionar serveis mancomunats i assumir competències actualment municipals com el planejament urbanístic, pel qual el municipi ha quedat inevitablement petit.

D'aquesta manera respondríem als canvis en la configuració urbana sense eliminar municipis (o eliminant-ne pocs). Enlloc de com ara, que totes les administracions fan de tot i la gent no acabem de saber ben bé qui és el responsable de què, del que es tractaria és d'aclarir funcions, les vegueries obtindrien competències de dalt, del govern del país, i els Consells Comarcals les rebrien de sota, dels municipis.